Les comarques de casa nostra tornen a guanyar població de manera generalitzada. Ho posa de manifest una de les referències anuals en els índex d'habitants, el del padró, que recull municipi per municipi les persones que hi estan formalment registrades.

El darrer padró oficial, corresponent a l'1 de gener del 2020 i que acaba de publicar l'Institut Nacional d'Estadística (INE), mostra que en el conjunt de comarques de l'àrea d'influència de Regió7 hi ha hagut, amb relació al padró anterior, un creixement de 6.391 persones (de l'1,2%) que situa el global de 162 municipis en un total de 511.696 habitants, després que en el penúltim registre se superés per primer cop el llindar dels 500.000.

Més enllà d'aquesta xifra conjunta, la tendència general a l'alça es posa de manifest perquè totes les comarques creixen, situació que no es produïa des de feia pràcticament una dècada (el darrer cop va ser al padró d'1 de gener del 2011). En el registre d'ara fa un any ja es va apuntar aquesta línia, però encara hi va haver una excepció, la de l'Alt Urgell, que va tenir un lleuger retrocés. Enguany, però, aquesta demarcació ha pujat al carro del creixement, encara que molt petit, i s'ha afegit així a la dinàmica de la resta de comarques d'aquesta zona.

Amb el nou padró municipal el Bages se situa per sobre de 180.000 habitants, llindar del que s'estava per sota des del padró del 2015. La comarca va tocar el seu sostre el 2012, quan va superar els 186.000. De fet, entre el 2008 i el 2014 va estar sempre per damunt dels 180.000. Però cal tenir en compte que aquest darrer any es va crear la nova comarca del Moianès, la qual cosa va suposar al Bages una pèrdua de cinc municipis, que van situar el padró del 2015 en pràcticament 10.000 habitants menys. Des d'aquell moment, ara fa cinc anys, el creixement ha estat de més de 4.000 persones.

En aquesta línia se situa clarament Manresa, que el padró que acaba de publicar l'INE ha confirmat que supera els 78.000 habitants, tal com ja avançava aquest diari el 19 de novembre passat. Com és habitual, però, hi ha una diferència entre el que va aprovar el ple de l'Ajuntament de Manresa fa tot just un mes i mig, i el que ara ha publicat l'òrgan estatal. Tanmateix, en aquest cas la divergència és de només 24 persones i no té cap incidència.

Del Bages també destaca que Sant Joan ja frega els 11.000 habitants (10.998), mentre que Navarcles supera els 6.000 després de guanyar-ne 80 (6.057). El que també porta una tendència cap a superar un llindar, en aquest cas el dels 9.000, és Sant Fruitós, que ha guanyat 134 habitants i se situa en 9.837.

Però per barreres de referència, la que supera Igualada, que se situa per damunt dels 40.000 habitants, xifra que no havia assolit mai, després d'haver-ne guanyat 775 en un any. La capital de l'Anoia ha tingut un creixement de més de 8.000 habitants en dues dècades.

Pel que fa al Moianès, que va néixer oficialment fa cinc anys i mig com la comarca del 13.000 habitants, ara és molt a prop de superar un nou miler (13.919), pràcticament la meitat dels quals són a la capital, Moià (6.383).

Al Berguedà, més de la meitat dels municipis (19 de 31) guanyen població, i la comarca aconsegueix créixer de 534 habitants (l'1,35%). Berga, que el 2011 va situar-se per sota dels 17.000 habitants i que el 2017 s'apropava perillosament a caure per sota dels 16.000, va repuntant en els últims anys i s'acosta de nou a aquell llindar (ha guanyat ara 266 habitants i se situa en 16.760).

Concentració

Alhora, però, es referma un fenomen que ja es va apuntar en l'anterior padró, que és que a les comarques que podríem considerar més de muntanya es produeix el que podríem anomenar un creixement concentrat. És a dir, que la població augmenta bàsicament en els que ja són els principals nuclis de població, els més grans, mentre que en els més petits hi ha una tendència a la baixa. Aquesta situació és especialment significativa, precisament, a l'Alt Urgell, on malgrat hi ha un augment global del 0,27% (54 habitants més), només són 4 municipis els que creixen.

Però aquesta situació, tot i que de manera no tan accentuada, també passa al Solsonès i la Cerdanya. En el primer cas, el nombre de municipis que creix és menys de la meitat (7 de 15), però el conjunt de la comarca guanya població ( 0,33%). Solsona suma 43 habitants i es referma per damunt dels 9.000, un llindar que va superar en el padró d'1 de gener del 2018, després d'estar uns anys per sota. A la Cerdanya, són 10 els municipis que guanyen població (d'un total de 17), però el fenomen del creixement concentrat també es dona, ja que dos dels augments més importants es donen als dos municipis de referència: Puigcerdà (guanya 228 habitants) i Bellver, que amb 68 habitants més supera els 2.000.