El president substitut en funcions, Pere Aragonès, va comparèixer ahir davant el Parlament per abordar els disturbis als carrers de Barcelona, i altres ciutats catalanes, iniciats amb la detenció del cantant Pablo Hasél. Aragonès va traçar un discurs molt mesurat i buscadament equilibrat, potser per trobar-se en plenes negociacions amb la CUP i amb Junts per a formar Govern.

Aragonès va dividir els incidents viscuts en les últimes dues setmanes en dues parts. En la primera, la pròpia violència, condemna absoluta i suport als Mossos d'Esquadra. «La violència ni és un dret, ni és una forma de protesta democràtica», va abundar el vicepresident en funcions, que va sentenciar que, a més, aquestes agressions, com la de la furgoneta de la Guàrdia Urbana, «acaba anant en perjudici d'aquest dret a la manifestació», ja que acaba amagant el motiu de la protesta.

Solucionada aquesta part, Aragonès va reclamar acudir als orígens de les protestes. Com a detonant, va identificar «la falta de qualitat democràtica de l'Estat espanyol» que s'exemplifica en «la ´llei mordassa' i en el delicte d'injúries a la Corona». En relació amb l'empresonament d'Hasél, va assenyalar que «la llibertat d'expressió és un del pilars de la democràcia». «El cap de l'Estat ha de poder ser criticat com qualsevol de nosaltres», va sentenciar.

I com a raons de fons «que cal entendre, que no significa justificar» va dir, va assenyalar el malestar generacional d'una joventut «després d'un any de pandèmia en què s'han vist obligats a coartar» la seva socialització i l'acumulació de crisis econòmiques, la del 2008 i l'actual. «Aquests problemes socials requereixen una solució política. Perquè no fer-ho» significaria deixar en mans de la policia solucionar la qüestió, va venir a dir. Aragonès, en plenes negociacions amb la CUP per formar Govern, va cridar a no criminalitzar ni els Mossos d'Esquadra ni el conjunt dels joves. Va lamentar algunes accions de la policia catalana i va assenyalar que el Govern es comprometia a aclarir els fets, per exemple, que van portar a la pèrdua d'un ull a una manifestant.

Eva Granados, del PSC, va carregar contra el Govern perquè «des de fa massa temps està tolerant actuacions vandàliques, i fins i tot aplaudint-les». «Tots recordem l´apreteu, apreteu. La seva incapacitat de denunciar i actuar davant l'inadmissible», va reblar. Granados va exigir a Aragonès que es decanti o pels Mossos d'Esquadra o per la CUP «perquè no es pot estar en els dos bàndols», i va preguntar al vicepresident en funcions si l'Executiu es presentarà com a acusació particular contra els manifestants, si prestarà defensa jurídica als agents que puguin ser denunciats per la seva feina, i quines eines tenen els Mossos per dissoldre manifestacions violentes. «O respecte o estrènyer, o Mossos o CUP», va resoldre. Aragonès, en el torn de rèplica, va qualificar d'«irresponsable» plantejar aquesta disjuntiva «entre un espai polític i la policia de Catalunya» i va acusar la portaveu socialistes de comportar-se com el líder del PP, Pablo Casado, al Congrés, quan demana a Pedro Sánchez que opti «entre la policia i Podem»

La dirigent dels comuns, Jéssica Albiach, va demanar aprofundir en els motius de les protestes i va qüestionar que el concepte de violència sigui que els carrers cremin però no les famílies desnonades o en situació de vulnerabilitat. Albiach va reclamar que es debati sobre el model policial de manera pausada i al Parlament, i que no entri en joc en la negociació per formar Govern. «Només hem vist impunitat», va inquirir sobre l'actuació policial en les protestes dels últims anys a Catalunya, advocant per un nou model d'ordre públic.

El diputat de la CUP, Vidal Aragonès, va disparar sense treva contra Aragonès pel seu discurs, qüestionant si ERC és una força que pot qualificar-se d'esquerres i marcant distància amb les receptes «neoliberals». Va acusar el Govern de no condemnar sense pal·liatius la pèrdua d'un ull d'una manifestant -tot apunta que per l'impacte d'una bala de foam llançada per la policia catalana- i també de «criminalitzar els joves i les mobilitzacions». «No tenim una generació de joves violenta, sinó absolutament violentada que només ha conegut crisi sense cap perspectiva ni de present ni de futur», va prosseguir. Va animar els grups parlamentaris que es considerin d'esquerres a reflexionar i a «abandonar el marc polític de la dreta».