En la seva declaració davant del tribunal que la jutja pel cas Màster, l'expresidenta madrilenya Cristina Cifuentes es va remetre al difunt catedràtic Enrique Álvarez Conde per assegurar que va cursar el màster presumptament regalat, ja que va ser ell qui li va impartir, qui li va permetre no assistir a classe pel seu treball i a qui li enviava, a través dels seus assessors o de la seva germana -que treballava a la mateixa Universitat Rei Joan Carles-, els seus treballs en paper. Per això no hi ha rastre digital d'ells ni els conserva en cap format.

Cifuentes va defensar que ignorava que s'aixequés acta del treball de fi de màster (TFM) i que li van enviar de la universitat sense demanar-ho. Ella va reclamar el títol, les seves notes i la matrícula. I va dir haver pecat de «bona fe» en donar-la per bona, perquè, si hagués sabut que era falsa, mai l'hauria lliurat als mitjans ni exhibit en el vídeo en què se la veia presumir que seguiria sent presidenta madrilenya, després d'haver-se destapat la polèmica.

L'acusada es va desvincular de forma contundent de la difícil papereta que li va deixar la primera acusada, la professora Cecilia Rosado, que va relatar que les pressions del seu cap, Enrique Álvarez Conde, i de la llavors assessora de la Comunitat de Madrid María Teresa Feito la van portar a falsificar l'acta del TFM. «Ni a ella ni a ningú he demanat mai que falsifiqui un document», va dir Cifuentes, conscient que es juga tres anys i tres mesos de presó per inducció a falsificar un document oficial.

I amb intenció de disparar contra el centre per segona vegada, va denunciar que també es va falsificar la seva signatura en el document de matrícula del màster, realitzat alhora que el d'altres alumnes que tampoc van assistir a classe. L'expresidenta va dir no conèixer-los, llevat del seu company del PP Pedro Calvo, tot i que ignorava que l'hagués cursat.

Canvi de prioritats

Cifuentes va intentar explicar per què ignorava tantes coses sobre uns estudis que diu haver cursat mitjançant les seves reiterades mudances i amb l'ordre de prioritats de la seva vida, que va canviar en ser nomenada delegada del Govern a Madrid, el 2012. Així, se li va dir verbalment que havia estat aprovada, però no recorda les notes, i no va demanar el títol fins el 2014, quan es va començar a donar publicitat als currículums dels càrrecs públics. Més que defensar el seu treball, va explicar, el que va fer va ser presentar-lo de «manera informal» davant de persones que suposa que eren professors del màster, però que no coneixia, perquè no va anar a classe.