Vox va obtenir el passat diumenge un total d'onze escons en les eleccions al Parlament de Catalunya. Més enllà de les declaracions i piulades que fa el seu líder, Santiago Abascal, o el cap de files al Parlament, Ignacio Garriga, i que són conegudes per tothom, alguns dels nous diputats han tingut una especial i notable activitat a les xarxes socials durant els darrers mesos i setmanes que demostren la fixació de la ultradreta per la immigració, els menors estrangers no acompanyats, l'Islam o la pretesa vinculació dels nouvinguts amb la violència o la delinqüència.
El número dos de la candidatura de Vox per Barcelona i exdiputat del PPC al Parlament i al Congrés, Antonio Gallego, ha estat visiblement crític davant la "immigració il·legal" i els menors no acompanyats. A mode d'exemple, al febrer va publicar un tweet on es veia una persona retirant un cartell de Vox: "No m'estranya que els MENAS destrueixin els cartells de Vox. Saben que amb nosaltres se'ls acaba la ganga", escrivia, sense saber ni tan sols l'orige o situació de qui retirava part d'un cartell del partit. Sense anar més lluny, al gener també va publicar un comentari en contra l'ensenyament islàmic: "Catalunya vol més religió islàmica en col·legis i instituts. Hostils amb el catolicisme, amables amb l'islam", assegurava, tot obviant que a Catalunya no hi ha hagut res que obligui a retrocedir en l'ensenyament de la religió catòlica als centres públics i privats. Un altre exemple és el tuit que va publicar Gallego el passat desembre amb un vídeo on es pot observar una baralla entre dues persones racialitzades i que, sense aportar res més sobre el context de la imatge o dels seus protagonistes, acompanya amb el comentari "La Barcelona del Welcome Refugees".
Un altre exemple de les obsessions de Vox a la xarxa és la número cinc per Barcelona de la candidatura, Mónica Lora. Al novembre va publicar un vídeo d'una persona punxant una roda d'un cotxe de la Policia Local de Mataró i va afegir: "Algunes de les joies que entren al nostre país. Tractant així a la nostra policia, ens podem fer una idea del modus vivendi de l'individu", donant per fet aque aquella persona era nouvinguda i que es dedicava a la delinqüència per sobreviure malgrat no tenir ni aportar cap prova sobre això. Però no només la immigració la fa tuitar amb aquesta visceralitat; també la llengua. En referència a la Llei Celaá i l'eliminació formal de l'espanyol com a llengua vehicular, va manifestar: "A aquest pas, només fa falta que el substitueixin per l'àrab". Però això no és tot. Lora també va publicar a l'octubre de l'any passat una fotografia del metro de Barcelona on es veia un cartell que celebrava "el naixement del profeta de l'islam" i va comentar: "Catalunyistan? Cartells al metro de Barcelona. Podeu deixar conclusions als comentaris", demostrant així la seva obsessió i animadversió per tot allò que tingui a veure amb la religió islàmica.
En tot cas, també hi ha més nous diputats que han fet proclames en contra de la immigració. El número u per Girona, Alberto Tarradas, ha estat especialment crític amb el que anomena multiculturalisme, i que sovint vincula a la presència de gent d'altres races, cultures o procedències diferents a la seva. "El multiculturalisme ha fracassat a Espanya i a tota Europa. Amb les seves polítiques bonistes, han convertit els nostres barris en femers multiculturals. No podem seguir mantenint delinqüents", va afirmar l'octubre passat Tarradas en només un dels exemples on vincula la diversitat cultural amb delinqüència i malestar social.
Al novembre, el mateix diputat gironí publicava un vídeo d'una baralla a la capital de la demarcació, i no dubtava a identificar els participants com a nouvinguts i delinqüents habituals, tot i no conèixer's la seva identitat ni reconèixer's el seu aspecta ni la seva cara. "Abans, el barri de Can Gibert era un barri familiar amb nens jugant al parc. Ara, gràcies al multiculturalisme, els veïns han de suportar diàriament escenes com aquesta: un grup d'immigrants assaltant un comerç i provocant una batalla campal", piulava.
