«Fem anàlisis i prediccions sobre la covid a un ritme trepidant»

Quina és la seva tasca com a investigadora del grup de recerca BIOCOM?

L'equip de professors que en formem part som majoritàriament físics que treballem en biofísica, que és l'aplicació de la física a problemes biològics. Feia molts anys que estàvem centrats en malal-ties infeccioses com la malària i la tuberculosi. Utilitzàvem models matemàtics, models computacionals i simulacions per ordinador per entendre l'evolució de les le- sions tuberculoses als pulmons. Són lesions que poden créixer, en poden aparèixer de noves... i això és el que estudiàvem amb models computacionals i col·laborant amb grups de recerca experimental per comprendre millor la malaltia. També estudiàvem aquestes malalties infeccioses des del punt de vista epidemiològic per entendre com es propaga la tuberculosi, amb estudis per exemple a Ciutat Vella (Barcelona) i a països com Nigèria. Cal dir que aquests treballs els fèiem en col·laboració amb el científic manresà Pere-Joan Cardona. Aquesta era la nostra tasca principal abans de la irrupció de la covid-19, però tan bon punt ens van començar a arribar les dades de la Xina sobre una nova malaltia infecciosa, ho vam començar a aplicar a l'estudi de la pandèmia.

Què van fer?

Vam començar a treballar amb models que ens permetessin descriure allò que observàvem i fer predicció a curt termini dels casos que podríem tenir l'endemà o els propers dies. A partir d'aquí, la Comissió Europea es va posar en contacte amb nosaltres perquè féssim un seguiment de la pandèmia a tots els països d'Europa. Era el mes de març, i ens vam comprometre a fer un informe diari de la situació de la covid. Ara en fem tres per setmana, també de bracet amb l'investigador Pere-Joan Cardona. En paral·lel, el mes d'abril ens va arribar una sol·licitud similar del Departament de Salut de la Generalitat i també ho vam assumir, fent prediccions i anàlisis diàries de la situació a Catalunya. I seguim fent-ho.

En què consisteixen els seus mètodes d'anàlisi i de càlcul?

El nostre objectiu inicial era fer models predictius. Se'ns demanaven prediccions de l'evolució de la pandèmia, saber quan arribaria el pic per exemple. Però, a part de la predicció, tenint en compte que ens trobàvem davant d'un problema nou, vam haver d'estudiar les dades epidemiològiques i buscar indicadors simples que ens servissin per anar veient la situació diària i la tendència a cada país d'Europa. Per tant, a part de la predicció, també és clau l'anàlisi. De fet, a Catalunya, se'ns ha reconegut sobretot aquest vessant d'anàlisi de dades amb indicadors epidemiològics: l'índex de rebrot, la velocitat de transmissió (Rt), els diagrames de risc...Aquestes eines les han desenvolupades des de l'equip d'investigadors de la UPC?

Sí, són mètodes que hem desenvolupat per entendre millor la situació en què ens trobem. Ha estat clau trobar eines simples, índexs fàcils de calcular i que fossin aplicables de manera ràpida a qualsevol país del món. Aquesta simplicitat ha fet que aquests càlculs fossin fàcilment adaptables a casa nostra i a altres països.

Alguns dels models ja els havien aplicat en altres malalties infeccioses, com la tuberculosi, però la diferència és que en aquest cas havien de donar respostes d'aplicació immediata, oi?

Així és, i a un ritme trepidant!, els primers mesos vam fer jornades maratonianes de dotze hores o més treballant. Fer informes diaris, anàlisis, prediccions sobre la covid ens va fer replantejar la manera de treballar. No hi estàvem acostumats, perquè els tempos propis de la ciència són molt més reposats, de reflexió, de fer-se preguntes, de buscar les millors estratègies... La covid ens va canviar sobretot la perspectiva, ja que, de cop i volta, et trobes treballant en un problema des de dins, del qual en formes part. A més, treballes a temps real, donant resposta immediata i aportant informació d'interès general per a tota la població. De fet, comunicar a la ciutadania com estem i com hem d'actuar ha estat i és un altre dels reptes del nostre equip, ja que pensem que és molt necessària. Fem divulgació a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials.

Les dades actuals de covid a Catalunya no són bones. Venen dies complicats d'aquesta tercera onada que vivim?

Aquest gener i també el febrer seran molt complicats, probablement els mesos més durs de tota la pandèmia. La situació serà tant o més complicada que en el pic de la primera onada,i s'hi afegeix el fet que tenim a sobre una fatiga pandèmica i una crisi econòmica, social i emocional que ens ho fa tot més difícil. El març ens vam tancar a casa molt convençuts que havíem d'assumir una responsabilitat per tirar endavant, però ara, deu mesos després, la societat està molt més cansada de la situació.

Quan creu que podrem tornar a fer vida normal?

A recuperar la normalitat que teníem abans de la covid encara trigarem mesos, potser fins i tot un any. La previsió és que puguem viure una primavera més tranquil·la que aquest començament d'any, al març les perspectives començaran a ser més bones. Pel que fa a l'estiu, esperem que sigui millor que el del 2020. I, de cara a la tardor, potser ja podrem aconseguir la immunitat de ramat grà-cies a la vacuna, estarem molt millor que ara segur. Caldrà veure si encara farà falta portar mascareta o no, però haurem fet passos endavant per anar tornant, gradualment, a la vida normal.

Recuperar la normalitat li permetrà tornar més sovint a Moià...

Doncs sí, de fet, és una de les coses que trobo a faltar. A Moià hi tinc mitja vida, un lligam molt fort des de sempre perquè passàvem moltes temporades a casa dels avis. Recordo perfectament els estius de quan era petita jugant al carrer i les aventures de joveneta amb la colla d'amics, aquelles amistats que et queden per a tota la vida. Anar a Moià és tornar al lloc de sempre, i sempre que puc, pujo a veure els amics i la família.