17 de gener de 2021
17.01.2021
Regió7

La CDU de Merkel opta pel centrista Armin Laschet i evita el gir a la dreta

El nou president del partit, d'orígens miners, descarta tota cooperació amb la ultradreta

16.01.2021 | 23:41
El nou líder de la CDU post-Merkel, Armin Laschet

La Unió Cristianodemòcrata (CDU) alemanya va defensar la via centrista, amb l'elecció com a nou líder del primer ministre del Land de Renània del Nord-Westfàlia Armin Laschet, i va evitar entrar en l'era «post Angela Merkel» amb un gir dretà.

Laschet, representant del continuisme i secundat pel popular ministre de Sanitat, Jens Spahn, es va imposar en el congrés virtual del partit al seu principal rival, el dretà Friedrich Merz, enemic històric de la cancellerai favorit del món empresarial. Ni Laschet ni Merz, com tampoc el tercer aspirant Norbert Röttgen -qui va quedar fora en la primera ronda de votacions- estan entre els polítics millor valorats del país.

La següent batalla serà la designació del candidat del bloc conservador a les generals del 26 de setembre, les primeres des de 2005 sense el lideratge de Merkel. Els noms que es barallen-al costat del nou líder- són el ministre Spahn i el líder de Baviera, Markus Söder, els dos polítics més populars del país després de Merkel.

La victòria de Laschet va ser més ajustada del que indicaria la seva posició en el partit -ocupa una vicepresidència i teòricament el recolza la delegació del «Land» més poblat del país. En la primera ronda va quedar una mica per sota de Merz, mentre que en el desempat va obtenir 521 vots, enfront dels 466 del seu rival.

Laschet s'havia dirigit als delegats en un to molt personal; va recordar els orígens miners de la seva família -el que semblava marcar les diferències respecte al multimilionari Merz- i va alertar contra la polarització plasmada als Estats Units per l'assalt al Capitoli de seguidors del president sortint Donald Trump. També aquí hi havia un missatge contra Merz, qui fins fa poc mostrava almenys «comprensió» cap a Trump. En el seu discurs davant els delegats, Merz va descartar tota cooperació futura amb la ultradreta alemanya. En la ronda de preguntes es va distanciar també del corrent «Werte Union» -«Unió de Valors»-, pròxima a la dreta radical.

Així mateix en aquesta ronda de preguntes telemàtiques als aspirants va haver-hi un missatge de suport a Laschet per part de Spahn, qui va demanar el vot per al primer ministre renà. El dia anterior, en la seva salutació virtual als delegats, Merkel es va pronunciar per l' «esperit d'equip», la qual cosa es va interpretar com un suport al tàndem centrista.

Els tres candidats s'havien presentat davant els 1.001 delegats -número simbòlic, que en les votació queda una mica per sota dels mil- amb discursos d'uns 20 minutos de durada, a la qual cosa va seguir la primera votació telemàtica i després la de desempat.

El format telemàtic ha estat la fórmula de compromís imposada per les restriccions de la pandèmia. Alemanya va entrar el 2021 amb màximes de contagis i víctimes mortals amb o per la covid-19, però no es podia postergar el congrés després de dos ajornaments el 2020.

Sense aplaudiments, sense comentaris, sense declaracions als mitjans, tot va adoptar un aspecte de congrés robotitzat, en un pavelló immens, a manera de plató des del qual els aspirants demanaven el vot a uns delegats físicament absents.

La mateixa Merkel va dirigir el seu missatge inicial, divendres, en format virtual. El mateix van fer els convidats internacionals, des del canceller austríac Sebastian Kurz al líder liberal polonès Donald Tusk o la de l'exili bielorús, Svetlana Tijanóvskaya.

L'elecció del nou líder de la CDU era un pas inajornable cap a la definició del candidat conservador a les generals «post Merkel», que es preveu el març. Al bavarès Söder se li atribueixen aspiracions a lluitar per la Cancelleria -encara que sosté que el seu lloc està al seu «Land»-, el mateix que al ministre Spahn.

Són dues apostes arriscades. L'últim candidat a canceller de la CSU va ser Edmund Stoiber, el 2002. Merkel, que portava dos anys en la presidència de la CDU, li va cedir llavors aquesta designació, pressionada per diversos homes forts del partit.

Spahn és, alhora, el ministre millor valorat de Merkel, però també el més exposat: qualsevol revés en la lluita contra la pandèmia pot revertir en contra seva.

Amb l'elecció del nou president la CDU es van tancar vint anys de lideratge femení en la primera força del país. Merkel la va presidir de 2000 a 2018. Aquí va prendre les regnes la llavors secretària general i ara ministra de Defensa, Annegret Kramp-Karrenbauer. Aquest intent de successió planificada es va frustrar fa un any, enmig d'una forta crisi de lideratge per part d'AKK -com es denomina a Annegret Kramp-Karrenbauer- que va anunciar la seva retirada com a cap del partit quan es triés el seu successor.

La derrota de Merz -qui ja va aspirar a la presidència el 2018- és, d'alguna manera, una victòria per a la «Frauen Union» -«Unió de Dones» de la CDU-, enemiga frontal de Merz, al qual a més de promiximitat perillosa a la dreta s'atribueix misogínia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit