La santpedorenca Laura Vilagrà va ser la sorpresa de la llista d'ERC en figurar en el numero 2 després d'estar un temps separada de la primera línia política. Ara entra de ple en la legislatura. Se sent reforçada amb el fet que per primera vegada l'independentisme ha superat més del 50% dels vots, i creu que el resultats de diumenge els fa «més forts» en el procés de constitució de la república i de la independència. Això sí, primer defensa que hi ha d'haver una consolidació de resultats i un reconeixement exterior. Sobre temes prioritaris de país, a part de sortir de la crisi, opina que «els grans consensos són l´amnistia i l'autodeterminació». I recorda que «sumem 82 diputats» (ERC, Junts, Cup i En Comú Podem) en aquests temes.

És la número 2 d'un partit que vol liderar el govern. Què vol dir això per al futur polític de Laura Vilagrà?

Estic al Parlament i el primer que hem de fer es constituir la Cambra i triar la presidència. Però sempre he dit que jo són més executiva que legislativa, i la meva trajectòria ho avala. Estic a disposició de la majoria àmplia del Parlament i a disposició de Pere Aragonès. Sempre m'he sentit més còmode amb feines de gestió, de portar endavant polítiques públiques, de transformar el país.

Com hauria de ser un govern útil, que s'entengués i amb 3 o 4 formacions plegades?

Treballarem per formar un govern fort, sòlid i lleial. Ens calen unes noves bases i volem que sigui el màxim d'ampli possible. Amb grans consensos de país. No ens ho posaran fàcil ni a nivell europeu per entra a la lliga la Champions League dels estats, ens veuen com una amenaça. No ens ho posaran fàcil. Però si demostrem l'hegemonia i ho mantenim en el temps, guanyant sempre, demostrarem la nostra fortalesa. El més lògic seria poder pactar un referèndum amb l'Estat, que és el que fan les democràcies consolidades, com a Canadà o Escòcia.

És a dir, la proposta és tornar a uns anys abans del 2017?

Nosaltres diem que no volem vies ràpides que ens portin a la frustració. No volem aixecar una DUI per 30 segons. Volem fer passes en ferm i que siguin de victòria. Ara n'hem fet una de gegant, que és superar aquest 50% de vots a les forces independentistes del Parlament de Catalunya. L'objectiu és cap pas en fals, però cap pas enrere.

I aquest temps de consolidació de resultats seria l'espai necessari per negociar amb l'estat l'amnistia o l'indult dels presos?

És evident que les eleccions han demostrar que l'independentisme no és un suflé, sinó una roca granítica, que va creixent. A més a més, quan algú fa el pas cap a posicions independentistes no torna enrere. Això ens dona fortalesa davant l'Estat.És evident que en un moment o un altre haurem de negociar amb l'Estat. Sempre, tots els processos acaben en una negociació. Fins i tot li va passar al president Boris Johnson amb el Brexit.

La crisi sanitària, les decisions que es prenen al govern de Catalunya en aquesta matèria, el suport d'ERC als pressupostos de l'Estat feien preveure una caiguda dels resultats. Els feia patir internament?

És veritat que teníem la tempesta perfecta. Assumíem les conselleries de gestió més importants de la pandèmia, i això no és fàcil a cap Estat. Nosaltres teníem una espasa de Dàmocles. I a més a més, Junts per Catalunya se'n va rentar les mans. Laura Borràs es va desentendre completament, som si no estiguessin al govern, en un joc de fer alhora govern i oposició. Pensem que en general els catalans han entès que s'han pres aquestes mesures pel bé comú.

I l'acord per als pressupostos amb el govern de Pedro Sánchez també s'hi deu haver de comptar?

És evident que era una aposta arriscada, perquè molta gent podria no haver-ho entès. Però també és cert que estem en una situació tan fotuda, tan crítica, ens sembla que la gent ha entès que si podíem aconseguir el màxim de recursos per Catalunya ho havíem d'aprofitar. Això també és el que diuen les enquestes. No són els nostres pressupostos, evident, però nosaltres estem al costat de la gent.

Perdoni que torni a un tema anterior, però aquest pacte no portava implícit una negociació de la llibertat dels líders polítics empresonats?

Hi ha coses que s'expliquen i coses que no s'expliquen en les negociacions. Els resultats es veuran, espero, en breu.

Fins ara no s'ha vist cap canvi a escala de l'Estat.

Ens hem de moure. L'Estat espanyol ha agafat una línia dura i se n'ha de moure. Pensem que el govern de PSOE i, sobretot, Podemos, entenguin també que s'ha de moure. Comptem, també, amb la força de Bildu, que s'ha sumat a l'estratègia de fer una esquerda en l´unionisme, i fer que PSOE i Podemos no busquin el suport de PP i Vox, sinó que parlin amb partits d'esquerra i independentistes. És una voluntat de trencar l'unionisme que, sinó, aniria contra Catalunya, segur, i serà demolidor.

Vostè que ha de negociar, a veure, l'objectiu és parlar amb Junts, CUP i En Comú Podem? Però entre aquestes formacions hi ha alguns vetos, com ara el partit de Jéssica Albiach que ha dit que no pactaria amb el de Laura Borràs. I una altra qüestió, el pacte de progrés és impossible de totes totes?

Començant pel final, és impossible. I és així perquè el PSC s'ha despenjat dels grans pactes de país. No accepta donar la veu al poble pel dret a decidir, i tampoc no ha trobat una solució política ni personal per als presos. El PSC amb el que nosaltres vam poder pactar coses era el de Maragall. No podem pactar amb un PSC immobilista, que, aquests sí, volen tornar al 2010, que han fet una campanya duríssima amb el «passar pàgina», i que han tingut una empatia zero amb els presos polítics.És difícil que puguem pactar amb qui no ha parlat mai amb Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa...

I amb Junts, CUP i Comuns si que veu possible un pacte per fer un govern?

La CUP ha fet un canvi important amb la presència de Sabater al cap de llista. És més possibilista i ara cal veure si es consolida.Nosaltres ja ens hi hem entès a Badalona. Si volen transformar el país, capgirar la història, com diuen, difícilment es pot fer des de l'oposició. Es pot capgirar des d'un govern o sent decisius en un govern. Amb Comuns hem pactat els darrers pressupostos de la Generalitat i tenim moltes lluites compartides. Podem fer molt recorregut plegats, potser a l'estació final, no, però tenim camí per compartir. I en una de les estacions, que coincidim, hi ha el dret a l'autodeterminació.

És un equilibri complicat.

Però ens interessa molt recosir el país. No podem tenir un partit dividit i ens hem d'obrir als factors, als partits, que fan frontissa. I amb Junts... ens hem trucat i en parlarem aviat.