A cinc dies perquè l'Audiència Nacional torni a jutjar-lo per la presumpta caixa B del PP, l'extresorer del partit Luis Bárcenas va donar per trencat qualsevol pacte de silenci que hagués pogut existir en el passat, i va deixar clara la seva intenció d'explicar-ho tot. El principal acusat d'aquesta causa va remetre un escrit a la Fiscalia Anticorrupció en el qual sosté que l'expresident del Govern Mariano Rajoy no només coneixia el finançament il·legal de la formació, sinó que «va destruir» part de la documentació que acreditava la comptabilitat paral·lela.

Bárcenas, per a qui la fiscalia demana cinc anys de presó i que es troba a la presó complint 29 anys més per la primera època de la trama Gürtel (1999-2005), assegura en aquesta confessió que el PP es va finançar il·legalment entre 1982 i 2009, i amb això confirmaria que la seva estratègia de defensa davant el nou judici ha canviat respecte de la que va mantenir en el primer.

A la carta, l'extresorer del PP reafirma la seva «voluntat de col·laborar amb la justícia», tant en la peça relativa a la caixa B com en «aquelles altres que estiguin pendents d'enjudiciament o plena instrucció», i explica que en els esmentats papers s'anotaven les donacions que, sobretot, feien empresaris, directament a qui va ser tresorer del partit Álvaro Lapuerta, ja mort. Aquestes entregues tenien lloc, segons l'acusat, a la mateixa seu del partit o, «de vegades, en restaurants», a canvi d'«importants adjudicacions d'obres i serveis públics».

Bárcenas assegura que «de totes aquestes actuacions era perfectament coneixedor» Rajoy. «Fins al punt que a principis del 2009, vam tenir una reunió al seu despatx, en la qual vaig mostrar els papers d'aquesta comptabilitat B, preguntant-me que com podia seguir conservant tota aquesta documentació comprometedora, que va acabar, personalment, destruint a la màquina destructora de papers, sense saber que jo guardava còpia d'aquesta documentació», relata en el seu escrit.

Nombrosos sobresous

Afegeix que d'aquesta caixa van sortir «complements salarials», que van rebre Rajoy; els exministres María Dolores de Cospedal, Javier Arenas, Francisco Álvarez Cascos i Ángel Acebes (exsecretaris generals del partit); Federico Trillo, Rodrigo Rato, Pío García Escudero i Jaime Ignacio del Burgo. Tots estan citats a declarar en el judici per la presumpta caixa B, que comença dilluns de la setmana que ve.

«Aquests lliuraments eren realitzats personalment pel senyor Álvaro Lapuerta -i de vegades per mi-, amb el meu coneixement, ja que em donava instruccions de treure el metàl·lic de la caixa forta situada al meu despatx, amb una periodicitat que depenia de la liquiditat de la caixa en aquell moment, de manera que l'introduïa en un sobre en què posava el nom corresponent».

Gravació sobre Rajoy

Així mateix, adverteix que hi ha una gravació en què Lapuerta comentava «sobre les entregues en metàl·lic que es realitzaven mensualment a aquells membres del PP, en la qual s'esmentava entre d'altres, expressament, Mariano Rajoy».

Finalment, Bárcenas afirma que va rebre pressions del partit perquè no parlés, i reconeix que tot i que ja va confessar el 2013 l'existència d'una caixa B al PP, aquella declaració «va poder ser més àmplia, però no ho va ser seguint la recomanació de l'advocat».

No obstant això, aquesta posició va canviar en la seva següent declaració sobre la investigació dels anomenats «papers de Bárcenas» perquè, «amb ingenuïtat», ha confiat en la «promesa» que, segons assegura, se li va fer arribar a través d'«un intermediari» . El compromís seria que ell «guardava silenci» i no «tacava el nom» del PP a canvi que la seva dona, Rosalía Iglesias, no entrés a la presó després de la sentència pels primers anys de la trama Gürtel. Però Iglesias va ingressar a la presó el novembre passat.

El portaveu parlamentari del Grup Popular al Senat, Javier Maroto, va emmarcar la confessió de Bárcenas en una estratègia de defensa que ha fixat amb el seu advocat per «intentar salvar-se» i poder sortir de la presó «al més aviat possible». A més, va rebutjar que aquesta qúestió pugui afectar la campanya de les catalanes del 14 de febrer.