Des del cel el que més sorprèn de Monterrey són les muntanyes. N'està envoltada, la ciutat trasllada una visió gairebé bucòlica que poc té a veure amb el que t'hi trobes un cop aterres. Les muntanyes segueixen aquí, però la contaminació i el predomini de la indústria pesant prenen el relleu, no en va Monterrey és seu de bona part dels gegants industrials mexicans com Cemex (ciment), Alfa (petroquímica, aliments, alumini i comunicacions), Femsa (begudes, cervesa, petit comerç) o Ternium (acer), per citar-ne només uns quants. La força econòmica de la ciutat explica que San Pedro Garza García, municipi engaxat a Monterrey i on resideixen una gran quantitat de fortunes, i és famós per ser el de més renda per capita de tot Amèrica Llatina.

Des que al març del 2020 va començar la pandèmia i es va decretar el confinament, les famílies més riques de San Pedro han viscut enclaustrades. Entre els seus membres es van registrar els primers positius després de viatges a Espanya o als Estats Units els mesos de gener i febrer, però en tornar es van tancar i la primera propagació del virus es va poder contenir. De fet, durant mesos els casos a Monterrey van ser relativament reduïts perquè es van adoptar mesures molt aviat, a l'hora que a Espanya, però amb una incidència del virus molt inferior. Tot es va extralimitar a principi d'estiu fruit del cansament del tancament i la impossibilitat de mantenir enclaustrada una població que viu al dia i no rep cap mena d'ajuda.

Les notícies de l'arribada de la vacuna als Estats Units s'esperaven amb candeletes a San Pedro i immediatament van començar a circular centenars de missatges als xats amb la informació per poder accedir-hi al país veí. A hores d'ara la desconfiança en la gestió de la pandèmia dels poders públics és absoluta. No volen esperar el seu torn a Mèxic i busquen alternatives. Això sí, cal pagar un preu. Els diners manen a Amèrica.

Des de la Fundación Casa de España de Monterrey ens parlen d'una espècie de «turisme de vacuna». «Hi ha empreses que t'organitzen tot el viatge. Surts des de l'aeroport del Nord en un jet privat de cinc passatgers. El preu del bitllet és de 40.000 pesos. Com que són dues inoculacions et surt per 80.000 pesos (3.200 euros al canvi actual)». El procediment que ens descriuen no pot ser més senzill. T'apuntes a la llista i quan hi ha cita t'avisen. El vol surt al matí, els trasllats a l'aeroport tant a Mèxic com als Estats Units estan coberts, i a les set de la tarda ja estàs de tornada a casa amb la primera dosi al cos.

Teòricament és necessari acreditar una residència als Estats Units, però les autoritats americanes no ho comproven i, si no tens residència a Texas, pots posar la d'algun conegut.

De moment les cites a les poblacions texanes més petites, com a Amarillo, són més fàcils d'aconseguir perquè reben més dosis per capita que en grans ciutats com a San Antonio, Houston o Dallas. I encara que el contingent només està obert per als més grans de 60 anys pots aconseguir-la, encara que en tinguis menys, al·legant hipertensió. No se sol comprovar l'historial mèdic. Arribes, fas cua i et vacunes.

Però no tots segueixen aquest camí. Hi ha els qui ho fan pel seu compte. «Vaig tenir fins a deu persones marcant alhora per aconseguir cita», explica un dels beneficiats, que prefereix mantenir l'anonimat. «A Nova York va ser impossible però finalment va sortir l'opció de San Antonio. La meva esposa va haver d'esperar una setmana més. La demanda de vacunes és una bogeria», afegeix.

La vacunació de l'exalcalde de San Pedro, Mauricio Fernández (candidat pel PAN a l'alcaldia del municipi) al país veí el 21 de gener va posar de manifest un secret a veus: Monterrey es vacuna a Texas.