Birmània va tornar ahir a la seva dolorosa normalitat. L'Exèrcit va liquidar la dècada de precària democràcia posterior al seu mig segle al poder i va obrir un context tan inquietant com imprevisible. La líder de facto, Aung San Suu Kyi, va demanar al poble que la idolatra que lluiti al carrer contra l'aldarull i sobren els precedents de falta de tacte militar contra les protestes. L'episodi confirma les línies tortes amb què es va escriure el trànsit al poder civil. Les servituds a l'estament militar no només han impedit que es solidifiqui la democràcia, sinó que han arruïnat la imatge global de Suu Kyi, el seu principal actiu, per la seva tebiesa amb el genocidi Rohingya.

El país del sud-est asiàtic es va despertar amb talls telefònics i d'internet, molts bancs tancats i només amb el canal de televisió afiliat als militars, Myamwaddy News, en obert. Els uniformats havien detingut una trentena de polítics, escriptors i activistes. La nòmina inclou Suu Kyi i Win Myint, president del país. El vicepresident, imposat per l'estament castrense gràcies a les atribucions que li confereix la Constitució, va cedir els poders al cap de les Forces Armades, Min Aung Hlaing, que va decretar l'estat d'emergència durant un any. El general en el càrrec va ser sancionat al desembre de 2019 pels Estats Units i ha estat acusat de diverses atrocitats contra la minoria Rohingya.

Denúncies de tupinada

La pulsió colpista de l'Exèrcit birmà i la intensa rumorologia minimitzen la sorpresa. El portaveu militar, Zaw Min Tan, no havia descartat la setmana passada el cop d'Estat i, tot i que l'alerta va ser atribuïda després a un malentès, sobre Birmània hi havia des de llavors molta incertesa. El cop d'Estat es deu a la indigestió dels resultats de les eleccions de novembre. La Lliga Nacional per la Democràcia (LND), liderada per Suu Kyi, va arrasar amb un 83% dels vots i al Partit per al Desenvolupament i la Unió Solidària, apadrinat pels militars, li van correspondre només 33 dels 476 seients parlamentaris. La vergonyant derrota va desencadenar les seves denúncies de tupinada i les exigències de noves eleccions netes. Els observadors internacionals i la comissió electoral van admetre inexactituds comprensibles en un país com Birmània, però que en cap cas van provocar canvis substancials en el resultat.

Un comunicat de l'oficina de Min Aung Hlaing va explicar que el país serà cridat de nou a les urnes després de reformar la comissió electoral i investigar les llistes de votants. «Unes noves eleccions lliures i netes seran convocades i les atribucions del Govern seran entregades al partit que guanyi complint les normes i estàndards democràtics», assenyalava. El motí va arribar només unes hores abans de l'estrena del nou Parlament.

Suu Kyi va clamar des de Facebook que «les accions dels militars porten de nou el país cap a la dictadura». «Demano al poble que no ho accepti i que protesti amb tot el seu cor contra el cop d'Estat», va afegir. Els birmans van tornar ahir a un bucle que creien enterrat i és dubtós si pesarà més la defensa democràtica o la por a una altra repressió sagnant. El respectat historiador Thant Myint-U va resumir els incerts temps que s'acosten: «Les portes s'acaben d'obrir a un nou futur. Tinc la sensació que ningú pot controlar el que passarà. I recordo que Birmània és un país inundat d'armes, amb grans divisions ètniques i religioses, i en el qual milions de persones amb prou feines poden alimentar-se».

La pobresa, la repressió i les tensions ètniques havien unit durant dècades Birmània a la crònica negra asiàtica. Les eleccions de 2010 van permetre el seu primer govern civil després que la Constitució aprovada dos anys abans concedís als militars un 25% dels seients parlamentaris, carteres tan sensibles com Interior o Defensa, l'amnistia de tots els seus excessos i obrís la porta del seu retorn «en condicions extraordinàries».

Aung San Suu Kyi simbolitza el devastador trànsit del mite a la política, de compartir taula amb Gandhi, Luther King i Mandela a defensar un genocidi. A «La Dama» l'han penalitzat tant els seus errors com aquesta simplista visió d'Occident de la complexitat asiàtica. El seu rostre d'angulosa bellesa està molt present als carrers birmans, des de cartells i quadres a records per a turistes, ferm encara com a referent immarcescible d'un poble que li va concedir més del 80% dels vots en les últimes eleccions. Però la seva aura a la resta de el món no ha resistit la seva falta de contundència o la seva complicitat, segons les fonts que s'escoltin, davant de les accions portades a terme per l'Exèrcit cap a l'ètnia musulmana rohingya.

Suu Kyi va dinamitar dos anys enrere el que li quedava d'imatge a la Cort Internacional de la Haia que investigava les onades repressives del 2016 i el 2017 que van matar almenys 10.000 rohingyes i en van empènyer 700.000 a la diàspora. Va al·ludir al «patiment» dels que van fugir cap a Bangla Desh sense aclarir que escapaven de la violència militar ni identificar-los com a rohingyes. Va ser el més a prop que va estar de disculpar-se en un discurs que va transitar de manera perillosa per terrenys negacionistes: les acusacions sobre genocidi són «objectivament enganyoses» i el cas és «incomplet i incorrecte».

És cert que el món no entén l'embolic ètnic d'un país cosit amb fràgils fils que exigeix molt de tacte per no tensionar la majoria budista, armat fins a les dents i de pulsió guerrera. També és cert que Suu Kyi no té control sobre l'Exèrcit malgrat el títol de líder de facto que li confereixen els seus càrrecs d'Estat i ministra d'Exteriors perquè els seus fills estrangers impedeixen l'oficialitat de la presidència. Però res explica la seva tebiesa davant del que Nacions Unides qualifica d´«exemple de manual de genocidi» ni es correspon a aquell «extraordinari exemple del poder dels que no tenen poder» que l'any 1991 va justificar que rebés el Nobel de la pau.