La coalició PSOE-Podem funciona sovint de forma desordenada, però no sol fer anuncis nocturns i vagues sobre qüestions que fins ara no havia atès. Dilluns, la Moncloa va difondre un breu comunicat en el qual informava que el Ministeri de Justícia plantejaria «una reforma del Codi Penal perquè els delictes d'opinió no impliquessin penes de presó». La iniciativa es produïa a sis dies de les eleccions catalanes, després de la polèmica condemna al raper Pablo Hasél a nou mesos i un dia de presó per enaltiment del terrorisme i injúries contra la Corona, una condemna que al seu torn va provocar un manifest en el qual Joan Manuel Serrat, Pedro Almodóvar i altres 200 artistes se solidaritzaven amb Hasél i alertaven dels riscos per a la llibertat d'expressió que comportava el seu empresonament.
El comunicat de l'executiu deixava moltes coses per concretar de la reforma. Però quan es preguntava a Justícia, responsable d'aquesta mesura, fonts del ministeri contestaven que no podien aportar més, perquè era una «decisió del Govern». Minuts després, Podem informava a través del seu grup parlamentari que havia registrat en el Congrés una llei de protecció de la llibertat d'expressió amb el mateix objectiu que la reforma que acabava d'anunciar la Moncloa, mostrant així un nou episodi (després de les pensions, la reforma laboral, la Monarquia, el preu de la llum, els lloguers i la «llei trans», entre altres) de la batalla interna que lliuren els socis de la coalició.
