28 de febrer de 2021
28.02.2021
Regió7

Clamor policial, empresarial i polític davant la creixent onada de violència al carrer

Aragonès, Sàmper i Colau es reuniran dilluns per coordinar mesures de prevenció després dels atacs a la Guàrdia Urbana

28.02.2021 | 18:01
Les furgonetes dels Mossos d'Esquadra a la Rambla de Barcelona, on s'ha produït diversos aldarulls després de la manifestació d'aquest 27 de febrer

La violència de carrer desencadenada després de l'empresonament del raper Pablo Hasél va traspassar dissabte totes les línies vermelles amb uns disturbis la gravetat dels quals va quedar representada en les imatges del saqueig de comerços i la crema d'un furgó de la Guàrdia Urbana amb un agent dins en ple centre de Barcelona. La nit d'aldarulls, que va acabar amb 14 detinguts, i el fet que el nivell de violència vagi 'in crescendo' ha unit aquest diumenge en la repulsa totes les autoritats polítiques, tots els sindicats policials i el conjunt d'empresaris i comerciants. La condemna general ha posat en el punt de mira la CUP, la força que ha respost amb més tebiesa a aquests incidents, però de moment no sembla que hagi d'afectar les negociacions del futur Govern.

Davant el salt exponencial que van suposar els disturbis de dissabte, els màxims representants de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona –el president en funcions, Pere Aragonès; el conseller d'Interior, Miquel Sàmper i l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau– es reuniran aquest dilluns a la tarda per coordinar les mesures de prevenció després de gairebé dues setmanes d'aldarulls.

Condemna «hipòcrita»

Els anticapitalistes, que es van sumar a la manifestació de dissabte –que va discórrer majoritàriament de forma pacífica–, van evitar condemnar els atacs a la Guàrdia Urbana i s'han limitat a afirmar, a través de la seva candidata a la presidència de la Generalitat, Dolors Sabater, que «posar en risc la vida d'una persona és un límit». No obstant, ha considerat «hipòcrita» condemnar els aldarulls perquè «no soluciona» el malestar social que hi ha darrere de les protestes.

Una de les condicions que la CUP ha fixat per recolzar la investidura d'Aragonès és, precisament, que hi hagi canvis en el model policial, una cosa que tant ERC com JxCat i els comuns coincideixen que s'ha d'abordar, però al Parlament durant la pròxima legislatura.

Aquesta exigència de reformular el model de seguretat ha elevat la indignació dels sindicats policials. El sindicat majoritari entre els comandaments dels Mossos va qüestionar directament la possibilitat que la CUP pugui influir en el canvi de model policial català a canvi del seu suport al nou Govern.

El sindicat de policies locals de Catalunya SAPOL ha anunciat que es personarà als tribunals com a acusació contra els responsables de l'incendi del vehicle policial, en el qual hi va haver almenys un detingut vinculat que el va provocar presumptament amb un còctel molotov.

«El país se'ns escapa de les mans»

Per la seva part, els sectors econòmics també han posat el crit al cel. Els empresaris, comerciants i hotelers de Barcelona aprecien en els disturbis «un salt qualitatiu» en el grau de violència» i «un risc que el país se'ns escapi de les mans», en paraules de Luis Sans, president de l'Associació de Comerciants del Passeig de Gràcia. Sans remarca que en cap país d'Europa se solen produir atacs als seus agents policials durant manifestacions i protestes.

Per la seva part, el cap de llista del PSC, Salvador Illa, ha advertit, amb referència a la CUP i com a encàrrec a ERC, que qui no condemni de la violència està «inhabilitat» per governar. Ciutadans i PP han acusat el Govern de Pedro Sánchez de passivitat davant la violència a Barcelona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook