El Tribunal de Justícia de la Unió Europea accepta que el sistema de jubilació anticipada a Espanya perjudiqui les treballadores de la llar per assegurar el "finançament sostenible" de la política social. Arran d'una pregunta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el cas d'una empleada domèstica, l'alt tribunal amb seu a Luxemburg ha assegurat que la llei de la Seguretat Social del 2015 no discrimina "directament" a les dones. La Seguretat Social va denegar a la treballadora la jubilació anticipada perquè l'import que rebria era inferior a la pensió mínima que obtindria amb 65 anys, un dels requisits per optar-hi. El problema era que havia cotitzat bona part de la seva vida amb el règim antic de treballadores de la llar.
En una pregunta prejudicial, el TSJC afirmava que en el cas de persones que han cotitzat sempre en l'antic règim especial de treballadores de la llar, encara que es poguessin acreditar 44 anys i mig de cotització, no es tindria dret a una pensió anticipada amb 63 anys perquè no s'arribaria al mínim, i això podria constituir una discriminació contra les dones, majoritàries en aquest sector.
El TJUE, en la seva sentència, accepta els arguments del govern espanyol, que defensa el requisit d'arribar a la cotització necessària per rebre la pensió mínima per mantenir la viabilitat del sistema de seguretat social i l'equilibri entre la vida activa i la jubilació. L'Estat considera que, evitant les prejubilacions que no arriben a la pensió mínima, s'estalvia pagar complements que "suposarien una càrrega pel pressupost nacional". Luxemburg valida els arguments i, per tant, el sistema de pensions espanyol actual.
El tribunal admet que l'exigència d'una pensió anticipada que sigui almenys igual a la pensió mínima a 65 anys podria ser discriminatòria "indirectament" perquè pot restringir la jubilació avançada a moltes més dones que homes, però no ho considera prou per tombar la normativa. De fet, assegura que poder accedir a la pensió mínima per jubilar-se és una exigència tant per homes com per dones.
"Els objectius invocats pel govern espanyol poden, en principi, justificar una eventual diferència de tracte en perjudici de les treballadores que resulti indirectament de l'aplicació de la Llei de Seguretat Social", apunta l'alt tribunal europeu.
El tribunal de justícia recorda que "els objectius consistents en assegurar el finançament sostenible de les pensions de jubilació poden considerar-se objectius legítims de política social, aliens a tota discriminació per motiu de sexe".
En la sentència, l'alt tribunal europeu diu que seria "incompatible" amb la tendència d'augmentar l'edat de jubilació i reforçar els incentius per allargar la vida activa oferir "la possibilitat que un treballador avancés voluntàriament l'edat de jubilació sense cap disminució de l'import de la pensió".
El cas
La Seguretat Social va denegar a una treballadora domèstica la jubilació anticipada perquè l'import que rebria era inferior a la pensió mínima que obtindria amb, un dels requisits per optar-hi.
L'Institut Nacional de Seguretat Social indicava que la treballadora va cotitzar gran part de la seva vida laboral a l'antic Règim Especial d'Empleats de la Llar i que només des del 2012 ho va fer amb el nou sistema on es pot cotitzar per la base més alta possible. Com a conseqüència, no arribava a la pensió mínima exigida.
Tanmateix, l'alt tribunal de Barcelona va titllar la negativa de discriminació indirecta a les dones, majoritàries en el sector d'empleats de la llar, en aplicació de la directiva europea sobre la igualtat entre homes i dones en matèria de seguretat social.
