Llarena es planteja anar al TJUE per revisar l'euroordre de Puigdemont

En una provisió, Llarena concedeix tres dies de termini al fiscal, a l'acusació popular i als advocats dels processats Carles Puigdemont, Lluis Puig, Antoni Comín i Clara Ponsatí (sobre els qui pesa una ordre de detenció i lliurament en vigor) perquè formulin les seves al·legacions.

En concret, els demana conèixer la seva opinió abans de decidir si planteja una qüestió prejudicial al TJUE sobre l'abast de les possibilitats de petició i de les raons de denegació d'una euroordre amb la finalitat de poder establir criteris estables que condueixin la decisió de mantenir, retirar o emetre noves ordres de detenció i lliurament contra Puigdemont i els exconsellers. Així mateix, els sol·licita que informin sobre el contingut de la qüestió o qüestions que haurien de formular-se a Estrasburg,

Llarena l'ha formulat després de rebre la comunicació oficial de les autoritats judicials belgues, de caràcter ferm, de denegar el lliurament de Lluis Puig per entendre «que l'autoritat espanyola que ha emès aquest mandat no era competent per a fer-lo». Però la decisió dels jutges belgues «discrepa de la que sosté aquest Tribunal Suprem» afirma Llarena per a qui «la interpretació definitiva de la norma no sols afecta a les decisions de lliurament que hagin de prendre's en un futur i a la seva eficàcia processal, sinó que condiciona la subsistència d'unes mesures que impacten directa i permanentment en el dret a la llibertat dels afectats» I, afegeix, «no sols respecte a la seva llibertat de moviments» a Bèlgica, «sinó tots aquells altres Estats de la Unió on avui opera la seva ordre de detenció i que puguin restringir la seva llibertat en un futur». Puig és el primer dels polítics a l'estranger sobre els quals la justícia belga adopta una decisió.