25 de febrer de 2021
25.02.2021
Regió7

L'Estat obre la via per reclamar el miler de béns immatriculats per l'Església

El Govern central publica la llista on consten 1.098 propietats de les comarques centrals inscrites entre el 1998 i el 2015

24.02.2021 | 23:53
Visita del Govern català a Sant Pere de Vallhonesta, a l'estiu

Les comarques de l'àrea de Regió7 (Bages, Moianès, Berguedà, Solsonès, Anoia, Cerdanya i Alt Urgell) tindrien un total de 1.098 béns immatriculats per l'Església Catòlica, segons el llistat que ha fet públic el Govern espanyol. D'aquesta manera, com ja va fer la Generalitat de Catalunya l'estiu passat, el Govern central obre la via perquè particulars, entitats o organitzacions que han patit un greuge puguin presentar reclamacions, ja sigui per via administrativa o judicial. La llista de l'Estat completa el mapa d'immatriculacions del Govern català i a les 940 que hi figuraven de les comarques esmentades s'hi sumen nous béns, com els del Berguedà, que el llistat de la Generalitat pràcticament no contemplava.

El Consell de Ministres va enviar la setmana passada al Congrés un llistat amb els 34.961 immobles immatriculats per l'Església Catòlica a tot l'estat entre els anys 1998 i 2015 i va penjar el llistat complet a la pàgina web del ministeri de Presidència. Es tracta, en tots els casos, de propietats que l'Església catòlica ha registrat al seu nom sense aportar cap títol que n'acredités la propietat. D'aquesta manera, es complia amb una proposició no de llei aprovada el 2017 en què s'urgia el Govern a fer públiques aquestes dades.

La Generalitat, pionera

L'Estat ha seguit un procés molt similar al que va dur a terme l'estiu passat el departament de Justícia de la Generalitat, que va ser la primera administració que va publicar les immatriculacions. A partir dels registres de la propietat de tot Catalunya va elaborar un mapa on es pot consultar el nombre de finques, el tipus, la ubicació, el registre corresponent i la titularitat dels immobles.

D'aquesta manera, va treure a la llum que l'Església catòlica hauria inscrit al seu nom, sense cap títol que n'acredités la propietat, un total de 951 finques a les nostres comarques. Segons les dades del govern català, l'Alt Urgell (295), l'Anoia (264) i la Cerdanya (185) es troben en el rànquing de les comarques amb més immatriculacions del país. En total, a Catalunya va comptabilitzar-ne 3.722, entre llocs de culte, terrenys i edificis civils. El llistat publicat pel Govern central amplia aquesta xifra, que s'eleva a 4.192.

Segons el recull que va dur a terme la Generalitat les comarques de casa nostra sumen el 25% del total de les inscripcions fetes a Catalunya. Amb les dades que ara ha publicat l'Estat aquests xifra s'amplia sobretot perquè de les 3 úniques immatriculacions que la Generalitat tenia registrades al Berguedà s'ha passat a les 129 que ha comptabilitzat l'Estat (67 llocs de culte, 21 edificis civils i 41 terrenys).

Amb les dades del Berguedà i ajustant també les del Bages i el Moianès, amb algunes immatriculacions més de les que contemplava la Generalitat, les comarques de la nostra zona tindrien un total de 1.098 béns immatriculats, dels quals 449 (40,8%) correspondrien a llocs de culte, 108 (9,8%) a edificis civils i 541 (49,2%) a terrenys. A banda d'elaborar el mapa interactiu de les immatriculacions, el departament de Justícia també va posar en marxa una oficina de mediació per facilitar l'entesa, en cas de conflicte pels béns immatriculats, entre l'Església i les persones i entitats.

UP va aixecar la llebre

La polèmica de les immatriculacions la va iniciar Unió de Pagesos el 2018 des de la comarca del Bages quan va denunciar que el bisbat de Vic s'havia apropiat de l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta i la casa de Cal Campaner (Sant Vicenç de Castellet) i de la capella de Sant Jaume del Clot del Grau (Castellfollit del Boix). Mentre que les dues darreres s'ha aconseguit recuperar-les, es manté oberta la lluita per l'ermita. El sindicat va denunciar uns mesos més tard que els bisbats de Vic i Solsona haurien immatriculat els últims 25 anys prop de 430 patrimonis de 95 municipis del Bages, l'Anoia i el Berguedà.

Una promesa de Pedro Sánchez

La identificació dels immobles immatriculats que ara acaba de fer públic el Govern espanyol havia estat una promesa de Pedro Sánchez durant el seu debat d'investidura, el gener del 2020, on es va comprometre a realitzar les modificacions legislatives oportunes per facilitar la recuperació d'aquests béns.

La llista d'immobles que va poder inscriure l'Església catòlica va ser gràcies a una modificació de la llei hipotecària del govern del PP de José María Aznar, que va permetre la inscripció dels centres de culte només amb una certificació emesa per l'òrgan diocesà corresponent. Ara, el govern espanyol ha xifrat el nombre de casos, fet que, segons indica, permet «donar transparència» a la situació.

En aquest sentit, el Govern ha remarcat que les immatriculacions es van fer «a l'empara d'una situació legal» que, tot i que pot generar «discrepàncies», s'ha fet «a la llum d'una legalitat» que ha propiciat aquest volum d'immatriculacions. Amb la remissió d'aquest informe del Govern al Congrés, el llistat es converteix en públic i tots els particulars que ho desitgi podran presentar les reclamacions que considerin oportunes si estimen que tenen drets previs sobre alguna propietat que ha estat immatriculada indegudament per l'Església i la poden contestar per la via administrativa amb una investigació o per la via jurídica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook