L'Audiència Provincial de Múrcia ha absolt els quatre acusats d'un delicte contra la propietat intel·lectual suposadament comesos entre el 2008 i el 2018 a través de seriesyonkis, peliculasyonkis i videoyonkis, pàgines el nom de les quals sona a una època passada perquè amb la implantació de les plataformes de 'streaming', com Netflix, HBO i Filmin, està absolutament generalitzat el pagament per continguts audiovisuals a diferència d'uns anys en què tot just hi havia oferta. El debat a la societat està més que superat i la paraula pirateria ha deixat de tenir sentit (si és que alguna vegada el va tenir).

Els jutges han acordat ara ratificar la decisió que, el 2019, va prendre el jutjat penal número 4 de Múrcia, recorreguda pel fiscal, les distribuïdores de cine Warner, Paramount i Universal i els productors audiovisuals espanyols (Egeda). La sentència denega el seu recurs. Jordi. T. i David. M., defensats per l'advocat Cristóbal Martell, han sigut absolts, igual que Alberto. G., la persona que va fundar i després va vendre seriesyonkis, i Alexis H., que va tenir el control total del portal el 2011.

Segons la resolució, no consta que «els acusats tinguessin control sobre el funcionament correcte o no de l'enllaç que redireccionaven, ni que s'asseguressin en tot moment que el mateix es trobava operatiu i permetia l'efectiu accés al contingut audiovisual». No consta tampoc, segons els magistrats, que cap dels quatre acusats obtingués ingressos econòmics directes derivats del nombre de descàrregues del material audiovisual protegit. Els ingressos, explica la sentència, eren beneficis indirectes derivats de la publicitat apareguda a les pàgines webs en forma de 'pop-up' (finestra emergent) i 'bàners' de publicitat que podia ser vista pels usuaris que accedien a les pàgines, que tenien gran afluència de visites per la seva «atractiva configuració i funcionalitats».