Quan faltaven 4 minuts per les 10 de la nit, hora catalana, el vehicle Perseverance ha aterrat amb èxit a Mart. El tot terreny enviat per la NASA s'ha convertit en el cinquè que explorarà el planeta vermell, en aquest cas per intentar descobrir si hi va haver vida en el passat.

El llançament de la missió va tenir lloc el juliol del 2020 i avui, un any i mig després, ha arribat al seu destí. La NASA ha retransmès en directe tot el procés d'aterratge, inclosos els "set minuts de terror" que han implicat atravessar la prima atmosfera del planeta vermell i baixar a la superfície rocosa del cràter Jezero, segons ha confirmat la NASA. Tot l'equip ha celebrat amb abraçades i aplaudiments la fita.

Un cop la nau ha tocat terra, de dins n'ha sortit el robot 'Perseverance', un tot terreny molt similar al Curiosity que la NASA va llançar l'any 2011. Aquest aparell disposa de sis rodes, 23 càmeres i material científic per recollir mostres del Cràter Jezero, una zona rica en sediments, ideal per buscar biosenyals a Mart. La primera imatge captada a la superíficie pel Perseverance la pots veure a la part superior d'aquest article, un paisatge en blanc i negre, llis i amb unes quantes roques.

La missió Mars 2020 Perseverance pretén rastrejar l'existència de vida microbiana, a més d'obtenir dades i imatges del planeta vermell. A més, s'estudiarà el clima, la pols i les condicions ambientals de Mart, i si hi ha aigua subterrània o si es pot produir oxigen en l'atmosfera per a futures expedicions.

Així ha estat l'aterratge

A 130 km: entrada a l'atmosfera

Deu minuts abans d'ingressar en l'atmosfera de Mart, el Perseverance s'ha separat del cos de creuer, que li ha subministrat combustible durant el viatge. El ròver ha quedat llavors connectat exclusivament a l'etapa de descens, protegits tots dos per dos escuts; un de superior i un altre d'inferior tèrmic. A uns 130 km de la superfície de Mart, la missió ha entrat a l'atmosfera a una velocitat de 20.000 km/h. La fricció ha elevat la temperatura a 1.300 °C. L'escut inferior ha protegirtel ròver d'aquesta calor infernal.

A 11 km: obertura del paracaigudes

Però l'atmosfera no és suficient per alentir la nau, que encara va a 1.500 km/h. A una altitud d'uns 11 km, en un moment oportú calculat en funció de la distància que quedava fins al lloc d'aterratge, s'ha desplegat un paracaigudes de 21 metres de diàmetre, ubicat a l'escut superior. Això ha frenat l'aparell fins a uns 300 km/h.

A 9 km: separació de l'escut tèrmic

20 segons després d'obrir el paracaigudes s'ha deixat anar l'escut tèrmic: el vehicle que estava protegint quedava exposat per primera vegada a l'atmosfera de Mart. En aquell moment ha entrat en joc una tecnologia totalment nova, anomenada 'navegació relativa al terreny' (TRN): les imatges gravades en directe per les càmeres del ròver es comparen amb mapes gravats en el seu sistema i es predefineixen les zones perilloses que cal evitar. Tenint en compte aquestes dades, s'ha decidit on aterraria el ròver.

A 2 km: fase retropropulsada

A una altitud d'uns 2 km, el vehicle de la NASA s'ha desprès de l'escut posterior i del paracaigudes. El ròver s'ha separat de l'etapa de descens, però abans, gràcies als vuit motors que apuntaven cap a la superfície de Mart, ha frenat el descens. Després de realitzar una maniobra per allunyar-se del paracaigudes, el ròver ha acabat descendint verticalment al seu punt d'aterratge.

A 20 metres: separació del ròver

A uns 20 metres del terra, la velocitat era de 2,7 km/h, més lenta que el caminar d'una persona. Després, el ròver ha descendit suspès per cables gràcies a un sistema de politges durant els últims 15 segons (aquesta fase es diu 'skycrane'). El vehicle ha desplegat llavors les rodes. Quan ha tocat terra, els cables s'han tallat i el material de descens s'ha allunyatper caure tan lluny com ha estat possible.