La crisi social que porta la pandèmia del coronavirus és una ferida que està lluny de cicatritzar. De fet, en els últims sis mesos la ferida ha sagnat més que mai. Ho mostren les dades de la Creu Roja a Catalunya, que des del setembre del 2020 fins avui ha més que triplicat el nombre de persones que truquen a les seves portes perquè no tenen diners per menjar, comprar les medicines o comprar productes d'higiene bàsics. L'agost del 2020 eren 123.000 persones ateses, i llavors l'entitat ja parlava d'una emergència mai vista. Avui són 423.000 ànimes.

«Estem en una emergència només equiparable a la postguerra», ha sentenciat aquest dimecres el coordinador a Catalunya de la Creu Roja, Enric Morist, en una roda de premsa en què presentaven la segona enquesta de l'Observatori de l'oenagé després de la pandèmia del coronavirus. En total, l'entitat ha ajudat aquest any un milió i mig de persones. Un 14% de la població de Catalunya. Part d'aquestes atencions es deuen a persones que van necessitar atencions sanitàries o de recolzament per sortir de casa o confinar-se, i no estan estrictament lligades a una realitat de pobresa extrema.

Ja al desembre, la Creu Roja afrontava la hipòtesi que l'emergència humanitària a principis d'aquest any tornaria a augmentar. Ja llavors demanava a les administracions que fossin capaces de donar drets i prestacions socials, davant l'onada de persones que només trobaven una mà amiga en les entitats socials per arribar a final de mes. Avui, la seva veu torna a ressonar. La meitat de les persones que atén la Creu Roja han perdut la feina a causa de les restriccions sanitàries (entre ells molts de restauradors i autònoms), i només el 16% percep l'Ingrés Mínim Vital o la Renda Garantida de Ciutadania.