Per saber qui pot governar la Generalitat a partir dels resultats electorals de diumenge passat cal tenir presents els escons i les possibles combinacions. però per conèixer el veredicte dels ciutadans sobre les ofertes polítiques és més interessant fixar-se en el nombre de vots de cada formació. El sistema electoral català introdueix una distorsió quan els vots es transformen en escons. Sumar, restar, comparar, els vots, és un exercici molt més il·lustratiu a l'hora de saber quin és el veredicte de la ciutadania.

Vist des d'aquesta perspectiva, i formulat en termes plebiscitaris, cal dir que els candidats partidaris de la declaració d'independència han sumat més vots que els contraris a aquesta possibilitat, a diferència del que havia passat en totes les eleccions des de l'inici del Procés. Els primers (Junts, ERC, CUP i PDeCat) acumulen un total de 1,44 milions de vots, contra els 1,33 milions que sumen els segons (PSC, Ciutadans, Comuns, Vox i PP).

Situem els Comuns (En Comú Podem) en aquest darrer grup perquè no estan a favor de la independència, tot i coincidir amb els independentistes amb algunes propostes sobre el conflicte nacional.

Una altra manera d'agrupar els vots amb relació a la qüestió nacional és la que consisteix a sumar els defensors de promoure la celebració d'un referèndum com a via per resoldre el conflicte polític i l'aprovació d'una llei d'amnistia com a fórmula per asserenar els ànims, i els qui s'hi oposen frontalment.

Els primers (Junts, ERC, CUP, PDeCAT i Comuns) han rebut el suport d'1,63 milions de vots, contra els 1,13 milions del segon grup (PSC, Vox, Cs, PP).

Com hauran observat, els Comuns apareixen amb aparellaments diferents en un quadre i l'altre, ja que s'han manifestat contraris a la independència però a favor d'un referèndum, malgrat que en cap cas unilateral, i d'explorar la possibilitat d'una llei espanyola d'amnistia, tot i que és pessimista.

Cm que hi ha hagut molta ments participació, pocs partits han millorat els resultats en termes absoluts i la majoria perden electors a favor de l'abstenció, Aquesta, però, no ha castigat tothom per igual, i més aviat es torna a l'esquema anterior al 2017, quan els partits més centrats en la qüestió nacional mobilitzen millor els seus electors als comicis autonòmics mentre altres formacions treuen pit a les generals.

Així els primers els que han registrat, no pas un creixement més gran, sinó una menor davallada. Els partidaris de la independència han patit un retrocés conjunt de 641.585 vots, mentre els que en son contraris han registrat una davallada de 869.084 vots. Una diferència de més de dos-cents mil vots que permet a l'independentisme superar per primera vegada la frontera del cinquanta per cent.

Aquesta és una dada amb rellevància política ja que algunes formacions han situat en superar aquest cinquanta per cent la fita que atorgaria legitimitat per intentar reprendre, d'alguna manera encara no gaire concretada, el camí que es va interrompre quan la declaració d'independència de l'octubre del 2017 no va tenir efectes pràctics, en un primer moment perquè no va passar res d'efectiu aquell dia i tot seguit perquè l'executiu espanyol va intervenir la Generalitat aplicant l'article 155 de la constitució. Quan la intervenció va ser aixecada, el maig del 2018, el nou Govern també independentista no va reactivar la declaració que, de fet, ni tant sols no ves va publicar al diari oficial.

El PSC s'ha convertit en el primer partit en vots gràcies als desplaçaments a dins del bloc unionista. Així, el PSC compensa la urpada de l'abstenció i aconsegueix una variació positiva perquè captura aproximadament un quart de milió de vots de Ciutadans. Aquesta formació perd quasi un milió de vots, dels quals una mica menys de la meitat fugen a l'abstenció i la resta es reparteixen bàsicament entre el PSC, com s'ha dit, i Vox, a qui entrega uns dos-cents mil vots, a sumar als que rep del PP.

Pel costat independentista, tant Junts com ERC pareixen igualment el pes de l'abstenció, i a banda d'això, Junts lliura una part dels seus vots al PDeCAT. La suma dels dos aconsegueix més vots que ERC, de manera que no hi ha quasi moviment de sufragis entre els dos grans partits. Tots dos cedeixen alguns milers de vots a la CUP que, d'altra banda, es beneficia d'una resistència més gran a l'abstenció per la mobilització del seu electorat, i la suma de els dues coses li permet una notable millora de posició relativa.