L'Audiència de Barcelona ha rebutjat investigar per delictes de sedició i resistència els votants ferits en les càrregues policials de l'1-O, com demanava un sindicat policial esgrimint la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés. La secció tercera de l'Audiència de Barcelona desestima el recurs del Sindicat Professional de la Policia i agents de la Policia Nacional imputats per les càrregues de l'1-O i confirma la decisió de l'instructor de no investigar els ferits del referèndum.

La mateixa sala ja va descartar el juliol de 2019 imputar per desobediència i resistència a l'autoritat els votants de l'1-O, arran d'una petició del Sindicat Professional de la Policia a la qual, en aquella ocasió, es van sumar la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. L'octubre de 2019 el sindicat va tornar a sol·licitar al jutge que imputés als «perjudicats» en la causa oberta per les càrregues de la Policia Nacional a Barcelona, adduint que la sentència del Suprem obria la porta a investigar-los per sedició o resistència.

La secció tercera de l'Audiència ha tornat a avalar la decisió del jutge de no investigar els votants ferits i es remet a la seva anterior resolució, en la qual sostenia que l'objectiu dels mobilitzats l'1-O no era «denigrar el principi d'autoritat que ostentaven els agents de policia». Per al tribunal, els votants pretenien «engegar, com a eina polític-social, un moviment de desobediència o resistència civil no violenta que impactés en l'opinió pública», a la recerca d'un «canvi sociopolític que facilités la defensa dels fins independentistes provocant fet i fet un canvi de l'actual legalitat». En la seva interlocutòria, la sala recorda als recurrents que, després de la sentència del procés, l'Audiència Nacional ha absolt la cúpula dels Mossos per la seva actuació l'1-O, malgrat que el Suprem havia considerat la policia catalana «part coadjuvant en la celebració del referèndum il·legal». I ressalta un paràgraf de la sentència de l'Audiència Nacional que va absoldre el major Trapero: «L'ús de la força contra ciutadans indefensos, contra persones grans, contra famílies senceres, no podia ser, en aquesta situació, la solució per imposar l'acatament a l'ordenament jurídic, encara que fos legítim».