Els periodistes i els diaris no hem de ser notícia. I avui tampoc ho serem. Les protestes per l'empresonament de Pablo Hasél van passar ahir per la porta de la nostra seu a Barcelona. Algú va cridar: «Premsa espanyola, manipuladora». Van treure un piolet i van intentar rebentar els vidres de la porta. I van marxar. Abans de fer-ho, van intentar impedir que el redactor que cobreix aquestes manifestacions, Guillem Sánchez, els gravés amb el mòbil. «No me n'aniré, soc periodista», els va replicar. El Guillem ens representa i gairebé no faria falta dir res més.

No hi va haver danys personals. Gràcies a tots els que, personalment o a través de les xarxes, han mostrat la seva solidaritat amb la redacció. També als que van aprofitar per recordar que ho feien malgrat que moltes vegades no els agrada el que publiquem. I el mateix reconeixement per als que van utilitzar l'incident per recordar-nos que menyspreen la nostra línia editorial i que, d'alguna manera, ens ho mereixíem.

«Puc no estar d'acord amb el que dius, però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho». Aquesta frase de Voltaire resumeix la nostra manera d'afrontar aquest afer. No estem d'acord amb Hasél, però el defensem pel que fa a la seva llibertat d'expressió, no de coacció ni d'incitació a la violència. Per això, arran de la seva condemna, li vam fer aquesta entrevista i vam dedicar un editorial al tema. Avui ho tornaríem a fer sense cap mena de dubte. I no esperem res a canvi. És el nostre propòsit i el nostre compromís amb els lectors i amb la societat. És clar que ens agradaria ser correspostos. Ens agradaria que quan recuperi la llibertat, Pablo publiqués un tuit condemnant la violència d'aquests dies, no només l'atac a El Periódico. També ens agradaria que la pròxima vegada que passi per la nostra porta, la persona que va intentar rebentar els vidres es pari i ens concedeixi una entrevista. Volem entendre per què defensa la llibertat d'expressió atacant la llibertat d'expressió. Volem entendre per què protesta contra la presumpta repressió policial exercint la violència gratuïta. Ens agradaria també que les forces polítiques, algunes al Govern o en tràmit d'estar-ho, critiquessin amb la mateixa contundència els errors i els excessos policials i judicials i els errors i els excessos d'alguns manifestants.

Seguim on érem. La violència no ens canviarà. Mirem, entenem i expliquem. Fins i tot, o principalment, el que no coincideix amb els nostres propòsits o que no ens agrada. No ens tornarem ni violents ni autoritaris ni feixistes. Aquesta facilitat no els hi donarem. Serem, com va recomanar Popper, intolerants amb la intolerància. Igual que el Guillem, no ens en anirem. Som periodistes.