La violència al carrer desfermada després de l'empresonament del raper Pablo Hasél va traspassar aquest dissabte totes les línies vermelles amb uns disturbis la gravetat dels quals va quedar representada en les imatges del saqueig de comerços i hotels i la crema d'un furgó de la Guàrdia Urbana amb un agent a dins en ple centre de Barcelona.
La nit d'aldarulls, que va acabar amb 14 detinguts, i el fet que el nivell de violència va in crescendo va unir ahir totes les autoritats polítiques catalanes, tots els sindicats policials i el conjunt d'empresaris i comerciants.
La condemna general ha posat en el punt de mira la CUP, convocant de la protesta i la força que ha respost amb més tebior a aquests incidents, però de moment no sembla que hagi d'afectar les negociacions del futur Govern de Catalunya.
En vista del salt exponencial que van suposar els disturbis de dissabte, els màxims representants de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona -el president en funcions, Pere Aragonès; el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, i l'alcaldessa Ada Colau- es reuniran avui dilluns a la tarda per coordinar les mesures de prevenció, després de gairebé dues setmanes d'aldarulls al municipi.
Tots tres van manifestar amb rotunditat que el grau de violència, que va incloure també l'atac a la comissaria de la Guàrdia Urbana a la Rambla, supera amb escreix el legítim dret a la protesta. Sàmper va ser l'únic que va al·ludir a les negociacions per formar Govern en considerar que «no és negociable» la dissolució de la Brimo, la unitat antiavalots dels Mossos, reivindicació que la CUP ha posat sobre la taula.
Els anticapitalistes, impulsors de la manifestació de dissabte -que va discórrer en la seva major part de forma pacífica-, van evitar condemnar els atacs a la Guàrdia Urbana i es van limitar a afirmar, a través de la seva candidata a la presidència de la Generalitat, Dolors Sabater, que «posar en risc la vida d'una persona és un límit».
«Condemna hipòcrita»
Tot i això, va considerar «hipòcrita» condemnar els aldarulls perquè «no soluciona» el malestar social que hi ha darrere de les protestes.
Una de les condicions que la CUP ha fixat per donar suport a la investidura d'Aragonès és, precisament, que hi hagi canvis en el model policial, cosa que tant ERC com JxCat i els ´comuns' coincideixen que s'ha d'abordar, però al Parlament durant la pròxima legislatura.
Aquesta exigència de reformular el model de seguretat ha elevat la indignació dels sindicats policials. El sindicat majoritari entre els comandaments dels Mossos va qüestionar directament la possibilitat que la CUP pugui influir en el canvi de model policial català a canvi del seu suport al nou Govern.
