Laura Oliva Mirón (Manresa, 1996) es va presentar com a número 3 a les darreres municipals i de número 24 de la llista d'En Comú Podem el 10-N al Congrés. És coordinadora de Confluència Jove a la Catalunya Central -joventuts d'En Comú Podem-, membre de Manresa En Comú i de la Plataforma en Defensa Del Transport Públic.

Té por que l'abstenció es dispari el 14-F?

Confio que es mantindrà gràcies a la promoció del vot per correu. No tinc por, tinc confiança que els votants saben que ens hi juguem un canvi cap a una Catalunya de progrés, de futur i que deixi enrere el desgovern que tant hem patit.

Vostè és infermera, creu que l'Administració ha gestionat correctament l'emergència sanitària per l'epidèmia?

Nosaltres estàvem pitjor que altres perquè a Catalunya teníem sota mínims la salut pública retallada durant 10 anys. En cap cas ajuda buscar culpables, però tampoc apel·lar al triomfalisme com va fer Pere Aragonès al debat de TVE . En els moments més crítics, quan no teníem ni material per protegir-nos escoltàvem alguns responsables de Govern de Junts x Cat dient que a una Catalunya independent tindríem menys morts i fent gala de com de bé ho gestionaria la Generalitat si no hi hagués centralització. Va ser lamentable. Un cop va acabar l'estat d'alarma i totes les competències van recaure de nou a la Generalitat, no hem vist una gestió brillant de la qual podem estar orgulloses. En plena segona onada els sanitaris no donàvem crèdit que no hi hagués ni rastre dels rastrejadors que ens havien promès i ens preguntàvem com podia ser que a l'estiu no s'hagués fet per prevenir una segona onada tot enfortint l'atenció primària o havent aplicat mesures de prevenció concretes i efectives. Avui encara falla la prevenció i la planificació.

Quina és la diferència que creu que és més notable entre la gestió de l'epidèmia que ha fet el govern de la Generalitat i el de l'Estat espanyol?

Sense cap dubte, l'escut social. Des de l'Estat amb el nostre impuls, s'ha activat l'Ingrés mínim vital, els ERTO, la moratòria als lloguers i traspassat 3 mil milions a la Generalitat per fer front a la pandèmia. Per contra el govern català, que és el competent en salut i acció social, ja veiem com està anant. I pel que fa a donar suport al comerç local, hostaleria, autònoms i les pimes hem vist com l'Executiu català els ha marejat. I amb la vergonya final de proposar trencar el confinament per assistir a mítings però per anar a comprar o al teatre, no. És lamentable. També ho és no posar en circulació aquests milions que han rebut per ajudar aquests sectors. Al País Valencià, per exemple, han modificat el dèficit per poder-ho fer. Aquí el govern va tard i malament.

Què diferencia la seva formació de la resta pel que fa a la política per a joves?

Nosaltres exigim un canvi de govern cap a l'esquerra. Un govern de progrés. No he vist a les joventuts dels altres partits d'esquerres demanant-ho, i em sorprèn perquè si una cosa estem patint els i les joves, són les polítiques neoliberals que ens estan manllevant el dret a tenir una vida digna. Que JxC continués al govern seria un desastre per a les persones joves del nostre país.

Digui'm què creu que clama al cel però l'Ajuntament no està implementant?

Que no hagin mogut ni un dit per tirar endavant el Pla d'actuació integral per al nucli històric i les Escodines. Una proposta nostra que, referendada per les veïnes i veïns del barri, vam dur al Parlament i es va aprovar el juny amb els vots de tots els partits. Manresa és una de les ciutats amb més segregació social i degradació urbana de Catalunya. I aquest pla és del tot necessari per combatre-ho.

Quina és la promesa electoral que li faria més il·lusió que es complís?

Sanitat 100% pública. La dignificació de les treballadores de la dependència i el reconeixement de tots els professionals i àmbits assistencials per igual.

Destaqui una proposta del programa d'En Comú Podem?

La creació d'una Vicepresidència de Transició Ecològica que lluiti contra l'emergència climàtica. Per exemple amb un operador públic d'energia. La bona salut del planeta és determinant. Sense planeta no hi ha vida.

Veu viable un tripartit?

Veig que el vot útil perquè això sigui possible som nosaltres.

Aquesta manresana de 24 anys treballa d'infermera d'atenció primària després de fer-ho a l'àmbit sociosanitari, per la qual cosa coneix bé el sector de la dependència i de la geriatria. Es desplaça cada dia a Barcelona a treballar. Els seus pares tenien una peixateria, el Mercapeix, al carrer del Cós.

Ha estudiat Infermeria a la Universitat Autònoma de Barcelona i té un postgrau de Cures i Ferides Complexes cursat a la Universitat Rovira i Virgili. Actualment estudia el grau d'Humanitats a la UOC.

No acostuma a fer gaire esport, però surt a caminar o a córrer algunes vegades.

Li agrada escoltar música, el cinema, llegir, fer senderisme i l'interessa la cultura en general, ja sigui visitant museus o anant al teatre o al cinema. Toca el piano i també canta a les estones lliures. Va fer uns anys de música a l'Esclat.

Li agrada tot tipus de música, tant moderna com clàssica: Queen, Txarango, Chopin o Ludovico Einaudi.

Li agrada el cinema però no les pel·lícules de terror. Acostuma a decantar-se pel cinema independent abans que pel comercial. Algunes de les seves preferides són Her, de Spike Jonze, i La família Belier, d'Éric Lartigau.

Alguns dels seus llibres preferits són Una cambra pròpia, de Virgínia Woolf, El llop estepari i Siddhartha, de Hermann Hesse, i 1984, de George Orwell.