«És molt difícil que el PP doni suport a un govern de PSOE i Comuns»

Com a candidat pel Berguedà i la Catalunya Central, quines mancances considera que arrossega el territori i defensaria si fos escollit diputat?.

Considero que a la Catalunya central i, en especial, al Berguedà, la principal mancança són les escasses oportunitats laborals que s'ofereix a la gent jove. Això provoca una fuga de joves a altres zones que ofereixen més oportunitats laborals. Hem d'apostar per reforçar i ampliar el teixit productiu, que permetria ampliar les oportunitats laborals.

Creu que els darrers governs de la Generalitat han estat prou receptius amb els problemes d'aquesta àrea?.

No. No han apostat prou per aquestes comarques, que estan patint una gran pèrdua de serveis i població.

Com valora, en general, la tasca del govern de la Generalitat en aquesta darrera legislatura?

Inexistent. No es pot valorar una actuació que no ha existit. En els darrers anys els diferents governs de la Generalitat només s'han dedicat a ser un aparell d'agitació i propaganda independentista, oblidant la gestió. Això ha produït una fuga d'empreses, sigui per motius polítics o econòmics. Han provocat que no sigui una comunitat atractiva per l'activitat econòmica.

Què hauria fet diferent el seu partit respecte a la gestió de la pandèmia del coronavirus?

Podem veure diversos exemples arreu d'Espanya, on el PP governa. A Madrid, per exemple, s'ha buscat un equilibri entre econòmica i salut. La solució fàcil és aturar l'activitat econòmica. No podem permetre que la gent mori per Covid, però tampoc que mori de gana perquè l'administració no els deixa desenvolupar la seva activitat. Els governs demanen esforços a les persones, però les administracions també n'han de fer.

Si no hi ha majoria independentista, amb quines forces s'obre a pactar la seva formació? Vox entraria en l'equació?

Amb totes aquelles opcions polítiques que respectin la llei i l'estat de dret. No entenc per què es qüestiona que unes opcions puguin o no arribar a acords amb Vox i, en canvi, no es qüestioni que les opcions independentistes puguin pactar amb la CUP.

Les enquestes els hi pronostiquen una lleu millora respecte al 21-D però un resultat molt semblant al de Vox? Se les creuen?

Les enquestes marquen tendències però en pocs dies veurem el resultat real.

Donen força possibilitats de victòria al PSC. Donarien suport a un govern del PSOE i Comuns per evitar un govern independentista?

Crec que valorar això avui és avançat. S'haurà de veure què passa un cop hi hagi el mapa dibuixat. De totes maneres, no veig gaire futur a aquesta opció. Veig molt difícil que el PP doni suport a un govern com el que hi ha a Madrid.

Personalment, què li sembla que els presos independentistes hagin tornat a obtenir el tercer grau i puguin fer campanya electoral?

Primer, matisar que no són presos independentistes, no són presos per les seves idees sinó per utilitzar les administracions per a objectius il·legals. Dit això, em sembla una vergonya que se'ls hagi concedit el tercer grau per a interessos polítics. Això hauria de ser suficient per a retirar les competències de presons a la Generalitat.

Però la concessió del tercer grau és una mesura reglamentària en la política penitenciària.

Sí, però alguns presos encara no han complert la quarta part de la condemna. I no es dóna un dels requisits bàsics, el penediment.

Vostè és partidari de l'indult?

No. Crec que no s'haurien de concedir en cap cas.

Si l'independentisme aconseguís més del 50% de vots el 14-F, el seu partit proposaria alguna mesura o solució concreta per resoldre el conflicte polític?

L'ordenament jurídic ja contempla quines majories i a quina càmera parlamentària són necessàries aquestes majories per a modificar la Constitució, l' Estatut o les lleis orgàniques, per exemple. I cap d'aquestes modificacions impliquen tenir només un 50% de majoria al Parlament. En aquest sentit, crec que hem d'elevar una mica el debat a nivell intel·lectual. Modificar aquestes lleis té importants repercussions socials.

Joan Antoni López Noguera (Berga, 1984) ha passat la infància entre Berga, Salou i Reus, tot i que és a la capital berguedana on va curs la major part de l'educació primària i secundària. Uns anys més tard, es va traslladar a Barcelona per estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona (UB.)

Tot i que va estudiar el grau de Dret, Noguera assegura que, des de ben petit, la seva família ja li va encomanar la passió pel món de la política. Especialment la seva mare, que també és militant del PP. Per Noguera, la política és una «vocació per intentar millorar els serveis públics».

La primera experiència del popular com a candidat en unes eleccions va ser precisament a Berga, en les municipals de 2007. Aleshores va ser el número dos, però a partir dels comicis de l'any 2011 ja ha liderat sempre la llista. Va entrar al consistori en els comicis de 2007 i 2011, mentre que en les dues últimes cites s'ha quedat fora.

A més, no ha faltat a cap cita electoral autonòmica des de l'any 2012, és a dir, que ha viscut de ben a prop l'època més convulsa de la política catalana, i també ha estat en algunes eleccions generals.

El polític de la formació conservadora es defineix com una persona tranquil·la, i que dedica el temps lliure a esquiar, anar amb bici, i quedar amb els amics. També assegura agradar-li molt viatjar.