El Partit Demòcrata va presentar ahir la sol·licitud formal d'obertura de judici polític o impeachment contra el president estatunidenc, Donald Trump, per un únic article d'«incitació a la insurrecció» pel seu suport a les mobilitzacions que van culminar amb l'assalt al Capitoli per milers dels seus simpatitzants el passat 6 de gener.
Els terminis impedeixen destituir Trump abans del 20 de gener, data en què prendrà possessió Joe Biden, però sí que permetrien inhabilitar-lo per a exercir càrrecs públics i presentar-se a les següents eleccions. Els membres de la Cambra de Representants pel Partit Demòcrata David Cicilline, Ted Lieu i Jamie Raskin subscriuen la sol·licitud d'obertura del procés de destitució contra Trump per «incitar premeditadament a la violència contra el Govern dels Estats Units». La moció per a la tramitació d'urgència de la sol·licitud ha estat recorreguda pels republicans, però el procés de judici polític contra Trump ja està formalment obert.
El text presentat sosté que Trump va repetir afirmacions falses sobre la seva suposada victòria en les eleccions presidencials del 3 de novembre i va arengar els seus seguidors en un discurs retransmès el propi 6 de gener.
De la mateixa manera, fa referència a la trucada telefònica de Trump al secretari d'Estat de Geòrgia per pressionar-lo perquè li «busqués» un miler de vots per donar la volta al resultat a les eleccions en aquest territori. «Amb tot això, el president Trump va posar en greu perill la seguretat dels Estats Units i les seves institucions de Govern», assenyala la resolució. «Va amenaçar la integritat del sistema democràtic, va interferir en la pacífica transició de poders i va posar en perill l'equilibri de poders del Govern. Per consegüent, va trair la seva confiança com a president per a ferir a les gents dels Estats Units», afegeix.
Trump es convertirà amb aquest procés en el primer president dels Estats Units en ser sotmès a dos processos de destitució, després que al febrer de 2020 fos absolt d'abús del poder presidencial i obstrucció al Congrés per pressionar dirigents d'Ucraïna perquè investiguessin al seu rival polític, Joe Biden, i al seu fill Hunter Biden per les seves activitats empresarials.
William Burns, un veterà i respectat diplomàtic estatunidenc, ha estat l'escollit pel president electe, Joe Biden, per encapçalar la influent Agència Central d'Intel·ligència (CIA), segons va anunciar ahir la CNN. Es tracta d'un home que ha servit en diferents lloc d'arreu del món, des dels seus inicis amb Ronald Reagan fins a la presidència de Barak Obama. Burns serà el primer cap d'aquest gran servei d'intel·ligència, espionatge i contraespionatge que procedeix del Departament d'Estat, amb el que el seu perfil s'adapta més al d'un diplomàtic que al socorregut «falcó» col·locat, segons els tradicionals usos i costums, el front de la CIA.
Per això, el mateix Biden destaca sobre el seu home de confiança que es tracta d'un «diplomàtic exemplar amb dècades d'experiència (...) que comparteix el meu més profund sentiment que la intel·ligència ha de ser apolítica i crec que als seus professionals els devem gratitud i respecte».
«Bill», com s'anomena afectuosament a Burns, és un expert en Rússia (una dada extremadament rellevant en els temps que corren) i deixa després de si una gran labor de gestió en el Fons Carnegie Internacional per la Pau, un centre d'estudis de gran prestigi en la capital, Washington, DC. En el seu currículum hi ha tres dècades d'un servei diplomàtic que va començar en 1982 i que ho va portar a les ambaixades de Jordània, amb Bill Clinton, i de Rússia, amb el republicà George W. Bush.
