La bretxa salarial ja no es defineix tant perquè homes i dones cobrin sous diferents per la mateixa feina, sinó per aquests aspectes invisibles (o invisibilitzats) que reforcen l'anomenat sostre de vidre. És a dir, aquests obstacles que impedeixen que les treballadores progressin en una empresa de la mateixa manera que els seus companys. I per trobar alguns dels motius que això continuï succeint no cal anar gaire enrere. Més aviat, l'explicació que les dones guanyin a Espanya un 21% menys de mitjana (16% menys a tot Europa) es troba dins de casa.
Malgrat que la societat europea ha evolucionat enormement en matèria d'igualtat de gènere, encara queda impregnada aquesta creença que els treballs de cures, atenció als fills o les persones grans o les feines de casa correspon a la dona (o ho fa millor). I, sí, actualment en moltes famílies treballen tant l'home com la dona, però malgrat això, la part femenina continua assumint més càrrega de treball domèstic més gran.
En aquest sentit, segons un estudi de l'Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE, per les seves sigles en anglès), en només un terç de les llars en les quals els dos membres treballen es porta a terme un repartiment just i igualitari de les tasques domèstiques. Dit d'una altra manera, en dues de cada tres famílies és encara la dona que assumeix més responsabilitat a nivell assistencial o de cures.
Agreujat per la Covid-19
Això és una cosa que, òbviament, acaba repercutint a nivell laboral, i més des que el coronavirus ha potenciat el teletreball. Una situació que seria idònia perquè homes i dones es repartissin el treball de la llar, tot i que no sembla que hagi sigut així. «El treball des de casa pot suposar un desavantatge potencial perquè les dones, ja que generalment han d'encarregar-se de la cura dels nens, les tasques domèstiques i el treball no remunerat», assenyala en un estudi recent l'Organització Internacional del Treball (OIT), mentre Nacions Unides recorda que les «desigualtats socials i econòmiques de gènere existents es veuen agreujades per la crisi actual, que exigeix que les empreses i organitzacions incloguin les perspectiva de gènere en la resposta a la Covid-19».
Per baixar aquestes declaracions institucionals a terra, només cal imaginar-se una escena en ple confinament del mes d'abril passat. Amb els fills petits a casa degut al tancament de les escoles i la necessitat de teletreballar per part del pare i la mare, ¿qui acaba dedicant més hores a la cura i atenció dels fills? Els estudis (amb dades que no tenen en compte encara els efectes del confinament) recalquen que si bé la tendència apunta a un repartiment cada vegada més igualitari, les dones que treballen encara dediquen de mitjana 90 minuts més al dia a aquestes tasques domèstiques no remunerades que les seves parelles.
Desigualtats notables
En aquest sentit, l'últim informe de l'EIGE ho deixa clar: «Les desigualtats de gènere en el treball assistencial no remunerat són notables a tota la UE». I això significa que les dones, independentment de si tenen o no feina, són les que fan la major part del treball no remunerat a la llar. Les dades revelen que el 92% de les dones de la UE porten a terme amb regularitat tasques assistencials, en comparació amb el 68% dels homes. Si se centren les dades en dones i homes que treballen, la diferència també queda patent: pràcticament totes les dones empleades a la UE (94%) presten tasca assistencial no remunerada diverses vegades a la setmana, mentre que només el 70% en el cas dels homes.
Una cosa que, al final, acaba repercutint en la carrera professional de la dona. I és que moltes recorren a llocs de treball a temps parcial per poder conciliar el treball amb les responsabilitats familiars. No obstant, això repercuteix negativament en els seus salaris i en les seves futures pensions, no només perquè implica que treballen menys hores, sinó també perquè els salaris per hora de treball són més baixos que els equivalents els dels llocs de treball a temps complet. A nivell europeu, el 29% de les dones afirma que el motiu principal que treballin a temps parcial són les responsabilitats relacionades amb la prestació de cures, davant només el 6% en el cas dels homes.
A Espanya, el treball a temps parcial es reparteix de manera clarament desigual: 74% per a les dones i 26% per als homes, en molts casos de manera no desitjada. Dels gairebé 3 milions de persones que compleixen aquest tipus de jornada, el 14% de dones afirmen que és per atendre nens, adults malalts, incapacitats o gent gran, mentre que aquest motiu només és esgrimit pel 3,9% dels homes. Un 7,1% de les dones també al·leguen altres obligacions familiars o personals, mentre que això només afecta un 2,7% dels homes. Una altra dada aclaridora de l'INE és que del total d'excedències per cura de familiars que es van demanar el 2020, un 87,2% va correspondre a dones.
Menys oportunitats
De tornada a un prisma continental, l'Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere afirma que «les desigualtats de gènere en les responsabilitats relatives a la prestació de cures a la llar afecten directament les oportunitats laborals de les dones». I d'allà sorgeix la diferència d'un 16% en el salari per hora de treball entre les dones i els homes empleats. Un segon indicador, que té en consideració la bretxa de gènere en la taxa d'ocupació i en el temps de treball, arriba a una diferència del 40%.
Aquesta diferència, per descomptat, no només s'explica pel repartiment desigual de tasques domèstiques i de cures. No obstant, en els altres motius segueix sent subjacent aquesta cultura que reserva a la dona unes tasques determinades. A causa del clixé de les professions tradicionalment femenines, elles es decanten per treballar en l'atenció a la infància, la cura de les persones grans, l'educació i la infermeria. Llocs de treball que solen estar mal retribuïts i, per si no fos prou, on tenen poques possibilitats d'ascendir.
Un exemple aclaridor es troba en l'educació i la sanitat, on malgrat ser majoria, estan infrarepresentades als llocs de direcció. A escala de la UE, per cada 1.000 persones empleades al sector de l'educació, 55 homes ocupen llocs de direcció davant només 32 dones. En l'àmbit sanitari, la diferència és de 47 per 26. I això és una cosa que no s'entén sense aquesta cultura heretada durant segles que, malgrat tots els avenços, continua enquadrant la dona en les tasques domèstiques i de cures.
