La pandèmia ha comportat retards en diagnòstics de pacients amb malalties minoritàries, després que en la primera onada s'haguessin de tancar proves. Així ho indica la coordinadora de la Comissió de Malalties Minoritàries de la Vall d'Hebron, Mireia del Toro, amb motiu del Dia Mundial d'aquestes patologies: «Pot haver repercutit que alguns pacients es diagnostiquin una mica més tard, però l'activitat al centre s'ha quasi normalitzat».
En l'impacte més dur de la covid-19 també es van aturar teràpies que milloren la qualitat de vida dels pacients, com de fisioteràpia o psicologia. Per a Del Toro, el coronavirus no ha estat un pas enrere per a la visibilitat de les malalties minoritàries, però sí «un parèntesi» que s'ha de «compensar».
Ahir va ser el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries, que afecten en total entre el 5% i el 7% de la població.
Les malalties minoritàries són un gran calaix de sastre de patologies molt diverses, n'hi ha més de 7.000, que el que tenen en comú és que afecten menys de 5 persones de cada 10.000. «Hi ha diversos pacients amb una mateixa malaltia a Catalunya i en altres, només n'hi ha un. No són gaire comparables», assenyala la doctora Del Toro.
Més del 80% tenen causes genètiques i un 60% es manifesten durant la infància, tot i que cada vegada se'n diagnostiquen més a l'edat adulta. Moltes d'aquestes malalties són cròniques i multisistèmiques, és a dir, afecten més d'un òrgan o un aspecte de la salut.
