Plou. Arribo a Sant Valentí sense haver-me enamorat políticament de ningú, però, com que soc més de Sant Jordi, això no m'és un problema. Ja és diumenge i, em confesso, fa poques hores que he decidit què vull votar i escassament dos dies que he decidit si vull votar o no. No m'ho han posat fàcil. I mira que amb els anys me n'hi he tornat, de fàcil. Els de la política, no, en canvi; segueixen optant per camins difícilment escodrinyables. Això ho escric a la cua mentre faig cua per votar. O sigui, que soc un indecís que, finalment, vota i que, per tant, aquests dies he sortit a moltes enquestes. Abans de ser a la cua he anat on sempre he votat i resulta que aquest any han canviat el lloc. Hi ha algun paper que no em dec haver llegit. De la cua a l'urna trigo uns 20'. Hi ha calma, distància i tranquil·litat. I plugim. Per la rampa de sortida veig que hi entren, agafades de la mà, tres teresines padrines, que sumades multipliquen un grapat d'anys. Enfilen rampa per estalviar uns graons. No les aplaudim però gairebé. Abans, fent un volt, he vist petits grups bombolla pels carrers plovisquejats. En veure'ls diries que van a pas d'anar a buscar el tortell, però no, van a dur el vot, i això dona una inusual mobilitat pels carrers d'un diumenge en temps de pandèmia. Avancem, llegeixo que tot va bé i em descarrego una aplicació amb la qual, em diuen, podré seguir la jornada. A prop de l'entrada, Mossos i personal amb peto groc, no veig gent dels partits fent guàrdia. La meva taula està lliure i soc dels que en faig via, i em criden a votar però els dic que, abans, he de triar la papereta. No porto els deures fets de casa i ho he fet per si a última hora... Mai se sap. Voto i trobo que tot és molt segur, i penso que han estat més alarmistes algunes explicacions dient que tot aniria bé. Se m'acut que hi havia més risc en com ens ho deien que no pas en el que ens deien, i com que això sol ser així, darrerament, penso que tenen un problema de comunicació. Surto votat, la cua enfila tranquil·la pel lloc d'entrar, i la sortida és directa al carrer, i ara les teresines ja no hi són. Risc sanitari? Aquest el tenim garantit, perquè si, com diuen, aquest vespre els feixistes entren al Parlament, el risc sanitari està garantit. Pel cap em volta una imatge, gairebé tota la cua era de persones més grans que jo. Ara hi caic, no em tocava votar, m'he equivocat de franja horària. Casum dena. És el que té viure tan pendent de Twitter que al final no estàs al cas de la realitat. Mira, igual que la política.