12 de febrer de 2021
12.02.2021
Regió7

Els dubtes sobre el virus: les respostes de l'expert Pere-Joan Cardona

Pere-Joan Cardona preveu que de cara a la primavera es puguin realitzar vacunacions massives · El manresà considera que «s'ha multiplicat massa el virus i se n'han generat moltes variants»

11.02.2021 | 23:34
Pere Joan Cardona a les instal·lacions de IGTP al Servei de Microbiologia del Hospital Germans Trias

Investigador biomèdic. El manresà segueix molt de prop les novetats sobre la covid i les vacunes que van sorgint. Una que encara s'està assajant la va inventar ell

El manresà Pere-Joan Cardona, doctor en Medicina i Cirurgia i especialista en Microbiologia i Parasitologia, conegut per la seva recerca d'una cura per a la tuberculosi i pare d'una vacuna amb aquesta fi que ara s'assaja contra la covid, posa negre sobre blanc alguns interrogants sobre la mutabilitat del virus i les vacunes. També opina sobre si fer unes les eleccions en temps de pandèmia ha estat una bona idea.

Per què i com muta un virus?

Bàsicament, un virus -sobretot d'RNA, que és el cas- muta perquè, quan es replica el seu material genètic, tenen molts errors i hi pot haver un canvi en la configuració de les lletres que conformen aquest material genètic. Hi hauria d'haver un enzim que ho repara i no ho fa prou bé. Com més es reprodueix un virus, i aquest és el problema que hem tingut -perquè jo estimo que segurament ha infectat a més de 200 milions de persones-, les probabilitats de generar variants són més importants.

Els experts deien que semblava que mutava poc.

Tothom ens hem equivocat molt, en això. La idea és que, com que és un genoma molt complex, té un mecanisme reparador millor que la majoria dels virus d'RNA. S'assembla més als virus de DNA. Es va predir que mutaria poc, però ara sabem que no és així. Al web cov-lineages.org es van penjant totes les variants i n'hi ha una pila tremenda. És veritat que molts eren inefectius però això ha canviat degut a la disseminació tan extraordinària que hi ha hagut. S'ha multiplicat massa el virus i s'han generat moltes variants.

Males notícies, per tant.

El març es deia que, com a molt, seria com la grip B. Ara ja es diu que sembla que és com la grip A, que és més variable. La bona notícia és que sembla que hem d'esperar que la capacitat de fer noves variants té un límit. És el que diu Trevor Bedford, un informàtic reconegut. Ens ve a dir que la capacitat de mutació fins i tot supera la de la grip A però que sembla que arriba a un límit. Aquesta pandèmia ens ha donant una lliçó d'humilitat tremenda a tothom, i als científics encara més, perquè les prediccions que hem fet no han funcionat.

Que el marge de mutació sigui limitat és bo.

En el tema de les variants hem de tenir en compte que el febrer, quan es començaven a dissenyar les primeres vacunes, ja hi va haver una mutació que és el 60014-G, que es va escampar per tot el món des de la Xina. Sempre que hi ha aquestes disseminacions es pensa que deu tenir una capacitat molt més gran, però això és discutible. El problema és que, tot i que en sabem molt del covid, no sabem per què té més capacitat d'infectar.

Al cap i a la fi, el virus té la mateixa mida sempre. Si tots anéssim amb les màscares i totes les mesures de protecció, no passaria res. Ara, sembla que tingui més eficiència per enganxar-se a la mucosa. Per altra banda, hi ha una cosa que no em quadra que és que si s'enganxa més i es pot reproduir més, com és que no és més greu? Si un virus es reprodueix més, esperaria que causés més mortalitat. Si m'infecto més i es reprodueix més dins del meu arbre respiratori, hauria d'estar més fotut. Hi ha factors que no s'acaben d'aclarir. Una altra variant, la britànica, es va descobrir el setembre però és que fins el desembre no es va fer res. Els nanos a les escoles anaven sense màscara; no hi havia mesures de control i es va expandir. És clar! És com la catalanoaragonesa, la de la Franja, que ningú no en parla.

Catalano-aragonesa?

Vam generar una mutació el juny amb tot el que va passar amb els temporers i la vam escampar per tota Europa. Per tant, dius: s'escampa més o és que hi ha l'oportunitat? Les cadenes de transmissió són les que són i fa que s'expandeixi més per aquesta oportunitat? Perquè, finalment, tampoc no hem tancat les fronteres. No ens hem tancat a casa, tot aquest temps.

Costa treure conclusions.

Ara, hi ha altres autors que han dit que la gent que ha estat tractada de manera crònica amb anticossos dels que s'obtenen dels convalescents, sembla que són un punt calent de generació de nous mutants que potser serien diferents perquè han posat el virus sota pressió i que això potser sí que afavoreix que surti un tipus de soca que per sobreviure en aquell mateix cos necessita adaptar-se d'una altra manera. Fins ara no hi ha hagut pressió contra el virus. Quan la gent estigui vacunada veurem si té capacitat de sobrepassar aquesta immunitat. Això és un dels màxims interrogants. És una incògnita.

La vacunació amb AstraZeneca s'ha aturat a Sud-àfrica perquè és poc eficaç per a la seva soca. És la vacuna que deixa més escapatòria a soques noves? Per què?

Sembla que generaria un nivell d'anticossos menor.

Pfizer i Moderna diuen que les seves vacunes d'ARN (sintètiques) són més fàcils de reprogramar per a noves soques. Per què?

Justament perquè són sintètiques és molt fàcil fer ARN. Fins i tot es pot fer massivament. Si hi ha un mutant tinc més capacitat amb la vacuna d'ARN de canviar els àcids nucleics. Posar una configuració diferent que s'adapti a aquesta nova variant.

La soca britànica sembla que serà la dominant a Europa. Es possible que després arribi la de Sud-àfrica i passi el mateix?

L'única manera de saber-ho és anar mirant d'una manera intensiva el nombre de variants. Fins ara, seqüenciar les soques que s'anaven disseminant a la població era molt difícil. És molt car i requereix molta inversió. El país on s'ha fet més és Anglaterra. Han arribat a seqüenciar fins un 10% de les soques circulants que tenen i en tenen més coneixement. Aquí tot just intentem seqüenciar un 1%. L'interessant és intentar establir el mecanisme de perquè es dissemina més.

Considera una bona idea subministrar massivament primeres dosis per tenir més gent amb un grau inicial d'immunitat, com està fent el Regne Unit?

Jo penso que l'estratègia és incidir, sobretot, als grups de risc. Aquesta és l'estratègia millor. Més val que es vacunin pocs i bé que no pas fer un «café para todos». M'estimo més anar a protegir la gent que té més risc de morir-se.

Creu que les vacunes de Pfizer i Moderna, que requereixen una gran refrigeració, aniran quedant arraconades quan n'apareguin de noves més fàcils de gestionar i més barates?

Depèn de l'eficàcia. Les de Pfizer i Moderna han demostrat que tenen una gran eficàcia. Gairebé et responc amb una sorpresa i és que la russa ha funcionat molt bé i aquesta és barata perquè és un adenovirus i va amb nevera normal. És un èxit. A mesura que surtin estratègies com la russa s'imposaran. La de Pfizer i Moderna tenen un problema logístic extraordinari. Per tant, no seran les més utilitzades a tot el món.

Aconsellaria comprar per a nosaltres la russa o la xinesa?

La russa. Les xinesses donen proteccions molt baixes. Els xinesos n'han fet quatre de diferents però no acaben de rutllar.

Si l'origen del covid no és al mercat de Wuhan, com ha dit l'OMS, on pot ser?

Jo això ho posaria en quarantena. De moment, el que sabem és que es va detectar per primer lloc a Wuhan i que el més versemblant és que l'origen fos aquest. També és veritat que fa molts anys que la potencialitat de passar nous virus d'animals salvatges a persones ja se sap i, mirant mapes de fa tres o quatre anys, el risc més important que es pogués passar un coronavirus o un virus nou d'un ratpenat a un humà era a Sudamèrica. Que hagués pogut sorgir d'allà i que com que tenen mitjans més precaris no s'hagués pogut detectar i hagués passat per alt, això potser sí. A la llarga potser se sabrà. I els xinesos s'hauran carregat el mort perquè tenen una densitat molt alta i s'ha escampat molt.

Com es produeixen els virus desactivats de les vacunes tradicionals?

Bàsicament, el que s'ha fet servir, més que els virus desactivats, són altres virus per transportar el genoma de la covid. A adenovirus que no es repliquen, que de per si no són perillosos, s'hi ha introduït un genoma estrany, que és el genoma del SARS-COV2. Les tradicionals, com es es feien abans? Agafaves el virus, com el SARS-COV2, l'inactivaves per calor o amb formol i allò és el que injectaves. Quin problema té això? Que has de reproduir massivament el virus patogen abans de destruir-lo, amb la qual cosa té un problema de perillositat important. Aquest és el punt més important. Això també s'ha fet amb la vacuna de la grip. Com es fa? No es poden fer créixer en un medi sintètic. Necessiten una cèl·lula animal. Per exemple, la grip es fa amb ous de pollastre. Per tant, necessites milions d'ous de pollastre súper nets que vas inoculant un a un amb el virus de la grip i després el que fas és inactivar el virus i extreure'l. Ja es veu que és difícil.

Amb aquest sistema se n'han fet de vacunes contra la covid?

Els xinesos n'han fet tres, d'aquesta manera. Fent-lo créixer amb cèl·lules d'aquestes que en diuen immortals, que normalment surten de gent que ha tingut càncer. Les inoculen perquè creixi el virus i després l'inactiven, el maten per calor o amb formol i després ho purifiquen i és el que t'injecten.

I l'ARN de les noves vacunes?

És fabrica sintèticament. Agafes la seqüència del genoma i el reprodueixes sintèticament. Aquí no hi ha cultiu ni hi ha res. Simplement agafes els diferents tipus d'àcid nucleic i els vas posant un darrere l'altre com si fossis un impressor. Com es feia abans, que agafaven unes caixes i hi posaven les lletres una darrera l'altra. És molt més fàcil de fer i menys perillós, però és més inestable i el truc està en què no es faci malbé. Aquestes caixetes es desfan de seguida.

 

Què impedeix anar més de pressa?

El primer són els calers. Em sembla que en un any han invertit en tot plegat, que ho sapiguem, uns 22.000 milions d'euros. Això et permet crear les infraestructures i implicar la gent massivament en la producció. Ara bé, els calers no ho són tot. Necessites la tecnologia. Aquesta és una tecnologia de fa 20 o 30 anys, que no es va desenvolupar perquè, d'alguna manera, no ha estat competitiva fins ara. Per tant, aquí també hi ha d'haver la recerca. Una recerca que va començar amb el tractament del càncer resulta que s'acaba convertint en una vacuna contra un virus. Això és impensable. És aquest tipus de recerca bàsica que no saps ben bé per què servirà. És una recerca d'altíssim risc. Hi ha hagut molts laboratoris que hi han treballat, sobretot a Alemanya. De fet, s'hauria d'haver dit la vacuna BionTech, però Pfizer hi ha posat els calers. És com la d'Oxford i AstraZeneca. AstraZeneca no en sabia, de fer aquest tipus d'adenovirus. En sabia la universitat d'Oxford. Jo els conec perquè n'han fet contra la tuberculosi, contra l'HIV, contra la malària... Això és un govern que té un institut públic d'una universitat potent que aposta per aquesta tecnologia que, malgrat ha anat fracassant en diferents estudis previs, resulta que en aquest tema funciona. En el cas de BionTech, la tecnologia hi era. I si hi ha els diners...

Ja està tot dit.

Sí. I aquí hi ha una altra cosa important, que són les agències reguladores perquè normalment triguen molt a repassar perquè no hi ha prou gent i si haguessin de donar una resposta immediata a tots els desenvolupaments que es fan... i aquí hi ha hagut una voluntat política de fer una vigilància al dia. Tu m'aniràs donat la informació al dia i jo em comprometo a repassar-la al dia. Això és el punt clau. I genera un antecedent molt interessant. Normalment, quan hi ha un producte nou que vol entrar al mercat, els reguladors s'ho miren amb desconfiança perquè són conservadors per naturalesa i el que volen és protegir, i estan a la defensiva. En canvi, aquesta vegada s'hi han posat bé. Ens ho mirem amb la mateixa rigorositat de sempre amb l'experiència que hi ha en les vacunes perquè són els fàrmacs més segurs que hi ha.

Quan creu que podrà haver-hi vacunes en massa per vacunar a gran escala?

No ho sé. A Dinamarca sí que sembla que a finals de juny tindran el cent per cent de la població. Jo espero que de cara a la primavera es puguin veure cues. Ara s'està vacunant la gent més delicada. Tu vas a fer cues quan vas a una població que no té tant risc. Crec que de cara al maig ho veurem.

Quan estarà disponible la seva?

A l'Argentina s'està fent a personal sanitari però hem tingut una circumstància que és que ja han comprat la vacuna russa i hi ha gent que s'ha pogut vacunar i, d'alguna manera, ens ho atura una mica però, per altra cantó, ens permet veure si la Ruti pot millorar l'eficàcia de les altres vacunes. No pots seguir amb el pla inicial, tot i que ja hem vacunat bastanta gent, però hi ha aquest handicap, tot i que també és una oportunitat.

I a Catalunya?

Aquí encara no s'ha començat. S'ha hagut de redissenyar l'assaig clínic perquè les circumstàncies són molt diferents. Ja és un altre tipus de població i en el que ens centrarem és a demostrar la immunitat entrenada que ja ens permetrà tenir una base de protecció per si es dona la circumstància de si hi ha una variant molt important, que esperem que no. Si surt un nou virus, etcètera. El finançament no ha tingut la importància que ha tingut en altres vacunes i això fa que perdis aquesta població que deixa d'estar vacunada.De moment, la provarem amb gent que no estigui vacunada per veure si posteriorment ha millorat la protecció.

S'agafaran voluntaris?

Sí. Mentre tinguem l'oportunitat de poder protegir gent, es farà aquest disseny. Esperem començar de cara a l'abril.

Creu que ha estat una bona idea fer les eleccions, o les hauria ajornat?

Jo les hauria ajornat. És un risc innecessari. Em sembla que ha sortit una estimació per part del mateix Govern que hi haurà 14.000 nous infectats. És evident que si mobilitzes cinc milions de persones és un risc; no per votar sinó perquè et trobes gent. Si estàs allà mitja hora fent cua, et trobes el veí, i som animals socials. És augmentar el risc innecessàriament. Això s'hauria pogut fer de cara a la calor, el juny o juliol, i hauria estat una altra cosa. A més a més, ja haguessis tingut més gent vacunada. Per tres mesos, hem de fer tot això? Hem d'anar a votar a la idea, amb les burriqueres posades.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook