24 de gener de 2021
24.01.2021
Regió7

La feina precària de les plataformes de repartiment atrau estrangers sense treball

A Manresa, hi ha entre 20 i 30 repartidors d'aplicacions com Glovo i Uber Eats

22.01.2021 | 23:36
La feina precària de les plataformes de repartiment atrau estrangers sense treball

És possible tenir l'àpat a casa per poc més d'un euro. Els repartidors de grans plataformes d'àpats a domicili, els anomenats riders, s'afanyen a ser ràpids i a portar com més aviat millor el menjar dels restaurants de Manresa als clients que sol·liciten el menú des de la llar, a través d'aplicacions com Glovo i Uber Eats. Darrere dels preus rebentats del servei hi ha feines precàries d'autònoms amb ingressos mínims. A la capital del Bages, els riders són majoritàriament estrangers que s'havien quedat sense feina i que han vist amb el repartiment una oportunitat d'obtenir diners, encara que no doni per viure amb uns mínims de comoditat.

«Soc estranger i és difícil aconseguir feina, i aquest treball em dona l'oportunitat de tenir uns ingressos», afirma David Fernández, un veneçolà de 25 anys que, a part de treballar com a repartidor de Glovo, estudia el cicle formatiu d'Emergències Sanitàries a la Joviat. Tot i reconèixer la precarietat a la qual estan sotmesos els riders, valora que ha estat una sortida davant la falta de perspectives a curt termini de tenir una feina, i el fet de ser autònom li permet certa flexibilitat horària per compaginar-ho amb els estudis. Els repartidors d'aquestes aplicacions són autònoms, tot i que els sindicats alerten que es tracta de falsos autònoms i demanen una regulació.

Més feina per la pandèmia

El nombre de repartidors de grans plataformes, que a Manresa es desplacen amb bicicleta, moto, cotxe o, fins i tot, amb patinet, ha crescut exponencialment arran de la pandèmia, sobretot davant les restriccions de menjar fora i sopar en els restaurants. Actualment n'hi ha entre 20 i 30 a la ciutat. Els mateixos restaurants expliquen que els darrers mesos no han parat de veure cares noves. Els caps de setmana és fàcil veure'ls a prop de cadenes de menjar, en espera de comandes que els arriba a través de l'aplicació, i així anar més ràpids a l'hora de repartir els menús. Cada un dels sis riders consultats fa uns vint serveis diaris de divendres a diumenge, i de dilluns a dijous l'activitat disminueix a la meitat, aproximadament. Tot i la flexibilitat horària, els consultats diuen treballar entre set i vuit hores.

Tot i que el nivell d'ingressos varia segons la demanda, solen guanyar entre 200 i 230 euros la setmana. Xifres que corroboren que es tracta d'una feina precària, i és que a aquesta quantitat se li ha de restar el que paguen d'impostos dels autònoms. Uns 500 euros al mes, i a més han de fer front als costos de la benzina. Per la seva banda, Carlos del Barrio, secretari d'acció social i migracions de CCOO a Catalunya, afirma a Regió7 que hi ha subarrendaments de comptes d'autònom a immigrants en situació irregular. Algunes dels riders consultats expliquen que han sentit parlar de tractes d'altres repartidors amb autònoms per estalviar-se impostos.

Els repartidors consultats per aquest diari han començat a portar el menjar a domicili des de fa pocs mesos davant les dificultats de trobar feina. «Fa tres mesos que soc repartidor de Glovo. El repartiment, en temps de restriccions i prohibicions, és una oportunitat per a restaurants i clients, però també per a nosaltres. Sobretot a l'hivern, ja que pocs volen sortir al carrer. El més important és tenir feina i portar diners a casa», destaca Jesús Escalante, un veneçolà de 27 anys establert a la capital del Bages des de fa poc més d'un any i que viu amb la seva parella i dos fills. Els ingressos donen per viure?. «Anem fent entre la feina de la meva dona, que l'ocupa unes hores al dia, i la meva», afegeix. Altres riders consultats diuen que els ingressos serveixen com a complement i que, en el cas de viure en família, és necessari que altres membres també tinguin feina.

Es tracta d'un negoci que es fa tot a través d'Internet. No només han d'estar atents sempre a la pantalla per veure si hi ha alguna comanda, i desplaçar-s'hi ràpidament, sinó que també sol·liciten l'alta com a repartidors des de la mateixa web de les plataformes, lliurant la documentació requerida. De vegades els clients els donen una propina i se senten agraïts, malgrat la precarietat amb què treballen.

Els repartidors de plataformes de Manresa es queixen que han de pagar massa impostos, tenint en compte els ingressos que tenen. No només tenen les retencions dels autònoms sinó que, en posar ells mateixos els mitjans de transport, també s'han de costejar la benzina. Per a sindicats com Comissions Obreres, la clau està en la precarietat i en el fet que els riders són «falsos autònoms».

«A mi la feina m'agrada i el fet de seu autònom fa que pugui ser més flexible», explica Óscar Salas, un veneçolà que va decidir treballar com a repartidor fa quatre mesos en quedar-se sense feina. Els riders que hi ha a Manresa són sobretot veneçolans establerts a la ciutat, marroquins, pakistanesos i indis. D'altra banda, Furqan Ali, de 32 anys, també reparteix a la capital del Bages i afirma que està satisfet perquè amb la feina no ha de complir uns horaris fixos, com si estigués contractat. «Puc anar més al meu aire», destaca. Tot i això, els dos lamenten que amb els impostos els ingressos queden molt retallats.

«Tinc fills i els he de donar de menjar. També he de pagar el lloguer del pis. No guanyo gaire, però això és molt millor que res, i així, com a mínim, estem salvats», explica per la seva banda, Sadik Mahor, un marroquí de 40 anys establert a Manresa. Fa una setmana que treballa per a Uber Eats després d'haver-se quedat sense feina.

«Es volen estalviar diners»

Per a Comissions Obreres (CCOO), les plataformes fan trampes per estalviar-se diners. «No és un tema nou tal com ho plantegen aquests empreses. Diuen que són un model nou de negoci, i en realitat és un debat molt similar al que ja es va plantejar al principi dels 80 amb els repartidors de pizza», explica Carlos del Barrio, secretari d'acció social i migracions, entre altres càrrecs, del sindicat.«El que volen aquestes empreses és complir el somni humit del capitalisme. Estalviar-se diners quan hi ha una baixada de la demanda i no pagar els moments improductius dels treballadors, ni el risc de fluctuació», afegeix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook