El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va confirmar ahir la suspensió del decret del Govern que ajornava les eleccions catalanes al proper 30 de maig, amb la qual cosa els comicis es mantenen provisionalment el 14 de febrer.

En una interlocutòria, la sala contenciosa del TSJC ha decidit mantenir les mesures cautelaríssimes que va dictar dimarts, per les quals suspenia l'ajornament electoral, a l'espera de resoldre en la seva sentència, que dictarà abans del 8 de febrer, sobre els recursos presentats contra el decret del Govern. De moment, la sala ha comunicat únicament la seva resolució, que serà donada a conèixer previsiblement avui, i va advertir que els eventuals recursos que es presentin contra aquesta no tindran efectes suspensius.

D'acord amb el criteri de la Fiscalia, la secció cinquena de la sala contenciosa del TSJC s'ha reafirmat en la seva decisió de suspendre el decret del Govern que deixava sense efecte la convocatòria electora del 14F per la crisi sanitària derivada de la pandèmia de coronavirus. Per raons d'urgència, la sala ha decidit escurçar els terminis previstos per a la tramitació de les demandes contra el decret -presentades per un particular i diverses formacions polítiques extraparlamentàries-, de manera que la sentència es notificarà abans del 8 de febrer, probablement amb la campanya electoral ja iniciada. Per aquest motiu, s'ha donat a les parts quatre dies de termini per presentar els seus informes, en comptes dels vuit que estableix la llei, amb la finalitat de poder dictar sentència en les properes setmanes.

A diferència de les mesures cautelaríssimes de dimarts, aprovades de forma urgent sense tenir en compte la postura de les parts, el TSJC va decidir mantenir la suspensió del decret del Govern una vegada llegits els informes de la Fiscalia i del Govern sobre l'assumpte. La Generalitat va apurar el termini establert pel TSJC i ahir al matí va presentar les seves al·legacions en defensa del decret d'ajornament de les eleccions del 14F i tres informes que justifiquen posposar els comicis fins al 30 de maig.

La Generalitat argumenta que actualment hi ha «una situació epidemiològica crítica» que fa que els protocols de seguretat no siguin suficients «per garantir la protecció de la salut pública». Les al·legacions, contingudes en 47 pàgines, se centren fonamentalment en la situació epidemiològica que hi ha actualment a Catalunya i es recorda que hi ha un estat d'alarma vigent que implica l'obligació de restringir la mobilitat de les persones per reduir els contagis de la Covid-19.

La consellera de Justícia, Ester Capella, va indicar en una roda de premsa telemàtica convocada per explicar les al·legacions, que en elles es defensa que ha de «prevaler l'interès general als interessos particulars» i que, «per sentit comú» més que per debats jurídics, ha de ser determinant la situació epidemiològica.

Segons la consellera de Justícia, el Govern no es planteja ara mateix fer un nou decret perquè considera que és perfectament legal i que està avalat per arguments fonamentats en tres informes que l'avalen, i que s'adjunten a les al·legacions: un sobre la situació epidemiològica, un altre sobre «qualitat democràtica» i un tercer sobre «el marc jurídic». El Govern, va apuntar així mateix Ester Capella, tampoc es planteja canviar la data dels comicis, perquè ja ha decidit que sigui el 30 de maig i aquesta data ha estat fixada a partir de diversos criteris, com són els que ja no estarà vigent l'estat d'alarma, que hi haurà un percentatge important de població vacunada i el canvi estacional, perquè el risc és menor a la primavera que a l'hivern. En les al·legacions s'indica, segons la consellera de Justícia, que el decret del govern català és molt similar al que van utilitzar en el seu moment els governs basc i gallec per ajornar els seus respectius comicis.

Sobre la preservació del principi democràtic, que és una de les causes que esgrimeixen els recurrents del decret per demanar que les eleccions es mantinguin en la data del 14F, en les al·legacions s'apunta que mantenir-les en aquesta data pot perjudicar la participació electoral. També s'al·ludeix els col·lectius de risc que es podrien veure impedits a accedir a les votacions en condicions d'igualtat.

Després de conèixer la decisió del TSJC, el Govern en ple va comparèixer -sense admetre preguntes- al Palau de la Generalitat per denunciar la situació. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va afirmar que la decisió de mantenir el 14F «genera un perjudici a la ciutadania» i representa un nou «intent de condicionar la política catalana i deixar-la en mans de la justícia». «És una irresponsabilitat que fa que molts ciutadans es vegin obligats a escollir entre dret a vot o dret a la salut», va dir Aragonès, que aposta per «preservar tots dos drets». Per a la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, la decisió «posa en risc la salut dels votants i el mateix procediment electoral, en quedar alterats els procediments reglats», una situació que considera «molt greu». El candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va dir «respectar» la decisió del TSJC, si bé va insistir en la major «idoneïtat» sanitària de l'ajornament i va demanar al Govern que dicti un nou decret «però ben fet». El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va dir que Salvador Illa manté el seu «compromís» de deixar el Ministeri de Sanitat abans que comenci la contesa del 14F, malgrat la incertesa sobre si hi haurà o no comicis en aquella data.