01 de febrer de 2021
01.02.2021
Regió7

La vida confinada atura Montserrat

La limitació de la mobilitat a l'àmbit municipal ha dut el monestir i el seu entorn a una situació inèdita, sense visitants ni ingressos i només amb personal de serveis mínims per a la comunitat, que s'ha hagut de reinventar per adreçar-se telemàticament als feligresos

31.01.2021 | 23:41

En plena pandèmia, ja fa uns mesos que Montserrat ha deixat enrere el seu bullici habitual, però el confinament municipal ampliat a tots els dies de la setmana des del 7 de gener ha portat el monestir i el seu entorn a una situació de mínims. A banda de la basílica, en tot el recinte només hi ha oberta una botiga de queviures per al subministrament bàsic dels pocs treballadors que queden, i ara les misses i l'Escolania s'orienten cap als fidels que els segueixen per streaming.

Que es recordi «és una situació inèdita» com a mínim des de la guerra civil, explica el pare Bernat Juliol, com a portaveu del monestir. Ja es venia d'una situació complicada des de l'inici de la pandèmia, que l'any passat va fer caure el 73,6% el nombre de visitants a Montserrat, però després d'un estiu amb una certa remuntada i d'una tardor en què el confinament municipal de divendres encara permetia visites entre setmana, s'ha passat a la desolació pràcticament total tots els dies. A tot estirar, «ara pugen una vintena de persones diàries», diu Juliol, de Monistrol o dels municipis limítrofs si fan esport.

L'aeri està tancat, i els funiculars de Sant Joan i la Santa Cova també. Només funciona el cremallera entre Montserrat i Monistrol amb un viatge diari d'anada i de tornada per als treballadors. N'hi ha una vintena, bàsicament entre el personal de la botiga de queviures, el de la neteja, el de l'Escolania, i el que dispensa dels serveis mínims d'infermeria i cuina a la comunitat. Una xifra que queda lluny dels 250 treballadors que hi pot haver en temporada alta, i que ara estan en situació d'ERTO, ja sigui total o parcial, excepte el personal de l'Escolania (i els monjos). I és que, si les visites han caigut en picat, els ingressos també, de manera que «s'ha hagut de reduir l'activitat per reduir despeses, però intentant que Montserrat continuï funcionant amb els mínims necessaris», diu Juliol. Explica que, davant d'aquesta situació, els mateixos monjos «assumim tasques de neteja o altres d'internes que abans no fèiem». Tanmateix, confia que «en el moment que hi torni a haver visitants es pugui reprendre l'activitat amb la màxima normalitat possible».

A la botiga, productes bàsics

La botiga de queviures de la plaça de l'Abat Oliba és un reflex d'aquesta davallada. Ara és l'únic establiment que hi ha obert, i només al matí, coincidint amb la jornada laboral reduïda de la majoria dels pocs treballadors de Montserrat. S'hi dispensen una mitjana d'uns deu tiquets diaris, una quantitat anecdòtica tenint en compte que «les vendes han caigut més del 80% amb la pandèmia», assegura la responsable de l'àrea d'atenció al visitant de Montserrat, Montse Mur. Com que no hi ha demanda, les comandes també s'han reduït a la mínima expressió, bàsicament a «cafè, pa, fruita, o algun embotit per fer un entrepà, i poca cosa més», afegeix Jennifer Ramírez, que és la cap de servei de la botiga.

Posar un ciri per encàrrec

Més enllà dels efectes econòmics, el confinament i la presència pràcticament nul·la de visitants també repercuteix en el dia a dia del monestir i en els serveis religiosos que ofereix la comunitat, que s'ha hagut de reinventar «per poder arribar a la gent, ara que la gent no pot arribar presencialment aquí», explica el pare Juliol.

I és que, amb la pandèmia, s'ha vist especialment perjudicada l'activitat pastoral, «que és una de les dimensions importants d'aquesta comunitat». Juliol es refereix als casaments, romeries, les confessions, o altres serveis d'atenció religiosa molt dependents de la presencialitat, que ara ha desaparegut. De casaments no se'n fan, però hi ha serveis que s'han readaptat per via telemàtica, i això n'ha fet disparar la demanda. Explica que s'han incrementat les trucades o videotrucades amb els monjos per part de feligresos que abans venien a visitar-los, així com «la quantitat de gent que ens escriu per Internet, o fins i tot n'hi ha moltíssima que a través de la web ens encarrega que els posem un ciri o que portem flors a la marededéu».

Alguns d'aquests serveis ja existien i s'han potenciat, i d'altres s'han engegat ara com a resposta a la situació epidemiològica, explica el pare Juliol. Apunta que les visites a la web de Montserrat s'han disparat, i s'ha passat de les 50.000 que hi havia a l'inici de la pandèmia a les 150.000 actuals.

«Impactant» i «apocalíptic»

L'estampa inèdita d'una Montserrat buida deixava bocabadats els escassos visitants que aquest cap de setmana van pujar fins al monestir. La majoria ho van fer a peu o en bicicleta, tenint en compte que l'esport amplia el permís d'accés als municipis limítrofs, i no només als veïns de Monistrol. Hi havia la coincidència unànime que la imatge que actualment ofereix Montserrat és «impactant». «Sorprèn veure-ho tan desert, sembla l'apocalipsi», deien alguns, però també agraïen «poder-nos fer nostra» la muntanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook