La pandèmia va capgirar el món i el Tribunal Constitucional no n'ha estat l'excepció. Encara que amb el final de l'estat d'alarma va recuperar els plens presencials, per culpa de la covid i l'edat dels seus magistrats els va reduir a la meitat, de tal manera que només en celebra un al mes, si bé ha seguit treballant. Aquest gener és previst que els onze magistrats que el componen actualment resolguin el primer recurs dels presentats contra la sentència del Procés, dictada pel Tribunal Suprem l'octubre del 2019.
Serà el recurs presentat per l'exconsellera Meritxell Borràs, amb el qual establirà el criteri que s'estendrà als altres en els punts que coincideixin, com és pràctica habitual del Constitucional, van informar fonts d'aquest tribunal.
L'ordre de resolució no l'ha marcat la covid perquè el tribunal de garanties ja tenia previst començar la revisió de la resolució del Suprem amb les impugnacions que es preveuen menys complicades. Són les de Borràs i la del seu company de banc Carles Mundó, que es preveu que es resolgui en el ple següent, el de febrer. Tots dos estaven acusats de desobediència i malversació, però no de rebel·lió o sedició, i se'ls va acabar condemnant només pel primer delicte a penes de 10 mesos de multa amb quota diària de 200 euros, el que suma 60.000 euros, i a un 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial. Santi Vila, condemnat a la mateixa pena, no va recórrer en empara.
Al criteri de la major senzillesa de l'empara s'hi va sumar, a més, un fet que ha resultat clau perquè tots dos siguin els primers que es resolen: a diferència de la resta de condemnats per l'1-O, cap d'ells no va recusar Antonio Narváez, cosa que permetrà pronunciar-se sobre les seves impugnacions sense haver de ser resolts els incidents en què s'atribueix a aquest magistrat falta d'imparcialitat.
Narváez és qui, per la seva experiència en penal, juntament amb Cándido Conde-Pumpido, era al capdavant de l'equip de lletrats designat per resoldre tots els recursos presentats contra la sentència del procés
