Els universitaris diuen que la carrera és avorrida si no es trepitja el campus

Sona el despertador a les 11 del matí. Tot i ser aquesta hora, Mar Peñarroja, una manresana de 18 anys que ha començat la carrera aquest curs, no fa pas tard i tampoc ha de sortir a corre-cuita de casa per assistir a classe. Simplement ha d'engegar l'ordinador. Ni tan sols cal que es canviï el pijama per roba de carrer perquè la vida universitària en temps de pandèmia transcorre a casa, entre l'habitació i el menjador, sense poder compartir converses als passadissos ni una cervesa al bar de la facultat. Els estu- diants, com ella, ja es preparen per als exàmens del primer semestre, i un obstacle a superar en aquesta nova normalitat universitària és l'avorriment i la desmotivació.

«A casa no rendeixes tant. No és que no faci res, ja que a les classes s'han de prendre apunts i hi ha feina, però és complicat», explica Peñarroja, que ha començat Humanitats a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i no ha tingut temps, per culpa del confinament universitari, d'agafar confiança en els companys.

Dels 15 amics més propers d'aquesta universitària manresana, quatre han deixat la carrera o estan pensant abandonar-la properament. Les universitats amb presència a la capital del Bages diuen que de moment no han notat un repunt d'alumnes que han plegat veles. Segons els responsables de l'EPSEM-UPC Manresa, els exàmens que hi haurà properament seran la prova de foc per saber si hi ha més alumnes que no es presenten a la convocatòria, i des de la UManresa-FUB afirmen que no s'han produït baixes de matrícula durant aquest curs més enllà dels casos puntuals que es produeixen cada any.

Núria Gras ha començat Publicitat a la Universitat de Vic. «La rutina és passar-se bona part del dia davant de la pantalla, i amb els companys ens posem en contacte a través de l'ordinador. No podem quedar», afirma. Molts dels professors opten perquè el alumnes facin treballs en comptes d'exàmens, i assegura que «és difícil assimilar bé les matèries» sense una dinàmica de classe. Aquesta setmana hi ha hagut una polèmica a Catalunya perquè els alumnes defensen fer els exàmens semestrals de forma online i no de forma presencial, que era tal com tenien previst fer-ho a les universitats.

D'altra banda, Eric Roy, estu- diant de primer d'Enginyeria de Sistemes TIC a la UPC de Manresa diu que, malgrat les dificultats actuals, «els professors passen més apunts i altres recursos per assimilar l'assignatura», i per aquest motiu opina que si hi ha un esforç per part de l'alumne, «el contingut es pot assimilar bé». Aquest estudiant ha pogut posar cara a alguns companys en haver d'assistir setmanalment a pràctiques, que es fan amb grups reduïts. Queralt del Áliga, que estudia el mateix grau, diu que «els professors estan molt a sobre, però les circumstàncies no són òptimes». I és que es passa unes 12 hores davant de l'ordinador. «Acabes amb la vista cansada i qualsevol cosa que emet llum molesta. A través de la pantalla és difícil seguir les classes, i de forma presencial sempre se't queda alguna cosa fins i tot si desconnectes. És molt diferent», assegura.

Anna Fàbregas estudia Enginyeria Química a la mateixa facultat manresana i diu que, malgrat poder demanar dubtes i la bona disposició del professorat, té la sensació que la falta de feedback impedeix aprofundir més. «Em llevo a les 8 del matí i faig classes online fins a les 12 o a les 2 del migdia. Després dino i faig treballs. Moltes hores davant de l'ordinador», explica.

Arnau Vilaseca, que fa segon de Biologia a la UAB, ha tingut sort perquè ha fet algunes classes presen-cials, tot i les limitacions evidents i acabar parlant amb la resta de la classe per WhatsApp. «Les classes podrien ser segures a l'aula si mantenim les distàncies. El problema, és clar, és la mobilitat de tants alumnes amb transport públic».