Poc o gens es podia imaginar el 26 de març passat Antonio Leal Belmonte, un veí de la Carretera de Cadis, a Màlaga, quan va acudir a les urgències de l'Hospital Clínic de la ciutat amb evidents símptomes del virus, que la seva estada a l'hospital es prolongaria fins gairebé onze mesos més tard. Aquest malagueny, conductor jubilat de la demarcació de Costas del Ministeri de Medi Ambient de 68 anys, constitueix el cas més extrem d'hospitalització per covid-19 de Màlaga i de la resta del territori espanyol.

Antonio Leal ha sigut donat d'alta aquest matí a l'Hospital Marítim de Torremolinos, després d'estar 324 dies hospitalitzat, els 74 primers a la RECU de l'Hospital Clínic de Màlaga (situada a la zona de sales de parts de l'Hospital malagueny) i des de la primera setmana de juny a l'hospital de Torremolinos, on ha estat vuit mesos recuperant-se de les múltiples seqüeles que ha arrossegat per la influència del coronavirus. Cal indicar que Antonio va superar la infecció a finals del mes d'abril.

«Ja estic a casa, gràcies a Déu, que és el més important. La cosa s'ha prolongat més del compte i he patit una miqueta força», comenta entre rialles l'Antonio, qui afegeix que pràcticament no recorda res de les setmanes passades a cures intensives. «Ha sigut dur, perquè tens el pensament constant que no saps què passarà amb tu», afegeix.

«Ara em sento bastant bé, sobretot si ho comparo amb tot el que he passat. El que vull és descansar, recuperar-me del tot i estar amb la meva família. No vull res més que estar tranquil», afirma Leal.

«Va estar realment molt greu -comenta la seva filla Cristina- vam témer per la seva vida, el bitxo no perdona ni respecta res ni ningú. El pitjor de la malaltia han sigut les seqüeles, que han sigut moltes i variades però a poc a poc se'n va recuperant, ara té problemes de mobilitat, no pot moure un braç i té els peus embenats i no pot caminar, tot i que a poc a poc va augmentant la seva capacitat respiratòria tot i que ha perdut molta massa muscular», afegeix la seva filla, que ha acompanyat el seu pare durant tots els dies que ha estat ingressat.

Agraïment de la família

Estant en el Marítim, l'Antonio va tenir pneumònia al mes de novembre i el seu estat es va agreujar però a poc a poc va anar remuntant gràcies a l'ajuda dels sanitaris: «Ha hagut de venir la pandèmia per adonar-nos de la vàlua de tots els professionals sanitaris de Màlaga i de tot Espanya», comenta Cristina, que no té prou paraules d'agraïment per la tasca que porten a terme tots els sanitaris de Màlaga des que es va declarar la pandèmia.

Antonio encara el futur amb optimisme tot i que ha patit un fort impacte emocional i psicològic per mor del virus. «Ara està molt content de tornar a veure tota la seva família -comenta la seva filla- ja va menjant millor, ara s'està prenent un cafetó i el tenim aïllat en una habitació perquè encara cal continuar treballant en la seva recuperació des de casa».

Cristina qualifica com a «molt durs» els mesos passats als hospitals però «gràcies a déu els metges que l'han tractat li han salvat la vida diverses vegades. Ha sigut, sens dubte, l'experiència més dura de les nostres vides. Afortunadament, podem explicar-ho», conclou.