El Govern reactiva el dispositiu del 14-F, però alerta del «risc» sanitari

Després de la reunió del Govern, els consellers de la Presidència, Meritxell Budó, i d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, van comparèixer en roda de premsa per explicar que el Govern no comparteix la decisió del TSJC. Budó va subratllar que la decisió respon a criteris «sanitaris i epidemiològics» i va anunciar que demà, abans que expiri el termini a les 10.00 hores, es presentaran «al·legacions» davant el tribunal. Budó va assegurar que el decret té una «sòlida base jurídica» i justifica l'ajornament perquè «les circumstàncies sanitàries impedeixen garantir les condicions necessàries per al desenvolupament d'un procés electoral». Tant Budó com Solé van reclamar al TSJC la «màxima celeritat», per no allargar la «inseguretat jurídica» provocada al seu entendre per la seva suspensió cautelar del decret. Budó va posar l'accent que el TSJC encara no ha entrat a valorar «el fons del decret», i espera que llegeixi «tots els informes» que acompanyen el decret impugnat i no ignori els «criteris epidemiològics». També va dir que en signar el decret els informes i projeccions epidemiològiques indicaven que la celebració del 14-F «no era recomanable», perquè «no està garantit el dret a la participació ciutadana», hi ha «moltes mesures restrictives» i aquell dia pot haver-hi «entre 150.000 i 200.000 persones en quarantena», per ser positius o contactes de positiu.

D'aquesta manera, el Govern torna a engegar tots els tràmits per poder votar el 14-F. La conselleria de Solé va donar ordre de «reactivar tot el dispositiu electoral, a l'espera que el TSJC resolgui » els recursos contra l'ajornament. Així, els ajuntaments han de tancar avui l'elecció dels membres de les meses, va explicar Solé. D'altra banda, les sol·licituds de vot per correu ja fetes -unes 35.000 fins al 12 de gener, segons fonts de la Generalitat- segueixen sent vàlides.

Malgrat els dubtes jurídics suscitats pel decret, que obre la porta al fet que el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, signi un decret de convocatòria d'eleccions per al 30-M malgrat que el marc legal vigent no ho preveu, Budó va avalar la legitimitat de l'ajornament. Aragonès «en aquests moments té les competències i les funcions de president», va dir Budó, que va defensar la base jurídica del decret i va evitar respondre al seu company en JxCat i vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, que ahir va suggerir alguna «dimissió» per la decisió del TSJC. A més, Budó va recalcar que l'ajornament va generar «unanimitat» política i va descartar que el TSJC pugui moure «aleatòriament» la data electoral: «Si es posposen, 30 de maig. Si no es posposen, 14 de febrer».

En la interlocutòria del TSJC, que no es pot recórrer, l'alt tribunal accepta la mesures cautelaríssimes sol·licitades per l'advocat Josep Asensio Serqueda que va impugnar el decret de suspensió de les eleccions i que fixava una nova convocatòria electoral per al 30 de maig. La sala contenciosa ha acordat la suspensió per evitar que la seva decisió final tingui efectes «irreversibles». Per això, els magistrats acorden suspendre el decret «per causes d'urgència extraordinària», així que el procés electoral pel 14-F continuarà mentre resolen sobre l'assumpte «amb la màxima agilitat».

Tot i que encara no ha decidit sobre el fons de la qüestió, la sala sí que aprecia que el decret del Govern «pot tenir incidència en l'àmbit del dret fonamental» reconegut en l'article 23 de la Constitució -a la participació dels ciutadans en els afers públics mitjançant eleccions periòdiques- i recorda que l'ajornament del 14-F s'ha acordat en el marc del mateix decret d'alarma en què es va convocar, per la pandèmia de coronavirus. La resolució recorda que els comicis del 14-F van ser convocats el 21 de desembre, per dissolució automàtica del Parlament, i que el procés electoral dura 54 dies amb diferents terminis, que afecten la formació de les juntes electorals, les meses, el nomenament d'interventors, les candidatures, la propaganda o el vot per correu.

Els ajuntaments van haver de convocar a última hora i amb urgència els plens extraordinaris per fer el sorteig dels veïns de cada població que estaran al davant de les meses electorals en la votació del Parlament de Catalunya. La resolució d'ahir al migdia del TSJC suspenent cautelarment l'acord de suspensió de les eleccions que va fer la Generalitat divendres fa que la data de votacions torni a ser el 14 de febrer. I en aquesta data electoral, el calendari indica que avui, dia 20 de gener, és el darrer dia per al sorteig de les meses electorals.

Ahir a la tarda i al vespre hi va haver corredisses entre els despatxos d'alcaldia i les secretaries dels ajuntaments del país. L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, va signar a primera hora de la tarda «la convocatòria de sessió plenària extraordinària i urgent». I en els arguments per a la convocatòria destaca que el 12 de gener l'Ajuntament de Manresa ja en va convocar una per al dia 18 de gener, però, atenent el decret publicat al DOGC de suspensió de les eleccions del 14 de febrer, Aloy havia decidit desconvocar el ple, ja que la sessió era només per fer el sorteig dels membres de les meses.

L'Ajuntament de Berga va decidir a mitja tarda convocar el ple, amb consideracions similars a les de la capital del Bages pel que fa a la urgència, a la 1 del migdia. A Solsona, tenien previst fer el sorteig a les 9 del matí a la sala de plens. A Igualada, el sorteig es fa a les 13.45 h en un ple convocat ahir. I a Puigcerdà, la sessió va ser convocada per a les 9 de la nit, amb caràcter urgent.