Jovenel Moïse, actual president d'Haití, es manté en el càrrec tot i que l'oposició li va exigir ahir, diumenge, que deixés el poder , després de revelar i desmuntar un suposat intent de cop d'Estat. La situació al país no és fàcil. El president governa sense el control del poder legislatiu des de l’any passat i diu que es mantindrà en el càrrec fins al 7 de febrer del 2022, en una interpretació de la Constitució rebutjada per l’oposició, que va desencadenar protestes per considerar que el seu mandat acabava ahir. El govern de Moïse va titllar les protestes d'"intent de cop d'Estat" i va afirmar que hi havia hagut un intwnt d'assassinar el president.
Fonts oficials han explicat que 23 persones van ser detingudes durant la jornada d'aquest diumenge, entre les quals, un magistrat i una oficial de la policia nacional.
Els Estats Units van acceptar divendres la posició de Moïse. El portaveu del Departament d’Estat, Ned Prince, va dir que Washington ha demanat «eleccions legislatives lliures i justes perquè el Congrés pugui reprendre el poder que li correspon». La disputa sobre el final del mandat és conseqüència de la primera elecció de Moïse.
Dues eleccions seguides
L’octubre del 2015 va ser elegit per a un mandat de cinc anys en comicis l’escrutini dels quals va ser cancel·lat per fraus i després va tornar a ser triat un any després. Aquest any havien de realitzar-se eleccions legislatives i municipals ,però van ser ajornades i van generar un buit de poder, per la qual cosa Moïse diu estar habilitat per seguir en el càrrec un altre any.
En una carta difosa divendres diverses organitzacions defensores dels drets humans i civils van criticar la missió de les Nacions Unides a Haití per oferir recolzament tècnic i logístic als plans del president de celebrar un referèndum de reforma constitucional a l’abril i després eleccions presidencials i legislatives.
