Els astrònoms han observat per primera vegada com mor una galàxia que està a 9.000 milions d'anys llum de distància, llançant noves dades al trencaclosques de com neixen i moren els conglomerats galàctics.
Les galàxies són acumulacions de gas, pols i milers de milions d'estrelles i els seus sistemes solars, agrupades gràcies a la gravetat. Es calcula que hi ha almenys dos bilions de galàxies a l'univers conegudes i que el 90 per cent de les seves masses està constituïda per matèria fosca.
Les galàxies són de les primeres estructures que es van formar a l'univers molt després del Big Bang: per gestar-se, cada galàxia necessita uns 3.000 milions d'anys.
Totes tenen el seu procés de naixement, vida i mort, encara que hem descobert que mai tenen infància. No obstant això, el moment més enigmàtic de la història d'una galàxia es considera la seva mort.
Tot comença amb la menopausa
La mort d'una galàxia s'inicia quan perd tot el gas que li permet crear noves estrelles. Seguirà amb vida mentre les estrelles creades amb anterioritat tinguin combustible: després s'apagaran i portaran a la galàxia al seu destí final.
La nova recerca ha contemplat com una galàxia va començar a perdre el combustible que li permetia generar nous sols quan l'univers tenia només 4.500 milions d'anys, un terç de l'edat actual.
En aquest moment, perdia la capacitat de generar 10.000 nous sols a l'any perquè el 46% del gas que alimentava aquesta matriu d'estrelles es dissipava irremediablement.
Aquest procés s'accentua perquè el 54% del gas restant l'utilitza la galàxia a crear noves estrelles a una velocitat centenars de vegades més de pressa que la Via Làctia, cosa que significa que, en unes poques desenes de milions d'anys, aquesta galàxia remota finalment morirà.
Els astrònoms han esbrinat alguna cosa més sobre aquest moment crític de la història de la galàxia: el fatídic procés s'hauria iniciat després de la col·lisió amb una altra galàxia, que hauria provocat l'ejecció de gas a causa de les forces desencadenades pel xoc.
Origen còsmic
Les fusions de galàxies eren comunes en l'univers primerenc, però el que ha passat amb aquesta galàxia agònica, denominada ID2299, està portant als astrònoms a replantejar-se com les galàxies perden la capacitat de generar noves estrelles, una espècie de menopausa còsmica.
Fins ara s'ha considerat que els vents còsmics generats per les noves estrelles i l'activitat dels forats negres, són els que provoquen la pèrdua del gas fred que permet formar noves estrelles.
El que planteja la nova recerca és que, sense descartar la importància d'aquests processos, considera que no són tan rellevants a desencadenar la mort d'una galàxia.
Al mateix nivell d'importància se situaria un altre factor còsmic, conegut com a "cua de marea", una espècie de braç o tentacle que s'estén a l'espai des de l'interior d'una galàxia.
Aquests filaments són el resultat d'una interacció gravitatòria entre dues galàxies pròximes i, en el cas d'ID2299, els astrònoms han verificat que poden explicar la pèrdua de gas que inicia el principi de la fi d'una galàxia.
Moment brillant
L'equip va observar aquest moment brillant just quan es llançava a l'espai i va poder identificar que es tractava d'una cua de marea i no de vents procedents de la formació d'estrelles a l'interior de la galàxia.
Els investigadors consideren que anteriors estimacions sobre el paper dels poderosos vents originats per la formació d'estrelles en la pèrdua de gas, en realitat han estat confosos amb les coles de marea, que són les realment causants de l'ejecció del gas crític que permet formar nous sols.
"La prevalença d'aquests vents podria haver estat sobreestimada, per la qual cosa tal vegada val la pena reconsiderar almenys una part de la bibliografia dedicada a les expulsions de material i el seu impacte general en l'evolució de les galàxies», conclouen els investigadors en el seu article.
