La presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, va avançar ahir que la iniciativa de destitució contra l'expresident Donald Trump s'enviarà al Senat dilluns. «Serà aviat. No crec que tardi molt, però s'ha de fer», va dir als periodistes la líder demòcrata.

El Senat ha de determinar l'estructura del judici polític contra Trump, que seria el primer expresident nord-americà que s'enfronta a aquest procés al Congrés. Trump serà jutjat pel seu paper en l'assalt al Capitoli i la suposada incitació a la violència. Biden, que va assumir la presidència del país dimecres, s'ha pronunciat contra Trump per haver inspirat els seus partidaris el 6 de gener a marxar cap al Capitoli, on van provocar uns violents disturbis que van causar cinc morts, entre ells un policia.

La notícia que Nancy Pelosi transmetrà la iniciativa del judici polític dilluns estableix una data límit perquè el líder republicà al Senat, Mitch McConnell, i el líder de la majoria del Senat, Chuck Schumer, hagin d'acordar les regles per al judici de Donald Trump. Llevat que Schumer i McConnell puguin arribar a un acord perquè passi d'una altra manera, el judici polític començaria dimarts.

Proposta d'ajornament

McConnell va proposar a la cambra retardar dues setmanes més el judici perquè el seu equip legal tingués temps de preparar la defensa. McConnell ja havia deixat la porta oberta anteriorment a donar suport a un judici polític contra Trump, però diversos membres de la seva bancada s'han pronunciat en contra.

No obstant això, Biden va fer de la unitat nacional un tema clau en el seu discurs d'investidura dimecres, dient que s'ha de «posar fi a aquesta guerra incivil» que enfronta els nord-americans amb diferents perfils polítics. Portar Trump a judici només «obriria la caixa de Pandora», va dir dimecres a Fox News el senador Lindsey Graham, un estret aliat de l'expresident, hores després de la presa de possessió de Biden. Impugnar i condemnar un mandatari sortint «és un exercici polític que dividirà encara més el país i, crec, acabarà destruint la presidència», va afegir. En tot cas, els paràmetres del judici al Senat seran determinats en gran mesura pels demòcrates, que ara controlen la cambra.

Dimecres de la setmana passada, la Cambra de Representants va aprovar, amb el suport de deu representants republicans, sotmetre Donald Trump a un segon judici polític per la seva responsabilitat en l'assalt al Capitoli dut a terme pels seus seguidors el passat dia 6.

En un altre ordre dec oses, Anthony Fauci respira una mica més alleujat amb la sortida de Donald Trump de la Casa Blanca. Només dos dies després que Joe Biden jurés el càrrec com a nou president, el principal epidemiòleg del Govern dels Estats Units va celebrar la «sensació alliberadora» de poder donar respostes científiques a la pandèmia de la covid-19 sense por de «represàlies» del president.

Als seus 80 anys, el director de l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses va criticar durament l'actitud de l'anterior Administració en la gestió d'una crisi sanitària que ja ha causat 24,5 milions de contagis i 409.100 morts a tot el país.

«La idea que un pot venir aquí i parlar sobre el que sap, sobre quines són les evidències, què és la ciència i saber que tot es basa en això, deixar que la ciència parli, és un sentiment una mica alliberador», va confessar a la premsa, de nou des del faristol del Govern. «Saben, una de les coses noves d'aquesta Administració és que si no saps la resposta, no has d'endevinar-la. Simplement es diu que no se sap la resposta», va destacar.

Relació tortuosa

Fauci va exposar així la mala relació que tenia amb Donald Trump. L'expresident dels EUA va desautoritzar públicament el major expert en malalties infeccioses del país i va acabar apartant-lo de les sessions informatives sobre el coronavirus.

El president dels Estats Units, Joe Biden, mantindrà Christopher Wray com a director de l'FBI, segons va confirmar ahir la secretària de premsa de la Casa Blanca, Jen Psaki, després de les últimes especulacions sobre un possible cessament. La nova portaveu del Govern de Biden va lamentar l´«onada involuntària» que va generar un dia abans quan en ser preguntada sobre la confiança de Biden sobre Wray, va evitar l'assumpte responent que no havien parlat d'això.

«Ahir vaig causar una onada involuntària, així que volia deixar molt clar que el president Biden té la intenció de mantenir el director de l'FBI Wray en el seu paper i té confiança en el treball que està fent», va escriure Psaki al seu compte de Twitter.

Wray, nomenat el 2017 per l'expresident Donald Trump, ha estat molt qüestionat en les últimes setmanes pel paper de l'FBI abans i durant l'assalt al Capitoli. Uns fets de violència que no van provocar la seva compareixença pública fins a una setmana després.

Paral·lelament, el Congrés dels Estats Units va aprovar ahir una exempció per permetre que el general retirat Lloyd Austin sigui secretari de Defensa a l'Administració de Biden, revocant així una legislació que prohibeix exercir aquest lloc durant els set anys posteriors a la sortida del candidat de l'Exèrcit. Austin, qui serà el primer afroamericà al capdavant del Departament de Defensa, es va retirar de l'Exèrcit el 2016. Ara, un cop assolida l'exempció, haurà d'esperar al vistiplau del Senat.