«No volem tornar a la normalitat perquè la normalitat és el problema», és una pintada al carrer amb la qual el doctor en Relacions Internacionals i professor de la Universitat Ramon Llull Oscar Mateos obre les conclusions de l'últim quadern de Cristianisme i Justícia, que es va presentar ahir i en el qual urgeix un «nou contracte social» mundial postpandèmia.

El quadern, que porta per títol «El xoc pandèmic. Substrat, aprenentatges i horitzons d'una crisi global», assegura que la pandèmia de covid «ha generat un xoc social, polític i econòmic global de conseqüències encara imprevisibles» i proposa «adoptar decisions polítiques valentes» que no siguin curtterministes. També suggereix «convertir la por i el desassossec en un projecte col·lectiu transformador i il·lusionant».

«La pandèmia -segons Mateos- ha tingut un xoc enorme, en múltiples nivells, però ha deixat un important valor afegit al que no hem de renunciar: la resiliència, la capacitat d'adaptar-se a l'imprevist partint d'unes condicions prèvies determinades». El catedràtic apunta que «la crisi obre la finestra també a aquest ´minut de lucidesa', a la presa de consciència social i política per emprendre tots els canvis que necessitem». Aquests canvis passen, segons el professor, per «un trànsit urgent del jo al nosaltres, en un món profundament interdependent i ecodepenent».

«Quanta desigualtat, precarietat i falta d'horitzons vitals suporta la nostra democràcia? Quina quantitat d'hiperconsumisme tolera el nostre planeta? Quin cost polític, social o econòmic té no fer res i quin cost té posar-se a treballar?», es pregunta l'autor. A aquestes preguntes intenta respondre l'informe de Cristianisme i Justícia, un centre d'estudis creat a Barcelona el 1981 que agrupa intel·lectuals per reflexionar sobre els problemes socials actuals. Mateos recorda que abans de la crisi de la covid «el món pre-covid ja era tremendament dur i desafiador per a milions de persones de manera quotidiana. Un món en el qual la malària i la sida, per esmentar dues de les principals malalties actuals, deixaven anualment gairebé dos milions de víctimes mortals».