«Votar-nos és garantia de no tenir un govern d'esquerres»

El lema de campanya del seu partit és Si t'ho penses, PDeCAT. A qui s'adrecen?

Apel·la, sobretot, a la política racional perquè venim d'uns anys d'una política molt emocional, molt de bloqueig, de confrontació.

A les darreres eleccions municipals, en el cas de Manresa en concret, semblava que els convergents baixarien molt i no va passar. Ara, les enquestes també els pintaven bastos...

El que hem anat veient en les enquestes és que la intenció de vot ha anat creixent. De fet, encara ho estem fent. Amb aquest creixement estic convençuda que tindrem grup parlamentari.

Què creu que genera aquestes prediccions catastrofistes?

Hem estat invisibilitzats quatre anys rere les sigles de Junts per Catalunya, que va ser un projecte que aglutinava dues ànimes. Una que era el PDeCAT i una altra, els independents. Al final, una part ha volgut eliminar l'altra i és aquí que hem volgut defensar un projecte propi i l'hem presentat.

Al primer debat dels candidats, Àngels Chacón, cap de llista del PDeCAT, ho va acabar amb un «Visca Catalunya lliure». Hi ha massa competència per demostrar qui és més independentista. Què els diferencia de Junts i d'ERC?

Ens presentem amb veu pròpia per defensar el nostre projecte. Junts és d'esquerres, com també ho és ERC. Nosaltres el que volem és tornar a centrar el país i la política catalana. Anant tots a la una hem de tornar a traçar un full de ruta que ara com ara no hi és. Al final, la independència no és un lema per guanyar vots sinó que és una cosa molt més seriosa i ens ho hem de prendre amb més realisme i possibilisme. Nosaltres volem la independència, sí, però no volem qualsevol model de país.

Amb quins pactes se sentirien còmodes?

Ens presentem per ser la clau de la governabilitat. Votar-nos és garantia de no tenir un govern d'esquerres. Ni independentista ni no independentista. El que volem és tornar a centrar les polítiques a Catalunya perquè creiem que estan massa escorades cap a l'esquerra extrema.

Per pactar tenim unes línies vermelles en termes ideològics i nacionals. S'han de compaginar les dues.

Quines són les seves apostes pel territori?

Una de les coses que reclamem és que el govern tingui una clara sensibilitat territorial. Una mirada local i comarcal. Estem molt cansats que es dissenyin i apliquin polítiques des dels despatxos de Barcelona. La presa de decisions ha de sortir de la comarca, i més tenint una delegació del Govern a Manresa. Ha de tenir més lideratge polític. I ha altres aspectes de la comarca que s'han de tirar endavant sí o sí, que és el tema de les infraestructures.

Està d'acord amb el soterrament dels FGC a Manresa?

Quan es parla de soterrament i hi ha tants altres temes pendents que són estratègics per a la comarca, potser caldria acabar d'enfocar l'energia i les forces a solucionar aquests altres problemes perquè això ens perjudica a tota la comarca. Tenir una c-55 i una c-16 competitives ens beneficia a tots els pobles de la comarca i a les comarques veïns.

El 2020, a vostè i a Chacón les van destituir dels seus càrrecs al Govern per ser del PDeCAT. Amb la perspectiva que dona el temps, què en pensa?

Són unes maneres de fer que no són les meves i que no comparteixo. Per tant, estic contenta i em reafirmo en el projecte del PDeCAT, que és un projecte que sempre ha volgut la suma. Va ser Junts qui ens va posar que, com a condició, havíem de desaparèixer i ens havien d'eliminar.

Creu que s'haurien d'haver ajornat les eleccions, tenint en compte la pandèmia?

Si vèiem, que tots els indicadors, sanitàriament, no eren els més òptims, primer de tot, la salut. Ara, també hem anat veient un govern que, més que govern, ha estat una espècie de desgovern. Interí, sense lideratge...

Es diu Ivet perquè els seus pares buscaven «un nom curt que es pogués pronunciar igual en diferents idiomes. Sé que van batallar molt al jutjat perquè es pogués escriure en català, amb ve baixa i te. Els va costar força perquè en aquells moments hi havia poques Ivet, a Catalunya». Que la pronuncia en diferents idiomes no canviés potser va ser premonitori perquè la manresana és una viatgera precoç. «Als 14 anys ja vaig començar a viatjar sola a l'estranger. De fet, hi vaig aprendre anglès, francès i alemany. Vaig estar estudiant i treballant a fora llargues temporades; a Alemanya, a Còrsega, a París, als Estats Units, a Irlanda». Si hagués de triar un país en el qual li agradaria que s'emmirallés Catalunya triaria «els països nòrdics. M'agrada molt el seu tarannà i qualitat de vida. Vetllen per aquesta igualtat d'oportunitats per a tothom. Que ningú no es quedi enrere. Catalunya hauria de ser la Dinamarca del sud». Pel que fa a les seves aficions predilectes, confessa que enyora especialment fer teatre a l'ateneu cultural La Vinyeta, al barri de la Sagrada Família. Sí que ha pogut mantenir les passejades amb els seus gossos «i dedicar-los temps». No és d'enganxar-se a les sèries, no té temps per mirar la televisió i combina els CD i la ràdio al cotxe, mentre que a casa és més de Spotify. «Soc de les que pot portar el mateix CD al cotxe durant...!» Actualment, hi sona Txarango «i el vaig alternant amb Roger Mas».