El manresà Antonio Espinosa és el portaveu de «Renovadores», el col·lectiu crític intern de Ciutadans, format per un centenar de militants i càrrecs del partit, que ahir va expressar en un manifest duríssimes crítiques contra la direcció del partit, a la qual demana dimissions, després del que qualifica d'«hecatombe» electoral . Una definició precisa per a la caiguda a l´abisme de l'anterior formació líder del Parlament, que diumenge va perdre 30 diputats i un milió de vots respecte del 2017. Espinosa, diputat al Parlament entre els anys 2015 i 2020, creu que és l'hora de demanar responsabilitats internes.
Aquest any ja no ha format part de la llista de Ciutadans. El malestar ve de lluny?
No hi volia ser, a la llista, perquè la sintonia amb la direcció s'ha anat deteriorant. Tampoc he estat a gust amb l'estratègia i la comunicació. Cada vegada hi ha hagut un distanciament més gran
Des de quan?
Des del 2019, quan ens vam anar acostant, no tant ideològicament com de fet, a posicions més conservadores, defensant idees del PP, com la baixada d'impostos, de la qual nosaltres no havíem parlat mai. Sempre havíem dit que en volíem una reestructuració, però no una baixada. Coses així me'n van anar distanciant. He estat el secretari d'acció política i programes, n'he configurat molts, i em sentia identificat amb el missatge, la trajectòria, les propostes polítiques... però des del 2019, tot això va anar virant, el timoner va canviar. I me'n sento cada vegada més distanciat.
Però ha tingut responsabilitat a la cúpula del partit.
Des del 2016 i fins al 2019 vaig ser responsable de la comissió de Foment, però des del 2019 la direcció ja no va comptar amb mi, perquè cada vegada era més un «pepito grillo».
Diu «la direcció», però es refereix a Inés Arrimadas i a Carlos Carrizosa.
I a José María Espejo-Saavedro, Carlos Cuadrado... Per a mi, Albert Rivera tenia unes qualitats de les quals la resta no disposen. I això es va notant.
I ara arriba la patacada. De la «major debacle electoral» que podia experimentar Ciutadans, ho qualifiquen al manifest.
És una manera molt clara de dir-ho. Sabíem que les eleccions del 2017 van ser en una situació molt excepcional, però és que ara hem perdut un milió de vots. És una hecatombe, un fracàs, uns resultats dolentíssims.
Diuen que el primer error que els ha dut fins aquí va ser la marxa d'Arrimadas al Congrés.
No li ho va imposar ningú, va ser ella qui va voler donar el pas. I era qui liderava un espai electoral amb un èxit enorme i qui havia estat capaç de seduir, de ser considerada una persona en qui podies dipositar la confiança. Quan va marxar, una part de l'electorat es va sentir traïda.
Lamenten també no haver presentat una moció de censura a Carles Puigdemont.
I també a Torra. Es van desaprofitar oportunitats polítiques de demostrar que teníem un projecte per a Catalunya. Encara que no hagués triomfat la moció, s'hauria visualitzat que el partit tenia projecte i persones per desenvolupar-lo. Tot s'hauria pogut anar treballant en aquests gairebé quatre anys que Arrimadas ha estat presidenta. I no s'ha fet.
No ho va ser també renunciar a presentar una candidatura a presidir el Govern després de guanyar les eleccions el 2017?
Es cert que Inés Arrimadas no s'hi va postul·lar, però no teníem una majoria suficient. Una moció de censura, en canvi, ens hagués permès plantejar el programa, tota una bateria de propostes. Perquè crec que s'ha fet un treball bastant bo quant a propostes, resolucions i iniciatives parlamentàries, però no s'ha sabut transmetre a la ciutadania.
Ciutadans no ha exhibit al Parlament més fotos que programa?
Sí, s'ha posat l'accent en la política de la gestualitat, més que no pas en les propostes de fons, transformadores, que les hem tingut, perquè som el partit que més iniciatives polítiques hem presentat al Parlament en aquesta legislatura. Però no hem sabut establir complicitats, ni comunicar les que tiràvem endavant. És com si haguéssim passat pel parlament sense ser útils. I ho haguéssim pogut fer més bé.
Formava part de l'executiva del partit. No s'hi queixava?
Quan hi havia ocasió ho feia. Però no se'ns donava suficient veu. La direcció del grup parlamentari no era receptiva.
Podien haver plegat i denunciar la situació.
Sempre he tingut la pretensió que això es podia canviar des de dins. Quan dimiteixes encara tens menys possibilitats de corregir totes aquelles coses en què creus que s'ha instal·lat el partit.
Lamenten també no haver marcat un perfil propi com a formació política. Haver cregut «ingènuament» que podrien fer aliances amb el PSC i el PP.
Quan érem el partit majoritari, amb un milió de vots al darrera, l'opció era presentar-se a revalidar la confiança i a revalidar-la. Pretendre presentar-se amb una coalició electoral desdibuixat entre el PSC i el PP, al final el que semblaves és que volies disfressar el resultat, que no confiaves en les pròpies forces. I l'electorat ho ha percebut així. Puc entendre que es treballin aliances, però s'ha de fer a l'ombra, i quan s'ha aconseguit traslladar-ho llavors a l'opinió pública. Quan tot està tan verd, que fins i tot el primer dia el PSC diu que de cap manera, això només pot respondre a una intenció ser propagandística. I és una manera d'actuar ingènua.
Pitjor no ho han pogut fer els dirigents del partit?
Sempre es pot fer pitjor. Però la direcció ho ha fet molt malament.
Es postularia com a persona per liderar el partit?
No faltarien noms per fer-ho. El lideratge és important i n'apareixeria quan calgués, però ara és el moment de treballar, de conscienciar, de fer veure a més gent dins del partit que el canvi i la renovació és el fonamental.
Però no m'ha contestat.
No em veig ara mateix dirigint el partit, crec que hi persones més capaces que afrontarien aquest repte.
Hi ha un risc de desbandada general a Ciutadans?
«Renovadores» intenta crear un espai on la gent que veu aquesta necessitat el trobi. Que hi hagi una acollida i una canalització del malestar per aconseguir transformar el partit. Amb aquests resultats cada vegada és pitjor el risc de desaparèixer. No ho podem descartar, i hi hem de posar remei.
No es veu fora de Ciutadans?
Vaig contribuir modestament a la creació i el creixement del partit, i veure ara que estem en un procés de retrocés em resulta molt dolorós, tant personalment com políticament.
És l'hora de les dimissions.
Sí. Calen canvis que ens permetin reconstruir ponts amb els electors i la il·lusió amb els afiliats. És l'única manera d'allunyar-nos dels darrers fracassos i de tornar al camí dels èxits.
Està decebut personalment amb Carrizosa i Arrimadas?
No es una qüestió personal. La discrepància és política.
