«Estem en una trampa, tenim les instal·lacions obertes però els clients no poden venir». Així és com la responsable del càmping Cadí Vacances de Gósol descriu el confinament municipal que va entrar en vigor aquest dijous a Catalunya. Reclamen ajudes urgents per mantenir l'activitat. Depenen completament dels clients de fora (el municipi té 200 habitants) i han d'assumir igualment les despeses fixes malgrat no tenir reserves. Una situació que es repeteix als pobles petits del territori.

Al càmping de Gósol Cadí Vacances estan a punt de quedar-se sense clients per culpa del confinament municipal decretat aquest dijous per reduir els contagis de covid-19. No esperen tenir reserves perquè el negoci depèn completament dels clients que venen de fora. Els 200 habitants del poble no utilitzen les seves instal·lacions. «Som un càmping petit de muntanya, amb cent parcel·les i bungalous; ara seria una època bona per les sortides familiars a la neu, vénen a desconnectar de la ciutat i gaudir del paisatge però ara no poden venir», lamenta Montserrat Arnau, propietària.

Denuncia que aquest «tancament encobert» els impedeix poder treballar i recorda que no han rebut cap ajuda del Govern. «Haurem d'assumir totes les despeses fixes i, sense ajudes, si això dura gaire, ens matarà», remarca. Se senten com si estiguessin en «una trampa» i admet que les incerteses que porten patint des de l'inici de la pandèmia els està enfonsant el negoci.

Segons Arnau, el turisme ha resultat el gran perjudicat i ja es temen que el tancament municipal pot allargar-se. És per això que reclamen ajudes per no haver d'abaixar la persiana. «Només que ens ajudessin una mica, ja podríem anar passant», diu. Malgrat tot, subratlla que faran el que puguin per mantenir tots els treballadors.

Des de l'Ajuntament de Gósol denuncien que han quedat «aïllats» i sense poder accedir a serveis bàsics. «Tenim dues botigues de queviures i la resta és hostaleria», detalla Núria Lagé, segona tinent d'alcalde. Des de la pandèmia i amb el confinament d'ara s'han quedat sense les visites del metge que tenien tres cops per setmana, sense el voluntari de la biblioteca i sense poder obrir el centre dedicat a Picasso. Tampoc poden anar a la farmàcia ja que havien de al poble veí de Saldes. I, en el seu cas, que és propietària d'un restaurant han decidit abaixar la persiana perquè no els surt a compte obrir per només 200 habitants. Ja té quatre treballadors en ERTO i les despeses fixes són altes.

Un tancament, diu, pensat des de Barcelona, però amb un impacte sever en l'economia d'un poble com aquest. «Es crea una bossa d'atur i l'impacte és molt més alt que a una ciutat», lamenta. En relació als ajuts, també creu que no s'ha tingut en compte la realitat del territori i que caldria vetllar pels drets de tothom, independentment d'on visquin.

Les associacions de turisme del Berguedà, Osona i el Solsonès també reclamen al Govern que modifiqui les restriccions i permeti la interacció amb els municipis veïns més grans per poder tenir garantits serveis essencials, com ara forn de pa o caixers.

Pel que fa a l'impacte en l'economia, diuen que és un cop molt dur per als pobles petits que depenen del turisme. Segons el president de l'Associació de Turisme Berguedà, Jordi Badia, això és «escanyar al màxim i no tenir ajudes» i reclama que com a mínim hi haguessin ajuts a autònoms com va passar en l'estat d'alarma del març. En aquest sentit, alerta que la «incertesa» i el no saber què passarà està provocant un «esgotament» a l'empresariat.