Arran de la investigació oberta per la fiscalia per estudiar si dues empreses del Bages han fet una mala gestió de residus de la covid, Regió7 ha buscat la normativa sobre com cal tractar les deixalles perilloses. Catalunya té tres plantes per gestionar residus sanitaris infecciosos. Una és de Cespa, a Sant Fost de Campsentelles, una de Consenur, a Constantí, i una de TMA, a Terrassa. Segons l'Agència de Residu, tenen una capacitat de 10.000 tones anuals, però a l'abril van quedar desbordades pels residus generats per la covid i es va autoritzar que incineradores tractessin residus sanitaris de baix risc.

La normativa fixa com s'han de tractar els residus sanitaris en funció del seu grau de perillositat i del risc que suposen per a la salut. Per una banda, hi ha els residus sense risc o inespecífics, classificats en els grups 1 i 2, i per l'altra, els considerats perillosos, classificats en els grups 3 i 4.

Al grup 1 hi ha residus inerts o especials i que no plantegen exigències especials en la gestió, com material d'oficines, despatxos o menjadors. Al grup dos, hi ha els residus que no plantegen exigències fora dels centres hospitalaris, però que al seu interior poden ser de risc per a malalts amb poques defenses i poden provocar fàstic o manies, com materials de cures, guixos, robes o altres amb sang i secrecions i que no s'inclouen en l'anomenat grup 3. Aquests residus es consideren equiparables als municipals.

Al grup 3, al qual pertanyen els residus que el fiscal considera que s'haurien abocat de manera irregular a Bufalvent, inclou els residus infecciosos i capaços de transmetre malalties com el còlera, la diftèria o la tuberculosi, i també la covid. A més, inclou la sang i hemoderivats en forma líquida, agulles i material punxant i tallant que hagi estat usat, i vacunes vives i atenuades, i també cultius d'agents infecciosos. Aquests residus, abans de ser de dipositats a l'abocador, han de passar un procés anomenat autoclau (vegeu gràfic) que elimina tots els organismes vius i les espores sotmetent-los a una elevada temperatura i pressió. Posteriorment es trituren i són assimilables als residus municipals.

Finalment, hi ha el grup 4, que inclou residus que tenen normatives singulars per al seu tractament. Entre aquests destaquen els medicaments caducats, restes de substàncies químiques o residus radioactius com ara la radiografies, entre d'altres.

La normativa especifica que les empreses que transporten residus sanitaris dels grups 3 i 4 han d'estar autoritzades per la Junta de Residus. A més, detalla que la càrrega dels vehicles ha de ser impermeable a l'aigua, delimitat per superfícies llises i rentables i fàcilment desinfectables. També han de tenir uns estructura que impedeixi vessaments.

Aquesta classificació i tractament estan regulats pel decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris, pel decret 92/1999, de 6 d'abril, de modificació del decret 34/1996, de 9 de gener, i pel decret 93/1999 de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus.

En el cas que afecta les dues empreses del Bages, segons el ministeri fiscal, ambdues no haurien seguit els protocols i haurien transportat i abocat irregularment material sanitari contaminat. Acusa el Consorci de Gestió de Residus del Bages i l'empresa Vilà Vila de Sant Joan de Vilatorrada i els seus responsables de presumptes delictes contra el medi ambient i la salut publica per "irregularitats" durant la gestió, transport i eliminació dels residus sanitaris generats per la covid-19. Demana al jutjat en funcions de guàrdia de Manresa que obri un procediment contra els acusats per incomplir les mesures de seguretat que fixa la normativa. D'entre les irregularitats que enumera, denuncia que els residus es dipositen a l'abocador de Manresa sense desinfectar i que moltes de les bosses on es guarden els residus es trenquen a dins dels camions, de manera que es vessen líquids infecciosos durant el trajecte. La investigació s'emmarca en l'operatiu Retrovirus, coordinada per l'Europol.