Els familiars de persones que s'han suïcidat han reclamat que es concreti d'una vegada a Catalunya i a Espanya un pla de prevenció per a aquest problema de salut, i més tenint en compte les conseqüències psicològiques que pot portar la pandèmia a molts ciutadans.

En una entrevista amb EFE, el portaveu i secretari de l'associació Després del Suïcidi-Associació de Supervivents (DSAS), Carlos Alastuey, ha explicat que el treball per articular aquests plans estava avançat amb el Ministeri de Sanitat i el Departament de Salut de la Generalitat quan va arribar la pandèmia i que, des de llavors, s'han parat.

En canvi, ha succeït el contrari a la ciutat de Barcelona, on s'ha creat una taula de treball sobre salut mental i s'ha engegat un servei d'atenció telefònica per a les persones que demanen ajuda, a més d'una campanya publicitària sobre la prevenció del suïcidi.

"És la primera vegada en tota Espanya que es fa prevenció del suïcidi", fins i tot amb un anunci publicitari en el transport públic de la ciutat, ha indicat el secretari de DSAS.

Per Alastuey i els membres de DSAS, parlar del suïcidi "no té un efecte dominó, ni és negatiu", si bé "s'ha de fugir del sensacionalisme i la morbositat" tractant el tema com "un problema de salut social".

"És important fer-ho", ha considerat, i més amb les conseqüències a nivell socioeconòmic que comporta el coronavirus i que, amb probabilitat, "agreujaran" els problemes de salut mental de molts ciutadans desbordats pels problemes econòmics, socials o personals que ha portat la pandèmia.

El portaveu ha lamentat que als programes electorals de la majoria de partits que s'han presentat a les eleccions a la presidència de la Generalitat del passat dia 14 amb prou feines es feia referència a la salut mental, un tema "clarament incòmode, però que necessita un posicionament contundent de les autoritats", ha opinat.

Aquesta pràctica omissió dels partits s'ha produït a pesar que la Federació Salut Mental de Catalunya va fer arribar a les forces polítiques les demandes en aquest àmbit, entre elles, reactivar la Taula tècnica de salut mental i addiccions, consolidar la xarxa de serveis socials d'atenció pública i apostar per "una veritable acció comunitària en salut mental".

La pandèmia tindrà conseqüències a llarg termini, com un descens de la natalitat, que ja s'està començant a notar, la incorporació tardana dels joves al món laboral i problemes de salut mental en moltes persones, especialment en el col·lectiu de sanitaris, ha raonat Alastuey.

Així, ha argumentat, "ens enfrontem a un repte de supervivència al que hem de fer front des de la construcció solidària", per la qual cosa és necessari "abordar ja els problemes de salut mental de forma decidida", des de les administracions i la societat.

Psicòlegs i psiquiatres alerten també des de fa mesos d'una possible nova epidèmia de problemes de salut mental, després de la del coronavirus, a causa de l'atenció ajornada a les persones amb trastorns en el primer confinament, la dificultat d'atendre per telèfon aquestes patologies i l'impacte psicològic de la pandèmia en la societat en general.

Aquests experts coincideixen a apuntar que la pandèmia augmentarà i agreujarà les patologies mentals que ja existien, i ja es comença a veure la sensació d'esgotament en una gran part de la societat, després de mesos de conviure amb les mesures restrictives i la malaltia.

De moment, les dades de persones afectades per trastorns i que arriben al suïcidi no estan disponibles i "trigarem" a conèixer-les, per la qual cosa la prevenció i la cura de la salut mental "és fonamental", ha considerat el secretari de DSAS, que ha demanat a les autoritats "bones notícies ja" sobre aquests temes.