23 de gener de 2021
23.01.2021
Regió7

El TSJC manté el 14-F per «preservar la normalitat democràtica» en pandèmia

La resolució admet que d'ara al dia de les eleccions hi pot haver «canvis substancials» en l'estat d'alarma i en l'àmbit sanitari que podrien portar les «autoritats competents» a adoptar una altra decisió d'acord amb les noves circumstàncies

22.01.2021 | 23:46
Votants agafant paperetes en les eleccions generals del 2019 a Manresa

Els ajuntaments han comunicat les citacions als 75.000 membres de les més de 8.000 meses electorals per a les catalanes del 14-F i els han fet arribar un Manual d'Instruccions, que preveu una sèrie de mesures sanitàries davant la covid, com l'ús de mascaretes, ulleres i roba protectora. El manual, elaborat per la Generalitat, preveu el lliurament als membres de la mesa -que hauran de mantenir una distància d'1,5 metres entre ells- de 4 mascaretes, per anar renovant-les durant el dia, una pantalla facial, una mascareta FFP2 i guants d'un sol ús per al moment del recompte, així com gel hidroalcohòlic per a «ús freqüent al llarg del dia». En l'última hora de votació, reservada perquè votin els col·lectius de persones en quarantena, els membres de les meses hauran d'usar equips de protecció individual (EPI) integrals d'alta seguretat. «Se'ls hauran de posar entre les 18.40 hores i les 19 hores per torns, i dos membres han de quedar sempre en custòdia de l'urna i per seguir el procés electoral», indica el manual, i es facilitarà un segon manual sobre com posar-se i treure's l'equip correctament.

D'altra banda, la Junta Electoral Central (JEC) deixa en mans de les juntes de zona decidir si les excuses al·legades per no estar en una mesa el 14-F estan «prou justificades». En un acord d'ahir l'àrbitre electoral diu que la llei electoral assigna a les juntes de zona «la competència de valorar, ateses les circumstàncies de cada supòsit concret, la suficiència de les excuses que presentin els electors». La JEC admet que la pandèmia afectarà la constitució de meses però diu que no és procedent «limitar el tipus concret de prova sanitària en què s'ha de fonamentar el certificat mèdic que ha d'acompanyar-se en aquells casos en els quals s'al·legui una malaltia com a causa impeditiva de la incorporació a la mesa».

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha argumentat que manté provisionalment les eleccions catalanes el 14-F per «preservar la normalitat democràtica» i evitar una «situació de bloqueig i precarietat institucional» que afecti la legitimitat del Govern en plena pandèmia. En una resolució, que té un vot particular, la sala contenciosa del TSJC exposa els motius pels quals dijous va acordar mantenir la suspensió de l'ajornament de les eleccions al 30 de maig, aprovat pel Govern en un decret del divendres 15.

Després de recalcar que el TSJC no obliga a votar «irreversiblement el dia 14 de febrer» ni ha fixat aquesta data, la resolució admet que d'aquí al dia de les eleccions hi pot haver «canvis substancials» tant en l'estat d'alarma com en l'àmbit sanitari que podrien portar les «autoritats competents» a adoptar una altra decisió, d'acord amb les noves circumstàncies. En aquest sentit, l'alt tribunal raona que la suspensió del dret fonamental de vot no està prevista en l'estat d'alarma actual i que les mesures sanitàries no limiten ara com ara els desplaçaments per a activitats no essencials. I recorda que el 14-F deriva d'una «dissolució automàtica» del Parlament per l'absència d'un candidat a la presidència de la Generalitat, i el TSJC sosté que la convocatòria electoral té «un interès públic especialment intens, perquè engega un mecanisme basilar per garantir la continuïtat en el normal funcionament de les institucions». Aquest «interès públic», segons el TSJC, augmenta des del moment que el càrrec de cap de l'executiu, «pilar del govern autonòmic», és vacant, atès que «no hi ha president o presidenta en funcions sinó que aquestes funcions les exercia el vicepresident per substitució», les competències de la qual són «limitades».

Que el govern estigui en funcions, segons el TSJC, «afecta nuclearment el principi democràtic de responsabilitat política». Per a l'alt tribunal, l'ajornament de les eleccions manté «aquesta situació de provisionalitat en el funcionament de les institucions democràtiques» i obre «un període de prolongació alegal d'una situació que, d'acord amb la LOREG, hauria d'allargar-se només el previst en els procediments electorals». Això és «necessari i indispensable per preservar la normalitat democràtica», afegeix el TSJC, que creu que amb l'ajornament electoral «es produeix un debilitament dels mecanismes de control». Per al tribunal, com més es prolonguin les eleccions, més perjudici «per al normal funcionament de les institucions» i tampoc és segur que es facin el 30 de maig, ja que el decret del Govern estableix que això es decidirà en funció desegons l'evolució epidemiològica. Per al TSJC, l'estat d'alarma vigent a Espanya des d'octubre no limita el dret a vot ?-preveu «expressament» la continuació de les activitats electorals, recorda-, ni tampoc ho impedeixen les restriccions de mobilitat, amb el confinament municipal a Catalunya.

El TSJC adverteix que en convocar el 14-F «notòriament era previsible» un increment dels contagis per covid, però fins ara no hi ha hagut un canvi en el marc normatiu estatal de l'estat d'alarma ni s'han endurit les restriccions de manera que hi hagi «una limitació substancial» de la mobilitat dels ciutadans. La sala també insisteix que el Govern ha aprovat «fins a cinc protocols» per celebrar les eleccions amb totes les garanties sanitàries i descarta que, en una «societat informada» amb mitjans telemàtics, els partits tinguin problemes per fer arribar els seus missatges als ciutadans durant la campanya.

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va instar ahir el TSJC a emetre al més aviat possible la seva sentència sobre el 14-F i va dir «sospitar» que darrere hi ha una «operació d'Estat» per afavorir el candidat del PSC i ministre de Sanitat, Salvador Illa.

En declaracions a TV3, Aragonès es va mostrar «indignat» pel fet que «de moment» el TSJC només ha comunicat amb «un tuit» que manté la suspensió cautelar del decret d'ajornament electoral, sense exposar «cap raonament». Aragonès va advertie que aquesta incertesa entorn de la data de les eleccions «pot provocar un perjudici a les arques públiques», amb 30 milions d'euros «llançats per la finestra», si després d'obligar a preparar el dispositiu electoral pel 14-F, el TSJC decidís permetre l'ajornament electoral.

«Han de decidir ràpid, no poden esperar al 8 de febrer», va insistir Aragonès, que va anar més enllà: «El TSJC no ha dit que el decret estigui mal fet, ha dit que s'ho està pensant. Llavors, que pensin ràpid i que decideixin ràpid, perquè, si no, sospitarem que darrere hi ha una operació d'Estat en la qual uns assenyalen, el PSC, i uns altres fan la feina».

Per la seva banda, la portaveu de Junts per Catalunya (JxCat), Elsa Artadi, va demanar la dimissió del ministre de Sanitat, Salvador Illa, per «incompetent», «per ser el pitjor gestor on hi ha hagut la mortalitat més alta» de la pandèmia, i no per poder fer campanya electoral de cara al 14-F. Davant d'aquesta tessitura, Artadi va fer una crida a la participació massiva en les eleccions del 14-F per «omplir les urnes de vots independentistes» i demostrar «que a Catalunya no mana el PSOE». Artadi va insistir que no vol «un altre tripartit amb Illa al capdavant». Sobre la data electoral, confirmada de manera provisional ahir pel TSJC, Artadi va demanar «deixar d'especular».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit