«La nostra gent té armes, és hora d'utilitzar-les!». Missatges com aquest estarien prohibits a totes les xarxes socials. Però no a Parler, que acull i protegeix l'extrema dreta i a la qual el president nord-americà Donald Trump va demanar als seus seguidors migrar-hi després de ser suspès de les altres plataformes per encoratjar els assaltants del Capitoli.
L'última setmana ha estat una muntanya russa per a l'aplicació, que ha passat de ser un espai relativament marginal a convertir-se en escenari d'un gran debat sobre la llibertat d'expressió. Després de la crida de Trump, Parler es va convertir en un fenomen social amb centenars de milers de descàrregues, i va arribar als 15 milions d'usuaris. Però poc després la proliferació a la plataforma de missatges violents va portar Apple i Google a retirar-la de les seves botigues digitals i Amazon va deixar de prestar-li servei d'allotjament web, cosa que ha causat la seva desconnexió temporal. A Espanya, dirigents de Vox han tornat a mimetitzar els gestos del seu referent nord-americà en replicar aquesta retòrica insurreccionista i demanar als seguidors que migrin a Parler, un èxode digital que també han defensat diputats del PP i Ciutadans com Bea Fanjul i Toni Cantó. Però, què hi ha darrere de la plataforma que ara defensen?
Els impulsors de Parler -que vol ser una alternativa a Twitter- han definit l'aplicació com un baluard de la llibertat d'expressió, ja que de cara a la galeria rebutgen moderar continguts, però també ha bloquejat i suspès comptes quan ha volgut. La seva permissivitat ha servit per intentar amagar que s'ha convertit en un refugi per a grups supremacistes i neonazis, en què es permet la instigació a la violència i abocar tota mena de conspiracions, així com comentaris racistes, misògins o antisemites. Investigadors han destapat que a la xarxa social hi ha milers de comptes replicant aquests missatges.
