La Terra ha estat girant més ràpid últimament: el 2020 es van viure alguns dels dies més curts mai registrats. Davant d'això, alguns sectors de la comunitat científica sostenen que és necessari canviar els rellotges de l'hora solar a l'atòmica, que garanteix major precisió.
Segons indica un article publicat a Phys.org, durant gran part de la història de la humanitat el temps s'ha mesurat en funció del cicle dia-nit de 24 hores de durada. No obstant això, aquest cicle se sustenta en la velocitat que aconsegueix el nostre planeta quan gira sobre el seu eix. Què passa si aquest ritme s'altera i accelera?
Encara que el cicle dia-nit és molt regular i pràcticament no registra variacions, treballant sobre la base de mesures estàndard, com per exemple un dia de 86.400 segons, el sorgiment dels rellotges atòmics va elevar els nivells d'exigència quant a precisió: aquestes tecnologies permeten indicar en mil·lisegons la durada exacta de cada jornada.Precisió gairebé absoluta
Els rellotges atòmics solament poden registrar un error d'aproximadament un segon cada 30 milions d'anys. La precisió aconseguida permet als científics mesurar el temps en intervals cada vegada més petits, arribant fins i tot a la necessitat de redefinir el concepte de segon.
A més, permeten efectuar mesuraments que transcendeixen la nostra galàxia: l'any passat, dos rellotges atòmics òptics separats entre si per 8.700 quilòmetres, van aconseguir sincronitzar-se utilitzant com a font per a mesurar el temps d'estrelles situades més enllà de la Via Làctia.
En principi, aquests mesuraments més precisos van permetre descobrir que la Terra estava girant més lent, però tot sembla haver canviat dràsticament en 2020. A partir de l'any passat, els especialistes van registrar un important increment en la velocitat a la qual gira el nostre planeta.
Per exemple, el 19 de juliol de 2020 es va mesurar el dia més curt mai registrat: la seva durada va ser 1.4602 mil·lisegons menor a l'estàndard. D'acord amb un article publicat en Telegraph, l'any que acaba de començar incrementarà aquesta tendència. Podria convertir-se l'any més ràpid de la història, amb un dia mitjà que succeeix a una velocitat de 0,5 mil·lisegons per sobre del convencional.
Un gir imprevist
Mentre en les últimes dècades la velocitat de rotació mitjana del planeta havia disminuït en forma constant i els experts degueren agregar 27 segons intercalessis al temps atòmic a partir de 1970, ara el panorama és completament diferent. L'acceleració registrada el 2020 farà necessària la incorporació d'un segon intercalar negatiu, amb el propòsit d'aconseguir que els rellotges atòmics puguin alinear-se amb màxima precisió.
Un dels sectors més preocupats per aquesta sobtada acceleració és el de la informàtica, ja que gran part de les aplicacions i programes treballen en temps real. El denominat segon intercalar negatiu podria generar múltiples inconvenients, per això és una de les àrees que aposta directament per canviar de l'hora solar a l'atòmica.
Entre els factors que impacten directament en els canvis de velocitat del gir planetari poden indicar-se la influència de la Lluna o els nivells d'erosió i neu a les muntanyes més importants de la Terra. Un estudi publicat el 2015 relaciona el canvi en la rotació de la Terra amb l'escalfament global.
I hi ha un detall per a res menor: molts científics ja s'estan preguntant què passarà quan l'escalfament global comenci a reduir les capes de neu en les grans altures. Fins a on podria arribar en aquest cas l'acceleració de la Terra? Quin serà l'impacte en la nostra vida quotidiana, en una societat que ja viu accelerada?
