Foment del Treball i la Pimec van afirmar ahir que l'ajornament de les eleccions a Catalunya «perjudica l'economia» perquè «provocarà una demora en la presa de decisions i execució de polítiques públiques que són clau per superar la crisi». Un comunicat signat per les dues patronals defensa que «la celebració dels comicis es pot desenvolupar garantint totes les mesures de seguretat per a la salut de les persones i sense que això hagi de significar un repunt del nombre de casos de la Covid-19», fet pel qual lamenten l'ajornament de la cita amb les urnes.
En concret, assenyalen que posposar els comicis dificultarà «l'aprovació dels pressupostos de la recuperació econòmica i social o la gestió dels fons europeus». Foment i la PIMEC lamenten que «s'ha perdut l'oportunitat de constituir el més aviat possible un govern estable, fort i amb capacitat de prendre les decisions necessàries davant els reptes sanitaris, socials i econòmics que ha generat la pandèmia». «La decisió d'ajornar les eleccions està més condicionada a criteris partidistes que a criteris sanitaris», prossegueixen aquestes dues patronals. Afegeixen que «com qualsevol servei essencial, la celebració dels comicis es pot desenvolupar garantint totes les mesures de seguretat» i mostren també el seu rebuig a la data proposada -30 de maig- perquè haurien preferit, assumint la decisió de posposar els comicis, «que les eleccions no s'ajornessin tants mesos».
D'altra banda, l'ajornament electoral suposa una pedra en el camí immediat traçat pel Govern central. A grans trets, el pla era aquest: amb l'inici de la campanya, el gener, Salvador Illa deixaria l'Executiu per a centrar-se en la candidatura dels socialistes catalans, una sortida que hagués motivat canvis en el Consell de Ministres. Després dels comicis, segons les previsions de la Moncloa, podria cristal·litzar el pacte amb el PP per renovar el CGPJ, cosa que abans de la cita amb les urnes es considera improbable, a causa de la por dels conservadors al fet que Vox exploti aquesta entesa entre dreta i esquerra.
El Govern va aprovar ahir ajornar les eleccions del 14 de febrer fins al 30 de maig, per allunyar la data electoral de la tercera onada de la pandèmia, una decisió que va comptar amb l'aval de tots els partits amb representació al Parlament excepte el PSC, que no descarta impugnar-la.
La decisió es va gestar en la cimera que responsables del Govern i de les forces parlamentàries catalanes van celebrar al Parlament, en la qual hi va haver un ampli consens per ajornar els comicis encara que no unanimitat entorn de la data del 30M.
En la reunió, el PSC va proposar un «ajornament tècnic» de les eleccions fins al 14 o 21 de març, però el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va plantejar una altra alternativa més allunyada del 14F, el diumenge 30 de maig, amb l'argument que a la primavera s'espera una millor situació epidemiològica i més població vacunada. La data proposada per Aragonès va ser avalada amb més o menys entusiasme pels diferents partits, amb excepció dels socialistes.
A la sortida de la reunió, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va explicar la seva posició: «Ens oposem a l'ajornament de les eleccions i encara més si és per portar-les al 30 de maig, perquè aquesta decisió no es pren sobre la base de criteris epidemiològics». Iceta va evitar avançar si el PSC impugnarà el decret d'ajornament del Govern, perquè abans vol llegir-lo amb atenció i comprovar si solament «canvien la data de les eleccions» o també «les regles de joc», reobrint els tràmits ja tancats del procés electoral en curs i permetent modificar les llistes presentades, cosa que consideraria «il·legal».
A la tarda, després de la reunió extraordinària del Govern per aprovar el decret d'ajornament, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va avançar que en els propers dies es detallaran «els canvis i modificacions que s'hauran de produir». Per exemple, va dir, «és una evidència que caldrà modificar el cens electoral», si bé «la voluntat del Govern és facilitar al màxim tots els procediments ja realitzats amb les convalidacions d'actes que siguin necessàries».
Un dels més favorables al canvi de data va ser estat el candidat de Ciutadans a la Generalitat, Carlos Carrizosa, que va destacar que «el PSC s'ha quedat sol» en el rebuig a la nova data, defensant «postures amb aires negacionistes».La candidata d'En Comú Podem a la Generalitat, Jéssica Albiach, es va felicitar també per la fumata blanca sense que hi hagi hagut amb prou feines «batalla partidista».
El PPC no va posar pegues al 30M, però el seu secretari general, Daniel Serrano, va demanar al Govern de la Generalitat que «faci els deures» i prepari totes les mesures necessàries perquè aquest dia es pugui votar.
La CUP, per la seva banda, va advertir que ha de ser la Generalitat i no una institució estatal la que decideixi la data electoral.
El PDeCAT va avalar l'ajornament, encara que proposava una data més propera al 14F, mentre que el partit liberal Lliures va denunciar que el retard de les eleccions és fruit d'una «mescla de l'electoralisme imperant i de la incapacitat» del Govern.
Precisament d'electoralista van titllar l'actitud del Govern des de les files socialistes arran d'un tuit d'un responsable de comunicació de JxCat, Pere Martí, en el qual afirmava: «Ara tenim més temps per guanyar bé». «Ni dues hores han trigat a reconèixer el motiu real per suspendre les eleccions», va denunciar el diputat del PSC Pol Gibert, en un tuit compartit per Iceta.
Que les eleccions tinguin lloc el 30M implicarà que si el calendari del Parlament Europeu segueix segons el previst ja hi hagi una decisió sobre el suplicatori per aixecar la immunitat dels tres eurodiputats de JxCat, Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí. Encara que no hi ha una data tancada sobre la decisió -la comissió d'assumptes jurídics ja ha escoltat els implicats però encara ha de presentar-se i debatre's l'informe del ponent- tot apunta al mes d'abril com a molt tard, un horitzó que ha assenyalat com el més probable el president d'aquesta comissió, Adrián Vázquez, de Ciutadans.
