No és cap secret que la dedicació que ha requerit als hospitals l'atenció als malalts de covid ha anat en detriment de la resta de malalts. Per a Domingo Ruiz, cap de servei de Medicina interna «aquest és probablement l'efecte més greu de tota la pandèmia. Ara, per exemple, tenim més ingressos no covid que els que teníem l'any passat per la mateixa època. Igual que aquest estiu, que va ser com un hivern, i això són conseqüències de la no atenció per diferents motius que hi ha hagut». A més a més, apunta, «això ha fet que no s'hagi pogut descansar» a nivell dels professionals de la salut.
Enrique Esteve, metge adjunt del mateix servei, diu que «a hospitalització, sobretot a medicina interna, rebem aquestes conseqüències de gent que no ha pogut consultar. Sobretot gent pluripatològica, gent gran. Gent que durant uns mesos no ha tingut els recursos que podia tenir al seu abast i que ha patit problemes que els ha fet ingressar. A banda dels malalts que han ingressat a neurologia, cardiologia... pacients que han tingut problemes greus de cor i d'ictus que han consultat tard», concreta.
Sigui pensant en els malalts que van patir el virus i han quedat amb seqüeles com en els que no van rebre l'atenció que els convenia quan tocava per culpa del virus, la sanitat té al davant un repte immens.
